Les emoticones esdevenen un llenguatge universal objecte d’estudi

El 1999, el japonès Shigetaka Kurita, dissenyador d'interfícies, crea 176 emoticones per a Ntt Docomo, una empresa japonesa de comunicació mòbil, amb l'objectiu d'afegir el component emocional que li falta al text. Per fer-ho s'inspira en el manga. Deu anys després, amb la proliferació de les xarxes socials, i més concretament de WhatsApp, l'emoji ha esdevingut un llenguatge universal.

Segons Unicode, el consorci que els regula i restringeix, els emojis són “pictografies que es presenten d'una manera colorida i en caricatura i s'utilitzen d'acord amb el text. Representen coses com rostres, el clima, menjar i plantes, o emocions, sentiments i activitats”. El 17 de juliol se celebra el dia internacional d'aquestes emoticones per una curiosa raó: a l'emoji del calendari apareix marcat aquest dia.

Segons Unicode, actualment hi ha un total de 3.019 emojis, dividits en 10 categories. Les que més en tenen són: persones i cos humà (1.606), banderes (268), objectes (233) i símbols (217). I encara que no es pot quantificar quants es fan servir diàriament, hi ha eines com Emojitracker que analitzen la quantitat d'emojis que es publiquen, en aquest cas, a Twitter. En el moment en què s'escriu aquest article, la cara del riure amb llàgrimes –anomenada oficialment Face with tears of joy– és la més utilitzada, i s'ha tuitejat un total de 2.485.057.462 vegades.

Per la popularitat d'aquests caràcters, els emojis tenen enciclopèdia pròpia, l'Emojipedia, i protagonitzen un llargmetratge, Emoji, la pel·lícula. El 2015, el Diccionari d'Oxford va triar l'emoticona somrient com a paraula de l'any. Però una cosa que pot semblar innocent com aquests pictogrames té un rerefons, i per això s'han convertit en objecte d'estudi per diverses fonts. La Universitat de Minnesota ha descobert després de la realització d'enquestes que, malgrat la fama d'aquestes emoticones, molts d'ells no s'interpreten correctament, ja que hi ha persones que els identifiquen de manera diferent. De fet, segons aquesta anàlisi, només el 4,5% de les icones analitzades s'interpreten d'una manera consistent entre diferents persones. No obstant això, el mateix creador, Kurita, creu que el seu ús és lliure: "No crec que hi hagi un ús correcte o incorrecte de l'emoji”, opina.

També hi ha llibres que parlen sobre aquest fenomen, com El codi emoji, del lingüista britànic Vyvyan Evans, que es pregunta en la seva obra si aquestes emoticones són equiparables al llenguatge: “En termes de comunicació no verbal, és alguna cosa tan antiga com la mateixa comunicació”, escriu.

La psicòloga Carolina Álvarez, membre de Top Doctors, explica que l'ús excessiu de les emoticones ens pot impedir establir vincles més profunds i sòlids "tractant de manera superficial una cosa tan important com els sentiments afectius, que mereixerien més reflexió o, fins i tot, una conversa". Álvarez també creu que els emojis a vegades s'utilitzen per evitar dir alguna cosa en un moment determinat: "Depèn del moment, una icona d'un cor en comptes d'un 't'estimo' es pot veure com un missatge per sortir del pas sense comprometre's i implicar-se tant”, explica.

En el món dels emojis es poden trobar anècdotes curioses, com la història de la inserció de l'emoticona de la paella, o la interpretació popular que n'han fet alguns. Per exemple, el que coneixem com “la flamenca del WhatsApp” va ser dissenyada originalment com una ballarina de salsa. D'altra banda, cada cert temps s'afegeixen noves icones als sistemes com una manera més d'actualitzar, visibilitzar i normalitzar: després de dos anys de lluita, l'ONG Plan International UK ha aconseguit la inserció d'un emoji que simbolitza la menstruació, una cosa que, segons la portaveu de l'organització, Carmen Barlow, "podria ajudar a normalitzar la regla en les converses diàries". Aquest tipus de peticions es van fer també per aconseguir que hi hagués una representació de tots els tipus de famílies i col·lectius LGTBI, persones amb discapacitat o parelles interracials.