L’independentisme busca el suport del Consell d’Europa
L'organisme elabora un informe per fixar si el dret a la llibertat d'expressió dels diputats presos a Espanya i Turquia s'està vulnerant
L'independentisme insisteix a buscar suports internacionals i ara truca a la porta del Consell d'Europa. El president del Parlament, Roger Torrent (ERC), es va reunir dimarts amb la comissària de Drets Humans d'aquest organisme, Dunja Mijatovic, i li va demanar que visiti els polítics empresonats pel procés. El prec de Torrent és el punt àlgid de les iniciatives promogudes pel sobiranisme perquè la institució es fixi en Catalunya. El Consell d'Europa està en la “fase inicial” d'elaboració d'un informe sobre la suposada vulneració del dret a la llibertat d'expressió de polítics empresonats tant a Espanya com a Turquia.
Mijatovic va mostrar “interès” per les condicions d'empresonament dels líders independentistes. I, encara que no es va comprometre a entrevistar-s'hi, va anunciar una propera visita a Espanya. La comissària va preguntar per vulneracions a la llibertat d'expressió. I Torrent va citar com a exemple la prohibició, a TV3 i Catalunya Ràdio, d'utilitzar els termes “exili” i “presos polítics” durant la campanya electoral per considerar-los partidistes. El president de la Cambra va incidir, segons les mateixes fonts, en “la vulneració del dret de defensa” durant el judici del procés al Tribunal Suprem i li va sol·licitar que estigués alerta.
La visita, de 45 minuts, forma part de “l'acció exterior” desplegada per Torrent, que ha inclòs contactes amb responsables del Consell de Drets Humans de l'ONU i del Parlament Europeu. Els intents de l'independentisme per “internacionalitzar el conflicte” no s'aturen. Abans de l'1-O, aquests esforços diplomàtics se centraven a aconseguir suports per al referèndum. Després de la causa judicial pel procés —amb la fugida de Carles Puigdemont i l'empresonament d'Oriol Junqueras—, l'objectiu s'ha desplaçat: “Ara es tracta de denunciar vulneracions de drets, i el Consell d'Europa és un òrgan clau”, expliquen fonts properes a Torrent.
Del que no van parlar Torrent i Mijatovic va ser de l'informe que, des de l'abril, prepara el Consell d'Europa arran de la “preocupació” pel “creixent nombre de polítics jutjats per declaracions” fetes durant el seu mandat, “especialment a Espanya i Turquia”. El senador socialista José Cepeda va replicar en els debats que a Espanya només es jutja qui se salta la llei i que el judici del procés no és polític. El letó Boriss Cilevics ja ha començat a treballar —ha estat designat relator— en un assumpte que va per llarg (té dos anys) i que no esmenta explícitament el procés. “Estic en la fase inicial, recollint informació i concertant cites amb tots els partits involucrats, així com experts”, explica Cilevics per correu, tot i que no contesta preguntes de fons per no “prejutjar conclusions”.
L'informe —el simple fet que es faci ja irrita la diplomàcia espanyola, perquè sembla que situï en un mateix nivell Espanya i Turquia— va ser impulsat al passat per 24 membres de l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa. Es tracta de diputats de parlaments nacionals, entre els quals n'hi ha alguns que han mantingut contactes amb el Govern català o que s'han mostrat favorables a la causa independentista o al referèndum de l'1-O.
Un dels casos més clars és el de la diputada islandesa Thorhildur Sunna Aevarsdottir (del partit Pirata), que va impulsar un debat parlamentari per condemnar la resposta del Govern de Mariano Rajoy l'1-O. Aevarsdottir va assistir a una conferència de l'exconseller d'Acció Exterior de la Generalitat, Alfred Bosch, a Reykjavík sota el títol Catalunya. Què està passant? També va signar la moció Maryvonne Blondin, una dels 41 senadors francesos que, en un manifest, van demanar la intervenció de la Unió Europea per trobar una “solució política a un conflicte polític” a Catalunya. La van signar igualment el diputat holandès Pieter Omtzigt —que va criticar amb duresa la “violència” policial de l'1-O— i la belga Petra Sutter, que va criticar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
Fonts de la diplomàcia espanyola es mostren convençudes que l'independentisme ha maniobrat per aconseguir que s'aprovés la moció. “Els catalans sempre han treballat moltíssim el Consell d'Europa. És un terreny al qual els altres no donaven importància i Convergència i Unió va saber remar amb països petits i teixir amistats amb grups que estan a favor de l'Europa dels pobles”, explica un veterà de l'organisme. Aquesta i altres fonts assenyalen que els signants “de vegades no estan gaire informats del contingut del que signen” i que ignoren quin n'és l'abast. “N'hi ha que s'han empassat el conte de la persecució, del dret a votar...”, expliquen.
Egidijus Vareikis, lituà, és un dels 24 signants. Diu que va donar suport al text no tant pel cas concret d'Espanya o fins i tot de Turquia, sinó perquè està preocupat —en general— pel fet que es persegueixin diputats per les opinions que emeten al seu Parlament. “No soc enemic d'Espanya, sé que Catalunya és un tema molt sensible, però la meva signatura no era per això”, explica. En la mateixa línia s'expressa l'austríac Stefan Shennach. “La meva motivació principal està relacionada amb Turquia, on diputats i alcaldes de la zona kurda han estat desposseïts dels seus càrrecs i en part detinguts”. Shennach admet que també el “preocupa” la causa judicial contra els líders independentistes i assenyala que és un “procés polític”. “Desaprovo que s'acusi polítics per les seves polítiques quan aquestes no són racistes ni corruptes. En principi, van ser triats per aplicar el seu programa polític. Per als polítics, els jutges sempre són els votants”, respon per escrit Schennach, que nega haver estat contactat o persuadit pel sobiranisme.
El setembre passat, el secretari general del Consell d'Europa, el noruec Thorbjorn Jagland, va expressar el seu suport a Espanya davant del relat i les maniobres de l'independentisme a l'exterior: “No tinc cap dubte que els tribunals espanyols estan tractant aquest assumpte d'acord amb la llei i al Conveni Europeu de Drets Humans”. Al febrer, en vigílies del judici del procés, Pedro Sánchez va defensar a Estrasburg que Espanya és una “democràcia plena i avançada”.
