_
_
_
_
Análisis
Exposición didáctica de ideas, conjeturas o hipótesis, a partir de unos hechos de actualidad comprobados —no necesariamente del día— que se reflejan en el propio texto. Excluye los juicios de valor y se aproxima más al género de opinión, pero se diferencia de él en que no juzga ni pronostica, sino que sólo formula hipótesis, ofrece explicaciones argumentadas y pone en relación datos dispersos

Álvarez de Toledo i Arrimadas reparteixen de valent a TV3

La candidata popular és l'estrella d'aquesta campanya a Catalunya malgrat ser una paracaigudista d'última hora

Els candidats catalans a les eleccions del 28-A.Vídeo: ALBERT GARCIA / TV3
Cristian Segura

Cayetana Álvarez de Toledo i Inés Arrimadas es van presentar aquest dimecres a TV3 per repartir a tort i a dret com poques vegades s'ha vist a la televisió catalana. Les candidates del PP i de Ciutadans per Barcelona al Congrés es van embrancar en un duel per veure qui deixava anar més puntades de peu i cops de destral retòrics pel plató. Des del primer minut van caure plagues bíbliques sobre Vicent Sanchis, el director de la cadena i moderador del debat electoral. Álvarez de Toledo el va titllar d'“anomalia”, protodelinqüent i maltractador de la meitat dels catalans; Arrimadas el va qualificar de “conseller de propaganda” i li va lliurar una carta de dimissió perquè la signés. La resta de candidats observaven en silenci l'espectacle, al·lucinant o amb por que els arribés el seu torn.

“No sé si soc en un western o a TV3”, va dir la candidata de Junts per Catalunya, Laura Borràs, després d'escoltar Álvarez de Toledo dedicant a Carles Puigdemont i Quim Torra floretes com “malfactor”, “colpista”, “xenòfob” o “racista”. Amb la seva veu suau, el seu vestit groc i la rebequeta negra, Borràs tornava a presentar-se com l'alumna aplicada que sembla emocionar-se quan recita el que ha passat a Catalunya com “l'exercici democràtic més gran de l'Europa Occidental”.

Álvarez de Toledo és l'estrella d'aquesta campanya a Catalunya malgrat ser una paracaigudista d'última hora i malgrat que probablement no sabria situar al mapa de la província ni la C-31 –de fet, va demostrar que no sap pronunciar les sigles de la Universitat Autònoma de Barcelona. Segurament per això, davant de qualsevol pregunta –fos sobre el corredor mediterrani o sobre el bacallà al pil-pil–, la seva estratègia era la mateixa: acusar els “colpistes”.

La candidata del PP es va posar un jersei groc per saltar al ring: va haver-hi llenya per a tots, també per a la candidata socialista Meritxell Batet, a qui va acusar de formar part del “deliri” nacionalista. Batet va rebre per totes bandes i quan es recuperava d'un knock out, queia a la lona en el següent round. El representant dels comuns, Jaume Asens, va quedar desplaçat; Gabriel Rufián, capdavanter de la política espectacle i demagògica, apareixia davant d'Álvarez de Toledo com un xaiet.

El debat hauria tingut guanyadors si es tractés d'un reality show o d'un nou lliurament de Kill Bill, però com que estan en joc qüestions molt serioses, el resultat va ser una derrota sonora i col·lectiva.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_