_
_
_
_

Cinc coses clau del nou videoclip de Rosalía en català

L'artista, que fa broma amb el seu èxit, defensa en una doble cançó la rumba combinada amb elements electrònics

Rosalía, el 3 de juliol, a Roskilde, Dinamarca.
Rosalía, el 3 de juliol, a Roskilde, Dinamarca.Joseph Okpako (Redferns)
Fernando Navarro

Rosalía ha estrenat un nou videoclip aquest dimecres, F*cking money man, després d'anunciar-ho a so de bombo i platerets a les xarxes socials i amb publicitat contractada en la premsa tradicional. Després de publicar-lo, una anàlisi de F*cking money man permet extreure cinc idees clau que poden ajudar a entendre millor el nou single. Com va fer amb Malamente o El mal querer en conjunt, Rosalía ha tornat a aconseguir un èxit, tota una obra excel·lent.

Más información
Rosalía canta en català al seu nou ‘single’
Rosalía, una diva càndida al Primavera Sound

Doble cara. En realitat, F*cking money man són dues cançons en una. Un senzill que té una doble cara. La primera es diu Milionària, i tot seguit sona Dio$ No$ libre del dinero. Totes dues, diferents en estil musical però agermanades en un concepte líric, són com una composició riu, que conté una reflexió sobre el valor dels diners i el preu de la fama.

Canta en català. Milionària està cantada en català mentre que Dio$ No$ libre del dinero és en castellà. D'alguna manera, la cantant, nascuda a la població de Sant Esteve Sesrovires, a 35 quilòmetres de Barcelona, pren una decisió atrevida i inusual cantant en català ara que és al punt àlgid de la seva popularitat, quan els seus moviments artístics es miren amb lupa, s'alterna amb les grans estrelles del pop mundial i participa en macrofestivals espanyols, britànics i nord-americans. Cantar en català en el que segurament sigui el single espanyol de més abast internacional el 2019 també reflecteix el compromís de Rosalía amb la seva llengua materna, a més de la diversitat lingüística d'Espanya.

Recupera la rumba. La diversitat espanyola també es pot veure en la recuperació que Rosalía fa de la rumba catalana, el gènere que va néixer a finals dels setanta com un derivat de la rumba flamenca entre les comunitats gitanes del barri de Gràcia, a Barcelona. Milionària es canta en català. No és casual tampoc per entendre que busca ser fidel a un gènere essencial en el ritme de Catalunya. Els primers rumbers eren catalanoparlants i alguns dels seus millors ambaixadors, com Peret, cantaven en castellà i català indistintament. No obstant això, el més cridaner és la seva mescla intel·ligent d'estils. Com va fer amb El mal querer amb el flamenc i els ritmes urbans, la rumba queda amalgamada amb l'electrònica a Milionària. Aquestes cops de mans de fons i aquesta manera de cantar tan rumbera es combinen amb una percussió electrònica suggeridora i gairebé addictiva. La rumba sempre ha convidat a ballar, però aquí, en aquest nou gir modern i gràcies a les màquines, també convida a fer-ho a les discoteques, un lloc on sona Rosalía com a estrella internacional del pop.

Fa broma amb el seu èxit. Sota aquestes premisses sonores, la primera part és l'excitació efusiva i irònica de l'atracció pels diners en la vida de les persones, inclosa la seva. De fet, aquesta composició es podria veure com a autobiogràfica. “He nascut per ser milionària”, canta Rosalía, en un programa de televisió fictici amb premis en metàl·lic que es diu Quemando dinero. “Que em tanquin el Louvre, així com el Macba”, diu després, com fent l'ullet a Apeshit, videoclip viral de Beyoncé i Jay Z al Louvre sota el pseudònim de The Carters. Igual que ells, i altres estrelles del pop i el rap, la cantant catalana també utilitza els característics asteriscos per tapar les paraules malsonants en el títol de la cançó. Beyoncé i Jay Z van titular la seva cançó Apes**t, mentre que Rosalía ho fa amb F*cking money man. La segona part, Dio$ No$ libre del dinero, canvia d'atmosfera, i té un aire més tenebrós amb l'autotune i aquest tímid efecte dolphin (dofí), en el qual s'equalitzen les veus i es distorsionen lleugerament. El seu pensament se submergeix en la reflexió més profunda sobre la condició dels diners. “Dios nos libre del dinero, queriéndolo... vistiéndolo... contándolo... teniéndolo... buscándolo…”, canta. “El dinero yo no lo quiero para nada, con reyes y presidentes con la carita cortada”, sentencia.

Los Ganglios i Bàrbara Farré. Rosalía ha cedit la direcció creativa del videoclip a Los Ganglios, un grup extremeny establert a Barcelona que es caracteritza pel seu pop surrealista i humorístic. Tampoc és casual. Los Ganglios tenen una petita parròquia de fidels pel seu estil absurd, però sobretot per la seva manera d'explotar internet en els seus videoclips. La seva conya es combina amb mems, vídeos delirants, fotomuntatges i gravacions casolanes. F*cking money man té aquest toc absurd al videoclip, dirigit, a més, per Bàrbara Farré, amiga de Rosalía, creadora del curt La última virgen i que ha dirigit videoclips de Bad Gyal i North State.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Fernando Navarro
Redactor cultural, especializado en música. Pertenece a El País Semanal y es autor de La Ruta Norteamericana. Ejerce de crítico musical en Cadena Ser. Pasó por Efe, Abc, Ruta 66, Efe Eme y Rolling Stone. Ha escrito los libros Acordes Rotos, Martha, Maneras de vivir y Todo lo que importa sucede en las canciones. Es de Madrid.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_