‘Persona infiltrada’, un concurs casolà

Fa una quinzena d’anys, TV3 va tenir en antena un concurs, Sis a traïció, que venien com un “pervers joc psicològic”. Sis persones, més o menys famoses, explicaven una anècdota personal i els altres, asseguts en una taula rodona durant una hora, feien preguntes per endevinar si allò que cadascú explicava era veritat o mentida. El premi inicial era de 50.000 euros que acostumava a minvar perquè cada error es penalitzava amb 10.000 euros. Un premi que el guanyador no s’embutxacava, sinó que destinava a una ONG.

Ara TV3 proposa Persona infiltrada, que té algunes proximitats amb aquell programa. El concursant, també una persona més o menys famosa i que no té cap expectativa d’embutxacar-se cap calé, ha de conviure 12 hores amb una família de cinc membres i endevinar quin d’ells no hi pertany, una persona que s’ha incorporat al joc el dia abans amb els quatre de la família per preparar-se i enredar el concursant. El premi s’ha encongit. Ara són 5.000 euros que guanya o bé la família, si el concursant no encerta la identitat de la persona infiltrada, o bé un televident que hagi jugat des de l’aplicació del concurs, si qui ho encerta és el concursant convidat. Un premi que, òbviament, com aclareixen les seves bases legals, té una retenció del 19%.

Intentant de fer-lo més amè, el concurs no es basa, com l’altre, exclusivament en un interrogatori a cada un dels membres de la família. Hi és, però procuren que no empleni el programa quan, la veritat, és el mètode més recomanable per pescar contradiccions i descobrir l’impostor. En el darrer programa, per exemple, la concursant hi va portar una experta en llenguatge corporal per descobrir les mentides mitjançant la detecció d’una determinada gestualitat. No va ser de gran ajuda.

A més de la visita al domicili de la família i de l’esmentat interrogatori, al programa hi ha un dinar (si surt el cambrer, està ensinistrat per la família) i una prova que dona un avantatge al guanyador. Hi ha competicions, diguem-ne, esportives (tirar penals o jugar a bitlles catalanes amb pilotes de criquet). També hi ha manifestacions folklòriques de festa major domèstica o importades de Bollywood. Totes molt senzilles i casolanes que no serveixen per al que estan pensades: donar una distracció diferent a l’interrogatori.

Entre els concursants convidats, que canvien cada setmana, han desfilat, entre d’altres, Roger Coma, Marta Torné i, particularment, integrants del planter més habitual de la casa (Tomàs Molina, Marc Ribas i, novament... Marc Giró). Com a mínim un parell de vegades, la família s’ha mostrat decebuda perquè esperaven la visita d’un famós o famosa més famós o famosa. Les dotze hores d’investigació, amb el muntatge, queden reduïdes a una. Però, tot i això, es fa llarga. Ho presenta amb correcció, posant-hi una encomiable bona voluntat, Anna Simó. Si s’està desvagat, una nit, pot ajudar a passar l’horeta, però per seguir-lo cada setmana tot és massa semblant i simple.

El programa sempre procura que la família tingui algun tret característic, sense, ara per ara, trencar l’arquetip. Per exemple, que estigui formada únicament per dones (germanes i les filles de les germanes) o per catalans originaris del Panjab. En altres ocasions, la singularitat subratllada ja és més anecdòtica (els agraden els viatges exòtics o són fans de La guerra de les galàxies). En un cas, la raresa principal era que es tractava d’una família perica. Home, ser de l’Espanyol RCD és pertànyer a una minoria selecta, però a TV3 més aviat li sembla una extravagància. En aquest capítol, Tomàs Molina va fer una aposta que podia ser demolidora per al programa. Al primer minut de tractar-los a tots ja va apuntar-se qui creia que era l’impostor. Sortosament per a Persona infiltrada, va fallar. Si no... hauria demostrat que li sobren 59 minuts.