Neus Català ja té el seu carrer a París

No són gaire més que un centenar de metres per a vianants en un bulevard de trànsit dens, però segur que Neus Català estaria encantada amb el passeig a París que des d'avui porta el seu nom.  L'activista antifeixista espanyola, republicana, membre de la resistència francesa, feminista i supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück, morta a l'abril als 103 anys va ser una dona “excepcional”, tal com han coincidit tots els assistents a l'homenatge que li han fet a París. A més, l'alcaldia de la capital francesa li ha atorgat la medalla Grand Vermeille, màxima distinció de la ciutat.

L'Allée Neus Català s'ha inaugurat amb la presència de la seva filla Margarita i amb autoritats locals, així com representants catalans com el conseller d'Acció Exterior de la Generalitat, Alfred Bosch, i el diputat Joan Josep Nuet, i de l'ambaixada espanyola, encara que no de l'ambaixador mateix, sinó del seu conseller de Cultura, Roberto Varela. Està molt a prop del cementiri Père Lachaise, on reposen tants republicans espanyols exiliats a França i que, com ella, van combatre també contra l'ocupació nazi després de perdre la batalla contra el feixisme a Espanya. Està flanquejat pel carrer Alexandre Dumas, autor d'aventures que no són res davant del que va viure Català, que és un símbol de la lluita contra l'esclavitud. A l'altre extrem, la rue donis Vignoles talla el passeig Neus Català, on està la seu de la CNT.

Per si no fos poc, el passeig dedicat a l'activista que, com va recordar la seva filla, va lluitar fins al final dels seus dies per recuperar la memòria de “les companyes que es van quedar al camp i tots els republicans espanyols que des de l'exili o des de l'interior d'Espanya van lluitar per la llibertat”, està flanquejat per trams dedicats a dues dones extraordinàries. A un costat, el passeig Maria Doriath (1913-2005), també espanyola, comunista i membre de la resistència i de l'altra, el Maya Surduts (1937-2016), militant feminista i antiracista, com resa la placa del bulevard de Charonne, on el 1962 van morir vuit manifestants contra la guerra d'Argèlia, que rendeix ara també homenatge a Català.

“Anticolonialisme, feminisme, llibertat, resistència. Crec que Neus Català hauria apreciat aquest gran símbol”, ha dit la tinent d'alcalde de París per a la memòria històrica, Catherine Vieu-Charnier. L'alcaldessa, Anne Hidalgo, s'ha absentat per l'atac d'un home que va causar la mort de quatre policies dijous passat. Després de la renovació de tota la zona per als vianants, aquests passejos busquen convertir-se en una espècie de rambles, “unes rambles feministes i militants”, ha mencionat l'alcaldessa del districte 20 de París, Frédérique Calandra.

França i París formen part fonamental de l'atzarosa biografia de Neus Català. Una llavors jove infermera de 25 anys va arribar a França el 1939, durant la Retirada, amb més de 180 nens al seu càrrec, coneguts com els nens de Negrín. Després de l'ocupació nazi de França, ingressa a la Resistència amb el seu primer marit, Albert Roger, a qui veuria per última vegada quan, després de ser tots dos detinguts per la Gestapo, el 1943, el tren que la portava a ella al camp de concentració de Ravensbrück es va parar en una estació al costat del que el portava a ell a Bergen-Belsen, on moriria.

Català sí que va aconseguir sobreviure a l'horror nazi —com altres 77 espanyoles més, segons els registres de l'Amical de Ravensbrück que va presidir durant anys la pròpia Català— i va dedicar la resta de la seva vida a assegurar-se que aquest sinistre tram de la història europea i espanyola no s'oblidés. Sobretot en moments, va subratllar aquest divendres Margarita Català, en què “l'extrema dreta està aixecant el cap” altre cop. “La meva mare no parlava per al passat, parlava per al futur, perquè el feixisme no torni”, ha explicat.

Molt a prop, dues dones assentien emocionades. Marie-Christine Jené és filla de Monique Jené, o Braulia Cánovas, com es deia en realitat aquesta murciana que també va passar per Ravensbrück i després per Bergen-Belsen. També hi era Marie-France Cabeza, filla d'Angela Cabeza, nascuda a Espanya però naturalitzada —i després desnaturalitzada pel règim de Pétain— francesa, igualment internada a Ravensbrück per les seves activitats en la resistència francesa.

Dones forts, com Neus Català, que van deixar una lliçó de vida a les seves filles, va recordar Cabeza: “Ens van ensenyar a lluitar i, sobretot, a no doblegar-nos mai. I a no baixar els ulls mai”.