_
_
_
_

L’última presó de Barcelona

Wad-Ras és l'únic centre tancat que funciona a la ciutat i l'únic amb un mòdul per a mares

La presó de Wad-Ras.Vídeo: GIANLUCA BATTISTA
Clara Blanchar

“Això ens servirà de molt. Aprenem, ens posem maques, ens puja l'autoestima i ens ajuda a treure coses positives que fora no vèiem”. L’Eva porta davantal i guants per no tacar-se amb el tint. I quan diu “fora”, es refereix al carrer. Perquè som al Saló de Bellesa de Wad-Ras, l'última presó de Barcelona, el trasllat de la qual no està previst fins al 2025.

Després del tancament de la Model, i amb l'excepció del centre obert de la Trinitat, l'únic centre penitenciari de règim tancat que hi ha a la ciutat és aquest, a la Vila Olímpica. Wad-Ras és, a més a més, l'única presó on hi ha un mòdul de mares: 12 preses que viuen amb els seus fills fins als tres anys.

Per aquest motiu, de bon matí, hi ha un grup de voluntàries que esperen al carrer per portar a la guarderia set d'aquests nadons, que tenen set places reservades a l’escola bressol municipal Cobi. Al mòdul de mares hi ha estenedors replets de miniroba, perquè les internes prefereixen no enviar la roba dels nadons a la bugaderia i la renten a mà. També tenen habitacions individuals i un pati de colors. L’Eva xerra amb la Grace. Reconeixen que hi ha moments difícils en la convivència, però admeten que són privilegiades per complir condemna sense separar-se dels seus fills. “Si ell estigués fora ho passaria molt malament, aquí mengem, juguem i dormim junts”, somriu la Grace, a qui falten dos mesos per complir condemna.

El trasllat del penal més antic de Catalunya està previst el 2025

Wad-Ras és una presó de pros i contres. És la presó més antiga de Catalunya, 104 anys té l'edifici, encara que fins al 1983 va ser un centre de menors. És petit i té limitacions: la cuina es troba al primer pis, no està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda i hi ha cel·les amb fins a sis internes. Però és un edifici relativament acollidor, amb espais comuns que evoquen un institut: classes amb ambient de treball, tallers, la biblioteca i rebombori als passadissos.

També hi ha reixes i barrots. I cabines telefòniques que ens recorden que aquí no està permès el mòbil. I encara que l'ambient és agradable, en les mirades hi ha una mica de tristesa i ràbia. Ningú vol estar aquí. Com a totes les presons, també hi ha conflictes, que s'intenten evitar amb treball de prevenció i aplicant el Model de Convivència i Participació, en què les internes formen part de comissions i es reuneixen cada setmana amb la direcció.

“Per a les dones, la presó és una doble condemna”, afirma la directora

La directora del centre és Soledad Prieto. Explica que de Wad-Ras depenen 579 interns, i que la meitat són homes: 220 dormen a la presó i la resta fora, en diferents moments del procés de reinserció. Prieto considera “molt important que hi hagi presons de dones” i no només mòduls de dones en presons d'homes. “Les dones són menys violentes, es reinsereixen abans, tenen càrregues familiars, tres de cada quatre són mares, cometen delictes diferents...”, diu.

Les dades oficials indiquen que a Catalunya les dones són el 7% de la població reclusa (614 persones de 8.500). El perfil és una dona espanyola, de 38 anys, que passa cinc anys a la presó i compleix condemna per robatori o tràfic de drogues. Aquest últim delicte està molt present en les dones d'origen estranger (el 40%) i moltes vegades ingressen directament després de ser detingudes a l'aeroport.

La perruqueria de la presó de Wad-Ras.
La perruqueria de la presó de Wad-Ras.GIANLUCA BATTISTA

Però de tot aquest reguitzell de dades, la que més repeteixen els professionals de Wad-Ras és que tres de cada quatre preses són mares i que dues de cada tres han patit violència masclista. “Per les dones, la presó és una doble condemna: la que s'associa al delicte i per la transgressió del rol que la societat els assigna”, assenyalen la directora i els seus companys.

El psicòleg del centre, Ferran Blancafort, afegeix una altra dada rellevant: sovint, darrere del delicte que han comès les internes, hi ha un home. El professional assenyala les diferències de treballar amb dones preses: “Hi ha un component emocional més alt, els homes posen més distància. Amb les dones es pot treballar més la vulnerabilitat”. Per treballar les emocions, com l'estrès que hi ha en una presó, hi ha un taller d’Expressió Artística en el qual la Sònia, la professora, intenta que les internes s'expressin a través de l'art.

La formació també és vital a les presons. Aquí hi ha escola d'adults amb 111 internes matriculades en diferents nivells, i el centre imparteix cursos homologats pel Servei Català d’Ocupació: de perruqueria, confecció i ofimàtica. La responsable de Formació de Wad-Ras es diu Anna i assenyala com n’és de vital: “De vegades són perfils amb poca formació laboral i interessa que surtin més bé del que han entrat per facilitar-los la reinserció. A més les classes són un parèntesi durant l'estada a la presó: per nosaltres són alumnes abans que internes”, diu. A la pelu, la Marina, la seva responsable, remarca “la importància” que les internes estiguin ocupades i “es generin moments de companyonia, per l'aprenentatge en comú”. La presó també té un petit taller del Cire (l'empresa pública de Justícia) en què 20 internes fan feina remunerada.

Amand Calderó, secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, resumeix el que fa de Wad-Ras una presó especial. “Un model de treball de proximitat que ajuda molt al tractament i a la humanització del sistema. Si bé és el centre que té condicions més dolentes des del punt de vista arquitectònic, és el que funciona més bé des del punt de vista del tractament i de la vida que té: totes les internes estan ocupades en activitats que beneficiaran el seu futur”, resumeix. La directora ho diu d'una altra manera: “Uns equips formidables i la participació compensen les deficiències”. I posa un exemple: “Aquí els caps de setmana no hi ha educadors, però s'organitzen i hi ha vida social”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_