Dues escoles a TV3 i Telemadrid

Hi ha dos programes aparentment semblants a TV3 i Telemadrid. Són Vuelta al cole i El suplent. Tots dos conviden un famós a una classe. Però fins aquí arriben els parentius. D’entrada, a Vuelta al cole són els nens i nenes, d’uns deu anys, els qui fan les preguntes a la celebritat convocada a una aula. A El suplent és el convidat qui dirigeix la classe a batxillers, i és ell, o ella, qui porta el temari, les preguntes, les propostes. Però aquesta no és la diferència més substancial. Telemadrid busca la típica gracieta del nen interrogant el personatge. Una gracieta que, segurament per garantir que n’hi hagi, està visiblement guionitzada. He vist dos programes i encara no me n’he refet. Al primer, la convidada era Carmen Lomana, que semblava ser allà principalment perquè és “rica”. En tot cas, va desplegar la seva defensa del luxe (“I no és bo consumir?”, els deia als nanos) tot presumint quasi obscenament, com a resposta a una alumna, del preu del que portava: un vestit de 1.800 euros i unes sabates de 680. “El que portes és més que la paga del meu pare”, va comentar una nena amb perplexitat. L’altre convidat va ser l’alcalde de Madrid, Luis Martínez-Almeida. Una de les preguntes i, sobretot, la resposta s’han fet virals a les xarxes. Un nen li demana que expliqui la diferència entre dreta i esquerra i Martínez-Almeida els explica que “nosaltres posarem tots els mitjans perquè vosaltres decidiu què voleu ser i l’esquerra voldrà decidir per vosaltres”. Aquestes xarxes encara bullen parlant de la hipòcrita preocupació que demostra la dreta denunciant l’alliçonament escolar a Catalunya.

D’El suplent se n’han fet tres episodis. El programa va debutar amb Antonio Díaz (el Mago Pop) fent una classe a l’institut de Badia del Vallès Federica Montseny, on va estudiar. Havia d'impartir una classe d’història que va convertir en un emocionant exercici biogràfic per als estudiants a punt d’acabar el batxillerat, amb més defenses que l’alumnat de Vuelta al cole. Unes defenses que no van caldre per l’empatia i la singularitat de les propostes de Díaz. El suplent va reivindicar Badia (“el lloc on neixes et marca, però no et limita”) i va proposar als alumnes repensar la seva relació amb els pares. Tant amb missatges prèviament gravats d’alguns d’aquests com amb missatges que els estudiants els havien d’escriure. En aquests tràmits, un d’ells va descobrir que no havia dit mai als seus pares que els estimava. No sé si va ser una classe. En tot cas, va ser una lliçó, per part de tots, d’humanitat, trencant molts prejudicis sobre la joventut i, en particular, sobre la joventut de determinats llocs. Per exemple, de la minoria que es manegava en català, un dels que ho feia més planerament es deia Mustapha.

Gerard Quintana va ser el suplent gironí d’aquest dilluns. Donar el número del seu mòbil va ser la màxima demostració de confiança i sintonia entre suplent i batxillers. Ho va fer perquè li enviessin missatges sobre les pors personals. Esplèndida iniciativa que va arrodonir, per acabar la classe, se suposa que d’anglès, explicant la tragèdia que hi ha darrere el Tears in Heaven d’Eric Clapton.

El segon programa, a Reus, el va protagonitzar l’actriu Clara Segura, i el tema triat va ser la històrica assimetria del tracte a l’home i a la dona. Va acabar proposant la redacció de missatges feministes a un col·lectiu d’estudiants que va demostrar una capacitat notable per verbalitzar els pensaments propis. Alguns exemples escollits per a la lliçó van ser una mica reiteratius: les cotilles, metafòriques i reals, en el vestir, o un programa de televisió explicat a mitges, però l’esforç de Segura va tenir la recompensa d’una colla que va entendre el joc proposat i hi va jugar.