Una religió anomenada ‘crossfit’

Cordes de pujada, barres de ferro penjant del sostre, pilotes medicinals i fins i tot llantes de tractor són alguns dels elements que decoren les sales d'entrenament de crossfit, conegudes com a box. Amenitzades pel ritme de cançons de rock, hip-hop o fins i tot trap, que s'entremesclen amb els retrunys de les barres de peses que cauen a terra i els crits d'esforç dels participants de la classe.

Mariana Garrido, una enginyera de 24 anys, porta genolleres i una cinta que li protegeix les mans, accessoris típics dels crossfitters. “Visc aquí”, diu entre rialles Garrido; “m'entreno sis dies a la setmana, sempre busco trobar-hi l'encaix amb la feina”. Fa un any i mig, nouvinguda a Barcelona des de Màlaga, un amic seu la va convidar a un dels entrenaments i allà va començar la seva passió: “Els companys t'enganxen, quedem per venir aquí, prendre'ns un cafè i després entrenar”.

Com Garrido, Borja Santana va trobar la seva passió en el crossfit. Feia futbol des dels sis anys i després es va convertir en entrenador d'un equip infantil, ara és entrenador d'aquesta disciplina. “Vaig trobar una passió que no em donaven els altres esports”, explica Santana. Per a ell la grandesa del crossfit és que esdevé un estil de vida: “Aquí t'esforces al màxim i això fa que moltes persones deixin els mals hàbits, com pot ser fumar”.

El crossfit és una disciplina desenvolupada pel nord-americà Greg Glassman el 1995 per posar en forma policies i bombers californians, i més tard militars.

La seva principal característica és la varietat en cadascun dels entrenaments amb moviments funcionals, aixecament de pesos i exercicis cardiovasculars. La preparació de crossfit està tutelada pel coach (entrenador), perquè cada exercici es faci de manera correcta sense fer moviments bruscos i evitar així possibles lesions, que per als practicants de l'esport té un cert aire de guru afectiu. En el crossfit, el sentiment de comunitat és fonamental.

Alberto Cusí, entrenador a Reebok CrossFit BCN, afegeix: “Sempre tens un repte per aconseguir, i això et permet anar pujant de nivell”. A més, Cusí destaca: “No és només el fet que practiquen l'esport, és que són part d'una comunitat”. Les sessions tenen una durada aproximada d'una hora i el pes de l'entrenament el porta el wod (work of the day, entrenament del dia), que generalment té una durada de 45 minuts, temps que es destina a intercalar de manera enèrgica diferents proves d'escalfament, força, tècnica i potencia. Cusí explica que “és la classe mare del crossfit”. A més del wod, se solen oferir altres classes per millorar la tècnica tant d'halterofília com de gimnàstica esportiva i treball metabòlic.

A Catalunya, el número de box ha incrementat d'un 25% entre el 2017 i el 2019. CrossFit SJD va ser el tercer que va obrir a Catalunya. El seu encarregat, Gerard Carrascal, afirma que hi ha hagut un creixement important durant els sis anys que té a la indústria: “Te n'adones per la quantitat de box que hi ha i el nombre de persones que s'hi inscriu”. Hi coincideix Cristina Manteiga, entrenadora i propietària de CrossFit Girona: “Fins fa un temps hi havia només un box, ara en som tres, cadascun amb uns 200 afiliats”. Manteiga atribueix aquest creixement a la recerca de les persones per millorar la seva salut. Però destaca que el sentit de pertinença és el que els fa continuar: “Quan t’hi poses acabes fent una petita família”, i afegeix: “t'ajuda a superar els teus reptes i anar millorant”. Les tarifes varien segons la quantitat de sessions a què es vulgui assistir per setmana i poden anar dels 75 euros als 125 euros al mes. Manteiga motiva les persones interessades en la disciplina “que busquin una classe de prova i així podran experimentar des de dins què és el crossfit”.

“El que realment t'enganxa d'això és que cada dia canvies com a persona tant mentalment com físicament”, estableix Garrido.