Bolmaro, el Palau també té el seu Leo

“Com diu la meva senyora, vam enviar un noi a Barcelona i ens van tornar un home”. Així ho explicava Osvaldo Bolmaro l'estiu passat amb motiu d'una xerrada al Club Almafuerte de las Varillas, una petita ciutat situada a l'est de la província de Córdoba, Argentina. L'Osvaldo és el pare de Leandro Bolmaro, la perla del bàsquet argentí que, amb 19 anys, s'acaba de donar a conèixer a l'afició espanyola gràcies a diverses accions enlluernadores durant la seva estrena a la Lliga Endesa amb el Barça, en el partit contra el València Basket, sobretot amb una assistència amb una mà des de la mitja pista i una entrada a cistella finalitzada amb un mat.

La seva incipient carrera ha estat meteòrica. Fins al 2015 combinava el bàsquet amb l'atletisme. Va arribar a ser campió nacional de les proves combinades (llançament de javelina, pes, salt d'altura, longitud, tanques i 800 metres). “L'atletisme m'havia avorrit una mica i el bàsquet m'agradava i m'entretenia més. Va ser una decisió molt difícil, però crec que la vaig encertar”, va explicar al diari digital argentí MundoD. “L'atletisme m'ha servit moltíssim pel tema de la coordinació. Estic content d'haver-ne practicat, ja que ara em sento més còmode gràcies a aquest entrenament”.

La irrupció de Bolmaro en el primer equip blaugrana s'ha produït després que es lesionessin els dos bases de partida, Thomas Heurtel i Kevin Pangos, també Pau Ribas, que en ocasions també juga en aquesta posició, i es quedés sol per al lloc un jugador fitxat d'urgència, Malcolm Delaney. Bolmaro, quan va signar per cinc anys pel Barça l'agost del 2018, jugava d'escorta o aler. Però els tècnics del Barça van traçar un pla perquè s'adaptés al lloc de base i, així, treure profit de les seves aptituds atlètiques, la seva coordinació, tot i que mesura 2,03 metres, el seu bon maneig de la pilota i la seva visió del joc. S'ha sabut adaptar a aquest i als ràpids canvis que ha hagut d'afrontar.

Des que el va observar en un torneig el 2015 l'exinternacional argentí Daniel Farabello, li van començar a arribar ofertes. Es va decantar per la del Badia Basket, un club que havia passat per moltes dificultats econòmiques i que van ajudar exjugadors com Pepe Sánchez. L'exbase del Barça i de l'Unicaja, entre d'altres, va tutelar els primers passos de Bolmaro al Badia, on també va treballar amb Sebastián Ginóbili, germà de Manu, l'exjugador dels Spurs.

Pepe Sánchez també li va obrir les portes de diversos tornejos en què es mesuren i són observats els joves talents del bàsquet mundial, com el Basketball Without Borders, el NCAA Next Generation i el Nike Hoop Summit. Així va ser com li va arribar la trucada des de Barcelona. Poc després de la seva arribada, Diego Ocampo, el seu entrenador al Barça B, va opinar: “Té un gran primer pas, tira molt bé de tres punts i pot ser un bon defensor. Haurem de treballar amb ell una cosa molt important en la carrera d'un jugador, que és tenir ofici. Volem que vagi agafant experiència i es vagi formant a poc a poc fins a completar el seu procés, com va fer, per exemple, Pablo Prigioni, que va haver de créixer a la LEB —vindria a ser la segona divisió— amb l'Alacant abans de ser una estrella a l'ACB”. Bolmaro ja ha deixat veure algunes espurnes del seu talent al màxim nivell. Svetislav Pesic no es talla: “El futbol té el seu Leo i ara el bàsquet, també”.