El Cosmocaixa s’expandeix amb l’Univers
El museu inaugura una nova exposició permanent, plena de meravelles i sorpreses
Al Cosmocaixa ara pots ficar el cap al big bang per tafanejar en els orígens del cosmos. També et pots introduir en un enorme cervell humà i veure com funciona. I també et pots endinsar en alguns dels secrets de com la vida apareix i prospera. El gran centre de ciència barceloní ha presentat aquest dimarts la renovació i ampliació de la seva exposició permanent, el seu cor, que, sota el títol genèric d'Univers, es converteix en un viatge apassionant per la ciència, des del principi de tot fins a les fronteres del coneixement, una cosa que sembla una frase de Star Trek o de Buzz Lightyear, però que defineix perfectament el que és la visita.
Una visita per un espai de 3.500 metres quadrats en què pots assistir al primer segon de l'Univers (i uns quants milions d'anys més), observar fantasmagòriques ones estacionàries, veure funcionar (i descobrir el que és) un bioreactor, contemplar el trànsit aeri, els huracans, la contaminació o l'extensió del dengue sobre una enorme reproducció de la Terra, sentir un terratrèmol, mirar un neandertal als ulls, comparar el teu cervell amb el d'un llobarro o experimentar amb un ferrofluid.
Amb aquesta expansió, amb disseny audiovisual de Mediapro, que s'obre al públic dijous, el Cosmocaixa es posa al dia dels imparables avanços científics, sense perdre per això la seva essència i la connexió amb la seva història i amb la memòria dels seus visitants, i es col·loca en disposició d'afrontar els reptes de futur per a un museu del seu gènere.
La directora adjunta de la Fundació bancària La Caixa, Elisa Durán, ha presentat la remodelació de la sala permanent del centre explicant que ara fa 15 anys de l'ampliació de l'antic Museu de la Ciència (que va obrir el 1981), que es va convertir en CosmoCaixa. Ha assenyalat que han passat 11,7 milions de persones pel museu (un milió l'any passat), el primer del seu tipus a Espanya i un referent a Europa, i ha dit que el centre respon amb la remodelació de la seva exposició permanent al repte d'“estar al dia de continguts i museografia, amb tot el potencial de les noves tecnologies” per fer millor la seva tasca de divulgar la ciència i estimular la curiositat.
El Cosmocaixa, ha recalcat Durán, és conscient de la seva responsabilitat envers els visitants, tant els més habituals com els ocasionals, i molt especialment amb el públic escolar, en el qual té com un dels seus objectius principals despertar vocacions científiques. El museu, ha recordat, ha fet 45 exposicions, algunes d'elles tan populars com la de dinosaures del Gobi, Tecnorrevolución o la de la tiranosàuria Trix, i ha tingut com a convidats personalitats de la ciència, com Peter Higgs, Jane Goodall, Frank Drake o Donald Johanson.
Durán ha reflexionat que el museu ha de tenir flexibilitat per adaptar-se a tot tipus de públic, anticipació per plantejar-se com ha de ser el 2030 i capacitat d'innovació. La renovació de l'exposició permanent, basada en la interactivitat i l'emoció, ha de servir, ha afegit, “per irradiar nova energia a la resta d'activitats del Cosmocaixa”.
La nova exposició permanent se centra en tres seccions: el Cosmos (origen de l'univers), l'Evolució (origen de la vida, hominització) i les Fronteres (la ment humana i la seva capacitat d'explorar el coneixement), que inclouen cadascuna múltiples àmbits, mòduls i experiències. Es representen per un color (vermell, verd i blau, respectivament) i tenen com a porta d'entrada un gran element (la campana en què experimentes el big bang, el bioreactor i el dom del cervell humà). L'enorme globus terrestre al mig de la sala enfila les tres seccions i recalca la idea que tot està interconnectat i que els éssers humans formem part del mateix planeta.
A la nova sala, ha apuntat Durán, ciència i art van de la mà i a diverses instal·lacions han col·laborat artistes com Luke Jerram (escultures que representen virus), Daniel Palacio (instal·lació sobre les ones estacionàries) o Fabio Fogliazza, autor d'una atrevida reconstrucció d'un neandertal (amb un aire de Magua, la fura de L'últim mohicà). L'exposició permanent ha crescut i canviat (el 80% és nou) sense descartar el millor i més recordat del que ja es podia veure. El visitant nostàlgic es retroba així feliçment amb el paisatge d'incertesa, la bola de plasma o alguns altres vells experiments i objectes del museu. El Mur geològic i el Bosc inundat continuen flanquejant l'exposició permanent.
També s'ha inaugurat un espai per a les matemàtiques, el Lab Math (sí, sembla una secció del Sónar), on pots entrar –de fet, hi has d'entrar– encara que siguis de lletres o suspenguessis les mates del batxillerat, i una àgora, un espai amb forma de graderies de teatre grec. Per la seva banda, Tatxo Benet, soci gestor de Mediapro, que té una divisió dedicada a la creació i el disseny de continguts culturals i museogràfics, ha explicat que la seva empresa va guanyar el concurs internacional per a l'exposició i que aporten la seva capacitat de creació audiovisual.
Del ‘big bang’ als ferrofluids, passant pels hominoides
Si aconsegueixes treure el cap de la campana del cosmos, on en tot just uns segons vius un vertiginós viatge pels orígens de l'univers (només hi falta la veu de Carl Sagan perquè el tripi sigui complet), t'espera per davant un llarg recorregut que no té res a envejar al d'Alícia al país de les meravelles. Jocs que permeten entendre les lleis que regeixen la matèria, imatges sorprenents com l'espectacle de les ones estacionàries, l'artefacte digne del laboratori de Bruce Bàner (pel verd) on creixen les algues exemplificant la fotosíntesi i les possibilitats d'utilitzar-les per alimentar la humanitat, el globus terrestre i els seus controls que semblen trets del quarter general de Spectra (en uns auriculars pots escoltar el terratrèmol de Honshu del 2011) o una erupció submarina, les restes del prehistòric dinoteri ("bèstia terrible"), la representació trencadora d'un neandertal amb plomes i pintura facial, el cervell gegant en el qual pots entrar i trobar-te un encèfal vascularitzat que sembla una obra d'art, les piràmides mòbils de ferrofluids... El passeig és una apoteosi de la ciència i la sorpresa. Fins i tot el que sembla una font per beure aigua (no ho faci!) es revela un mecanisme per explicar l'efecte de Coriolis. Entre els detalls preciosos, les nanoestructures de les ales de les glorioses papallones morpho i la influència de la biomimètica en la nova tecnologia lenticular (utilizada, per exemple, en els nous permisos de conduir), la comparació dels mosaics de Gaudí amb un vesper o els ulls d'un insecte, l'ou d'au elefant (Aepyornis maximus), la figuera amb els hominoides de 18 milions d'anys al damunt, la pell de tauró comparada amb els banyadors d'alta competició i la quilla de taula de surf en relació amb l'aleta també rugosa d'una balena geperuda... Per queixar-se d'alguna cosa, el dispositiu per informar-se a la reproducció sexual pot resultar decebedor: mostra només uns ous embrionaris de diptoquironòmid...
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.