La fúria de ‘Tosca’ torna al Liceu

Aprofitant la popularitat de Giacomo Puccini, i amb la taquilla en ment –un total de 15 funcions fins al 28 de juny–, el Liceu torna a programar un muntatge propi de Tosca estrenat el 2014 i coproduït pel Teatro de la Maestranza de Sevilla. El treball del director d’escena i l’escenògraf espanyol Paco Azorín explora la psicologia dels personatges amb bones idees teatrals al servei d’una partitura que, en una bona resposta orquestral, va sonar amb brillantor i tensió dramàtica sota l’eficaç i fiable batuta del nord-americà John Fiore.

La soprano ucraïnesa Liudmyla Monastyrska, la millor veu pucciniana del repartiment, va mostrar la fúria de la Tosca amb una veu poderosa i una gran força dramàtica. Va tenir més problemes en el primer acte, el més líric per al seu personatge, però a mesura que creix la intensitat del drama, compensa una convencional i un xic maldestra actuació escènica amb una dicció incisiva i una potentíssima veu que impressiona en els moments de més intensitat verista.

Com a malvat baró Scarpia, el baix-baríton uruguaià Erwin Schrott, que va ser molt aplaudit, va per lliure i sotmet a caprici el fraseig i la declamació pucciniana a favor d’un histrionisme una mica carregós. Amb una gran presència escènica i una veu no sempre audible en el fragor orquestral, confereix aires de Don Juan i tics mefistofèlics al personatge, en la línia de Ruggero Raimondi. Amb un físic de galant, el tenor nord-americà Jonathan Tetelman és un juvenil i impulsiu Mario Cavaradossi, de mitjos lleugers per bregar amb l’opulenta orquestra pucciniana, però valent en els aguts.

Bona prestació del cor en l’espectacular Te Deum i, completant el repartiment, un notable equip de veus espanyoles en el qual destaquen la noblesa vocal del baix Stefano Palatchi (Angelotti) i l’acurada caracterització, atenta al sentit de cada frase, del baríton Enric Martínez-Castignani (Sagristà). A un bon nivell el tenor Francisco Vas (Spoletta), el baríton Josep-Ramon Olivé (Sciarrone), el baix Marc Pujol (Carceller) i la soprano Inés Ballesteros (Pastoret).

La reposició mostra la bona feina que ha fet Azorín, que juga les cartes del realisme en el primer acte i transita en els dos següents cercant un simbolisme i una pintura expressionista que explora la psicologia dels personatges: des del canvi de quadres al retaule que reflecteixen els desitjos libidinosos de Scarpia al Te Deum fins a la mirada inquieta de Tosca davant de la violència i la càrrega sexual desfermada en el segon acte, i la negra desesperació del tercer.

Tosca, de Giacomo Puccini. Liudmyla Monastyrska, Jonathan Tetelman, Erwin Schrott, Stefano Palatchi, Enric Martínez-Castignani, Francisco Vas. Cor i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Director: John Fiore. Direcció d’escena i escenografia: Paco Azorín. Liceu. Barcelona, 9 de juny.