L’Hermitage de Barcelona obrirà el 2022 i tindrà col·lecció pròpia

Quan el juny del 2016, i després de quatre anys de rumors i especulació, els promotors de l'Hermitage de Barcelona van presentar el seu projecte per crear un nou museu a la nova bocana del port de Barcelona, al costat de l'hotel W, van assegurar que la primera pedra es col·locaria el 2017 i que s'inauguraria el maig del 2019. Però no ha estat així. L'oposició de l'Ajuntament i els veïns, així com la defunció del seu impulsor científic, Jorge Wagensberg, semblaven que farien naufragar el projecte. Però tampoc ha estat així. L'Autoritat Portuària va obrir a l'abril el tràmit administratiu per rebre ofertes per instal·lar-se en aquesta parcel·la del port, qualificada de cultural. Ahir es van publicar els detalls del projecte d'aquest nou centre que ha dissenyat l'arquitecte japonès, premi Pritzker, Toyo Ito, que segons els plans obrirà les portes durant la tardor del 2022.

Dijous es va conèixer el projecte elaborat pels promotors d'aquest museu privat, el fons d'inversió suïssoluxemburguès Varia, que controla el 80% de les accions de la societat Museu Hermitage Barcelona. L'altre 20% és de Cultural Development Barcelona, de l'impulsor del projecte i qui controla l'acord a 50 anys amb l'Hermitage rus, Ujo Pallarés. Ara es necessita que l'Autoritat Portuària de Barcelona l'aprovi amb el vistiplau de l'Ajuntament de Barcelona. Per poder construir-lo i inaugurar-lo primer s'han d'invertir gairebé 52 milions d'euros, dels quals 35,8 corresponen al cost de construcció (29,6) i equipament del museu (6,2), mentre que el projecte museogràfic i d'arquitectura tenen un cost de cinc milions més.

Aquesta última quantitat, segons la documentació, és la que s'ha pagat a l'Hermitage de Sant Petersburg en concepte de llicència perquè deixi les obres en préstec durant els 50 anys de l'acord signat el 2012. Per als promotors, tal com asseguren en la documentació, “l'edifici serà la peça més important del museu, la que es convertirà en la seva imatge a la ciutat, el país i el món”. Per això, de l'anodí projecte que es va presentar el juny del 2016 s'ha passat a un que és suggeridor, sinuós i gairebé orgànic, signat per Ito, guanyador del premi Pritzker, que simula les ones del mar, situades ben a prop del futur museu. A l'interior set murs-cintes emboliquen les diferents sales i les comuniquen. Els impulsors del projecte creuen que el museu “es convertirà necessàriament en una referència. La seva imatge s'ha d'associar amb la d'una institució moderna, coherent i respectuosa”. Per a ells, més que un edifici emblemàtic es tracta d'una “arquitectura coherent”.

Segons els plans dels promotors, el museu rebrà 850.000 visitants (el 70% turistes) el primer any i arribarà, calculen, als 1,5 milions 13 anys després d'haver obert les portes. “Una xifra similar a la del Teatre-Museu Dalí de Figueres”. Entre les sorpreses de la documentació: a més de les obres que presti el museu rus, els impulsors bastiran una col·lecció pròpia que es pot “comprar, concebre, crear o haver rebut en donació”.

El nou edifici, de 25 metres d'altura i que es construirà a la plaça dels Vents, en un solar de 3.240 metres quadrats, tindrà quatre plantes, una de subterrània, destinada a l'aparcament. La coberta serà transitable. A la planta baixa hi haurà un vestíbul al voltant del qual s'articulen les diverses sales com a oficines, guarda-roba, una sala multiusos, un auditori i una cafeteria restaurant amb una terrassa exterior. A la primera planta hi haurà la botiga i la primera de les sis sales d'exposicions que es distribueixen per les diverses plantes, on, a més, hi haurà una cafeteria amb terrassa exterior, una llibreria d'art i, a la quarta planta, un gran restaurant cafè, amb sala VIP (60 metres quadrats) i dues terrasses. La superfície construïda serà de 16.493 metres quadrats, dels quals 3.782 són per a exposició.

Els promotors del museu volen crear “un museu total” i “el primer exemple d'una manera nova i original de concebre els museus i entendre el seu paper al segle XXI. Un centre de coneixement interdisciplinari basat en obres d'art i objectes culturals que expliquin històries, que ens traslladin a un paisatge i una època i permetin apropar-nos a una manera de viure i entendre el món dels individus que els han creat”.

Per aconseguir-ho han confiat la museografia a Total Museology, una empresa creada el 2014 pel desaparegut Jorge Wagensberg, que desenvolupa les idees i conceptes que el físic va desplegar a CosmoCaixa des del 2004, amb l'objectiu de crear estímuls a favor del coneixement científic. Segons la memòria, l'Hermitage Barcelona neix “amb la vocació de crear el que serà la primera referència d'un llenguatge museogràfic genuïnament interdisciplinari”. “La museografia, mai vista en el món de l'art, no es limitarà a recollir i penjar quadres a la paret sinó a observar i entendre aquestes obres perquè els visitants del museu es posin a la pell dels éssers humans que les van crear”, expliquen.

De les sis sales d'exposicions, a la més gran, de 800 metres quadrats, s'hi instal·larà una de les dues exposicions permanents —un màxim de cinc anys— amb les obres provinents de l'Hermitage rus agrupades en grans temes. En una segona sala, de 500 metres, s'instal·larà la col·lecció del mateix museu, una novetat. Els impulsors del projecte no han dubtat a il·lustrar el seu projecte amb imatges d'obres que difícilment es veuran en aquest museu: quatre enormes escultures metàl·liques de Plensa, diverses de Chillida i d'Antonio López, un parell d'enormes quadres de Matisse (un d'ells La dansa, del MoMA), a més de tres de Giacometti.

Aquestes dues sales “són el nucli de l'oferta del museu”. A més, tindrà dues sales més per a exposicions temporals, una “sala de talents”, una altra per a la “peça del mes” i una última anomenada “sala crítica”, on s'analitzarà en profunditat una de les obres exposades, segons el programa museogràfic elaborat per Total Museology.

L'estudi econòmic, optimista, parla d'un primer any amb superàvit després de la venda d'entrades, a 13 euros de mitjana, de 2,8 milions d'euros, que al cap de 20 anys arribaria a ser de 8,3 milions, després d'uns ingressos totals de 24,7 milions. No hi ha dubte que els promotors confien, i molt, en el benefici de l'injuriat turisme que omple Barcelona tot l'any, sobretot dels 25 milions de creueristes que embarquen o desembarquen a pocs metres d'on hi haurà situat el museu.