_
_
_
_
_

Antón Costas defensa que cal un nou contracte social

L’economista adverteix que creix la por sobre el futur

t.d.
Antón Costas a la Fundació Pere Tarrés.
Antón Costas a la Fundació Pere Tarrés.

El catedràtic d’Economia Antón Costas ha defensat aquest divendres la necessitat d’un nou contracte social. Ho ha fet al Fòrum Social que la Fundació Pere Tarrés organitza per al tercer sector amb la col·laboració d’EL PAÍS.

Costas ha recordat que en l’època medieval hi va haver un contracte social aristocràtic que va desaparèixer amb l’emergència de la societat industrial i comercial, una societat que va portar una gran capacitat per crear riquesa, però, també, una extrema pobresa. Les elits intenten durant els anys vint del segle passat tornar a acumular poder. Però després de la Segona Guerra Mundial aquestes elits van comprendre que era impossible tornar al contracte aristocràtic i van arribar tres dècades durant les quals el capitalisme va entendre la conveniència d’un nou model d’Estat social on és possible la igualtat d’oportunitats i es treballa per erradicar la pobresa de la gent gran. A canvi del fet que l’esquerra legitimés l’economia de mercat es construïa un Estat social.

D’aquesta època és la construcció dels sistemes públics sanitari i educatiu i l’assegurança pública en cas d’atur i jubilació. Però, sempre segons Costas, als anys vuitanta del segle passat aquest contracte social es va anar esmicolant fins a generar un malestar social perquè apareixen una sèrie de pors sobre el futur, el canvi climàtic, la globalització. “Creix un ressentiment sobre el passat i la por pel futur”. Conseqüència d’això és la reacció d’una part de la societat contra els drets de les minories o el que consideren excessiva tolerància amb la immigració. Davant d’un sentiment d’identitat amenaçada apareixen els populismes.

Costas ha defensat la necessitat social “d’una goma d’enganxar”. Es tracta d’un nou contracte social que repari la manca d’igualtat d’oportunitats i eviti la pobresa infantil. “Hem de cobrir el risc de pobresa en els joves. Cal, per exemple, una política d’habitatge que afavoreixi la seva emancipació”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_