Quan el ‘botellón’ és de 4G

Dos altaveus connectats a mòbils competeixen per veure quin sona més fort al pati del CCCB, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Al voltant, una vintena d'adolescents ballen mentre els turistes s'aturen a observar-los. Sembla que fa anys que van a acadèmies de dansa, però asseguren que no n'han trepitjat cap. “N'hem après aquí, mirant YouTube”, expliquen la Keesha, la Chenoa i l'Aaron (de 15, 17 i 22 anys, respectivament) mentre agafen aire entre cançó i cançó. “Primer, memoritzem els passos veient videoclips a càmera lenta i, després, els assagem”, expliquen. La tecnologia és el que aglutina aquesta reunió. En comptes d'aïllar-los a casa, els seus mòbils els posen a ballar al mig del carrer. El pla del cap de setmana, igual que el de molts joves, només necessita dues coses: amics i un mòbil amb connexió a internet. Estan connectats i, al mateix temps, físicament junts.

Fa poc més d'una dècada, connectar-se a internet implicava estar tancat a casa, ancorat a un mòdem i un ordinador de sobretaula. Però la situació ha canviat per a les noves generacions. Els ballarins del CCCB, per exemple, s'organitzen a través d'un grup de WhatsApp en què hi ha gent de diferents edats, zones i instituts de Barcelona. “No quedem a una hora determinada, només avisem que vindrem perquè s'hi sumi més gent”, expliquen. Es fa difícil passar per aquí durant el cap de setmana i no trobar-los ballant.

Malgrat la imatge que desenes de virals sobre l'apocalipsi tecnològic ens volen vendre, internet ha ajudat a vertebrar noves comunitats i formes d'oci que no es queden en el món digital. Les relacions virtuals i reals són per a aquestes generacions un camí d'anada i tornada. “Nosaltres ens vam conèixer a través d'un compte d'Instagram”, explica Fidel Millán, de 17 anys, que ha quedat amb tres amics –l'Ángel, la Fátima i l'Albert– al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba). Allà, els joves es fan fotos els uns als altres, escolten música junts o comenten mems que han vist a Instagram o Twitter.

Ni en Fidel ni cap dels seus amics viuen prop del museu. No han quedat aquí perquè vulguin visitar una exposició, sinó perquè a aquest lloc “ve molta gent de gustos alternatius: skaters, aficionats a la moda, al trap…”. Es troben aquí per l'ambient, que també pot generar algun post a Instagram: mentre passegen per la zona, es creuen amb un noi amb mitja cabellera tenyida de vermell. És en Goa, un traper que comparteix segell amb artistes com La Zowi o Yung Beef. L'aturen per demanar-li una foto. Quan el músic s'allunya, comparteixen les imatges per un grup de WhatsApp i les pugen a Instagram.

Del ‘botellón’ de wifi al de 4G

Abans que qualsevol pogués “tirar de 4G” al telèfon, molts joves decidien el lloc de reunió basant-se en un altre criteri bàsic: que hi hagués connexió wifi. A Madrid, els punts de trobada d'aquest botellón de wifi eren, principalment, la plaça de Los Cubos i Ópera, totes dues amb diverses xarxes obertes de restaurants de la zona. A Barcelona, al centre comercial La Maquinista i a l'Apple Store. Aquest últim punt va ser el més mediàtic a causa del reportatge publicat per la revista de tendències Playground sobre els swaggers, adolescents que es reunien a fer-se selfis, escoltar reggaeton i lluir els seus estilismes.

Que hi hagués wifi al lloc on es queda ha deixat de ser decisiu a mesura que la banda ampla mòbil s'ha anat fent més assequible i popular. Entre el 2008 i 2017, segons les dades recopilades per la revista digital de telefonia mòbil Xataka, el preu del giga (de dades descarregades) va passar de 35 euros a 1,30 euros. En cinc anys el nombre de línies de banda ampla mòbil s'ha duplicat a Espanya, segons els estudis anuals La societat digital a Espanya, de Telefónica. Al nostre país, el 2018 ja hi havia 114 línies d'aquest tipus per cada 100 habitants.

Amb la democratització de l'internet mòbil, el botellón de wifi ha virat cap al de 4G. Ara poden quedar on vulguin i les cites ja no són necessàriament tan multitudinàries. En Fidel explica que ell era molt jove quan es va popularitzar l'Apple Store com a lloc de reunió, però tampoc pensa que s'hi hauria sentit còmode. “A mi em fa molt de respecte ajuntar-me amb grups tan nombrosos i amb gent que no es coneixen entre ells”, diu.“Molts que quan tenien 13 o 14 anys eren popus [a l'Apple Store] han emigrat aquí, al Macba”, explica. Quan diu popus es refereix als swaggers més populars, amb milers de seguidors a les xarxes, que aprofitaven la seva fama virtual per fer de relacions públiques en discoteques light. Eren influencers abans de l'era dels influencers.

Selfis, salut mental i amics d’internet

Fer-se fotos és un altre pla per passar la tarda amb el mòbil i amb companyia. A la plaça de Catalunya, a menys d'un quilòmetre del Macba, un grup de noies ha quedat només per retratar-se. "És per anar pujant-les a Instagram al llarg de la setmana", comenten. "Així tenim un pla per passar la tarda". També es fan selfis, però diuen que prefereixen fer-se les fotos entre elles "perquè la qualitat de la càmera frontal no és tan bona com la posterior. És millor tenir amigues que et facin les fotos que fer-te-les tu sola".

A en Fidel també li agrada tenir l'ajuda dels amics per fer-se fotos. “Si algun dia porto un outfit [vestimenta] del qual estic especialment orgullós no m'importa demanar-l'hi a algun company de classe, però em fa pal”, diu. En comptes de pujar qualsevol cosa inconscientment, aquests nadius en xarxes cuiden i construeixen la seva reputació en línia amb cura, i posen límits quan exposen la seva intimitat.

Ni en Fidel ni cap dels amics que l'acompanyen té un sol compte d'Instagram. “En tinc un d'obert i un altre amb cadenat [privat] que és on puc ser més jo mateixa perquè només comparteixo coses amb els meus amics propers”, explica Fátima Sanfeliu, de 19 anys. En Fidel puja gairebé cada matí un selfi i una cançó a les seves stories. En preguntar-los per la seva relació amb les imatges d'ells mateixos que pugen a les xarxes, tots responen parlant de salut mental: “És important la confiança en tu mateix, estar còmode amb el que projectes”.

L'autoestima també es pot construir en línia i es poden tenir eines per solucionar problemes a aquest costat de la pantalla. En Fidel, que estudia segon de batxillerat, explica que durant l'ESO va patir "rebuig" per part dels seus companys de classe. Però tot va millorar quan va començar a conèixer gent per internet que han acabat sent els seus amics. De fet, gairebé cap dels presents li diu Fidel, sinó pel seu nom d'internet, Kvrpv (Karpa).

"Ens vam conèixer a través d'un compte sobre moda que porta el Karpa", diu Ángel Sicilia, un altre dels amics que acompanya en Fidel. A tots els uneix l'afició per la moda urbana, i part del que fan a la tarda és buscar botigues de segona mà amb gangues. No compren gairebé res, però es diverteixen buscant, emprovant-se peces i fent-se fotos amb la roba. Diuen que quan surten, beuen "poc o gens", com cada vegada més europeus, segons l'estudi que l'Organització Mundial de la Salut va publicar el novembre passat sobre comportaments adolescents associats a l'alcohol. Encara que a Espanya les dades són escasses i no dibuixen una tendència clara, l'informe recull que a Europa els adolescents no només beuen menys que en l'última dècada, sinó que cada vegada hi ha més abstemis. El principal consum d'en Fidel i els seus amics és de dades.

I quan es queden a casa? Els plans amb els amics quan són a casa també giren al voltant d'internet. “De vegades quedem per jugar en línia, veure com juguen d'altres o veure vídeos de YouTube”, explica Sicilia. Quan són amb els amics, el que més els agrada veure són “les recopilacions de vines [vídeos molt curts de contingut humorístic]; triomfen sempre”, diu. És igual si el que toca és quedar-se a casa, quedar per veure vídeos com qui queda per anar al cine, sortir a fer-se fotos, ballar o buscar roba de segona mà... El convidat que no falla en cap dels plans és internet. Però no és l'únic.