Les acrobàcies conquisten el Palau de la Música

Són acròbates, contorsionistes i ballarins que converteixen la dansa en circ transmetent una allau d'emocions al públic amb la seva energia física. Els cossos dels executants de la companyia australiana Circa Contemporary Circus volaven per l'escenari del Palau de la Música Catalana en l'espectacle En Masse, concebut i dirigit per Yaron Lifschitz, amb música de Franz Schubert i Igor Stravinski, que va deixar bocabadat el públic per la seva fúria acrobàtica en una de les propostes més innovadores del Festival Grec el 23 de juliol passat.

Lifschitz i el Circa Ensemble tornaven a Barcelona amb una mostra electritzant de l'art en moviment dels cossos humans com a vehicle de les emocions més diverses. Una concepció de gran força i bellesa visual que es nodreix de l'energia interior de la música i que arriba al públic com autèntiques descàrregues d'adrenalina.

La primera part del programa, “Endings”, va ser la menys convincent, potser perquè els Lieder de Schubert necessiten més art i riquesa de matisos en la veu que en moviment. En un escenari apocalíptic, un caminant/sensesostre, interpretat pel tenor alemany Hans Jorg Mammel amb alguns problemes d'afinació, mostrava el desencís, l'amargor, la sensació de final de viatge a través d'una selecció de Lieder dels cicles Cant del cigne i Viatge d'hivern amb la col·laboració exquisida i poètica del pianista català Jordi Masó com a atent company de viatge musical.

Les cançons romàntiques de Schubert s'entrellacen amb bon ritme teatral amb les creacions de música electrònica de l'artista sueca Klara Lewis: els cossos dels intrèpids executants passen del desordre a la calma en un viatge visceral que se sustenta en una execució de circ del més alt nivell.

Amb la segona part va arribar el més memorable, la primera posada en escena en llenguatge íntegrament de circ de La consagració de la primavera, el genial i revolucionari ballet d'Igor Stravinski creat per als Ballets Russos de Serguei Diàguilev. Una meravella.

El caràcter ritual, els jocs tribals, les danses, els colors i l'energia rítmica de la transcendental partitura de Stravinski, interpretada en la seva versió per a dos pianos amb precisió, aplom i vigor per Jordi Masó i Miquel Villalba, va cobrar nova vida a través de la força acrobàtica, els salts i les contorsions, la força salvatge i el vol hipnòtic d'una companyia que converteix la dansa en circ amb una admirable versatilitat i habilitat física.