Absolt de blanqueig Sandro Rosell després de 21 mesos a la presó

L'Audiència Nacional ha absolt aquest dimecres l'expresident del FC Barcelona Sandro Rosell dels delictes de blanqueig de capitals i organització criminal pels quals va passar 21 mesos en presó preventiva. L'exmandatari culer estava acusat d'ajudar a blanquejar comissions per a la retrasmissió de 24 partits amistosos de la selecció brasilera absoluta de futbol i un contracte d'esponsorització de la canarinha amb Nike. La Fiscalia reclamava per a ell en el judici sis anys de presó, després d'haver sol·licitat inicialment una pena d'11 anys. Finalment, la secció primera de l'Audiència considera que aquests delictes no han estat provats i que ha de prevaler el principi in dubio pro reo, és a dir, davant del dubte s'ha de resoldre a favor de l'acusat.

Más información

Rosell: Un cas com un cabàs

La Fiscalia demana 11 anys de presó per a Sandro Rosell

Sandro Rosell, empresari de màrqueting esportiu i president del FC Barcelona entre el juliol del 2010 i el gener del 2014, va ser detingut el 25 de maig del 2017 per l'anomenada operació Rimet, i va estar empresonat a Soto del Real (Madrid) i després a Brians 2 fins al 27 de febrer, quan el tribunal va ordenar la seva excarceració després que hagués declarat en el judici. La vista oral es va fer a l'Audiència Nacional entre el 25 de febrer i el 14 de març.

Rosell, defensat pel lletrat Pau Molins, estava acusat d'encapçalar una complexa xarxa de societats que suposadament va permetre a Ricardo Terra Teixeira, president de la Confederació Brasilera de Futbol entre el 1989 i el 2012, embutxacar-se 19,9 milions d'euros en comissions il·legals pels contractes de drets televisius de 24 partits amistosos de la selecció canarinha i per l'acord de patrocini signat el 2011 per Nike amb la federació brasilera i pel qual Rosell va percebre, com a intermediari a la seva terminació, 12 milions d'euros.

La Fiscalia demanava inicialment per al 39è president del Barça una pena d'11 anys de presó i 59 milions d'euros de multa per blanqueig de capitals continuat i delicte d'organització criminal en qualitat de promotor o director. En acabar la vista oral, el ministeri públic va rebaixar la seva petició de condemna a sis anys de presó. El fiscal José Javier Polo va retallar també la sol·licitud de deu a cinc anys de presó per al soci de Rosell, l'advocat andorrà Joan Besolí, i de set a un any i onze mesos per a la seva dona, Marta Pineda. El ministeri públic estudia si recorre contra la sentència que s'ha conegut aquest dimecres.

En la seva declaració com a acusat, el 26 de febrer, Rosell va rebutjar les acusacions i va mantenir que no havia cobrat mai cap tipus de comissió “ni legal ni il·legal”. L'empresari va atribuir els seus problemes amb la justícia i el fisc a la seva decisió de presentar-se el 2010 a les eleccions a la presidència del FC Barcelona, on va ser durant quatre anys, quan va dimitir després de ser imputat en l'anomenat cas Neymar, sobre les tretes contractuals per fitxar el jugador brasiler, que ara milita al París Saint Germain.

Els magistrats, en la sentència, consideren “raonable” que la Policia i la Guàrdia Civil iniciessin una investigació sobre Rosell en arribar-los la notícia que hi havia persones que havien rebut suborns i tenir constància de moviments de capitals sospitosos. També aprecien com a “raonable” la hipòtesi acusatòria per blanqueig i organització criminal. No obstant això, en el judici, a la vista de la prova aportada per la defensa i la contrahipòtesi que aquesta va plantejar, el tribunal reconeix els seus “dubtes (…), que s'han de resoldre en favor de l'absolució”.

El que per a l'acusació són comissions il·legals, el tribunal “no descarta que siguin retribucions per activitats de negoci no reprotxables penalment”. El que el fiscal considera “societats instrumentals per ocultar diners”, els jutges, a la vista de la prova, no rebutgen la hipòtesi que tinguin una "activitat real”.

En la seva resolució, el tribunal afirma que els 21 mesos que tant Rosell com Besolí han passat a la presó provisional fins a prestar declaració en el judici no afecten la seva presumpció d'innocència. “Tant és així que el resultat d'aquest judici és una sentència absolutòria”, assenyala la secció primera de l'Audiència. El tribunal recorda que la seva estada a la presó no tenia cap més objecte que “garantir la presència dels dos acusats, respecte dels quals es podia témer un risc de fugida”. Els magistrats també rebutgen la idea, esgrimida per les defenses, que la investigació sobre Rosell, que va iniciar la Fiscalia el 2015 després de rebre una petició d'ajuda dels Estats Units, tingués un caràcter prospectiu, és a dir, que volguessin investigar sense indicis delictius, una cosa prohibida per la legislació.