Mirar diferent
Hi ha una feliç eclosió editorial de títols de periodisme literari, com les propostes dels nord-americans Susan Orlean i Timothy O'Grady
La biblioteca en llamas
Susan Orlean
Temas de Hoy
398 pàgines
20 euros
“Las suaves nubes subían y bajaban e iban de un lado a otro por entre los estantes como si fuesen autos de choque (...) De repente, unas llamas afiladas como cuchillos atravesaron el humo y empezaron a ascender. La temperatura alcanzó los 230º y los libros empezaron a arder. Las tapas estallaban como si fuesen palomitas. Las páginas se retorcían y se ponían negras y después salían disparadas de sus encuadernaciones...”.
Hijos de Las Vegas
Timothy O'Grady
Pepitas de Calabaza
166 pàgines
18,80 euros
No, Susan Orlean, veterana en el refugi dels grans periodistes literaris en què s’ha convertit The New Yorker, no hi era, però es va documentar tant i es va ficar tant en la història que sembla que fos present al terrible incendi que l’abril de 1986 va malmetre la biblioteca pública de Los Angeles: set hores i mitja de foc que destruí un milió d’exemplars, en un dels llibrecidis més grans de la història. L’episodi, però, quedà informativament eclipsat per l’explosió a la central nuclear de Txernòbil...
Com ja va fer a partir d’un traficant de plantes (El ladrón de orquídeas) o de la vida d’un gos (Rin-Tin-Tin), Orlean treu diamants del no-res amb la seva mirada. Aquí, amb un devessall de recursos tècnics (tràvelings verbals, enganxar-se tot un dia a un personatge, fonts orals i escrites de la més diversa procedència...), ofereix, com a mínim, tres lectures: reconstrucció de la catàstrofe i com afectà els treballadors, tot entrant en detalls físics i psicològics increïbles; un viatge a les entranyes de les biblioteques, darrer refugi avui de l’esperit humà, i una gran investigació sobre l’enigmàtic piròman que provocà el desastre.
Tres raons per recomanar-los
1. Moment dolç del periodisme literari: dues demostracions que una bona narració d'una història real pot ser igual o millor que una bona obra de ficció.
2. De l'incendi d'una biblioteca que tothom passà per alt, Orlean en treu un gran reportatge d'investigació, autobiografia, història i pura literatura.
3. Sota els neons i les ruletes de Las Vegas hi viuen persones, que tenen fills: tots víctimes silencioses d'una ciutat cruel i embogida. O'Grady les fa parlar.
Com la seva compatriota Orlean, l’escriptor i periodista nord-americà Timothy O’Grady també mira on ningú s’havia molestat a mirar fins ara. En el seu cas, era fàcil quedar enlluernat, no veure res: visiten Las Vegas 41 milions de persones l’any i es poden guanyar, tranquil·lament, 70.000 dòlars anuals només aparcant cotxes. Però sorprès que cap dels seus 26 alumnes fes els deures sovint, va voler esbrinar què els passava. I sorgí la frase: “El que passa a Las Vegas es queda a Las Vegas”. Tot i així, xerrant va saber de pares que robaven els diners als fills per apostar i pagar deutes i que no havien tornat a casa quan ells ja anaven cap a l’escola, de casos i casos de drogoaddicció i alcoholisme, de suïcidis, de matrimonis fracassats quatre o cinc cops, de famílies, en definitiva, encegades per les llums del gran casino del món. D’aquesta manera reconstruí, en primera persona, les confessions de deu alumnes, separades per reflexions seves, que són testimoni del malbaratament moral d’una ciutat i un sistema de vida.
Contra uns malbarataments morals semblants lluiten també els protagonistes de Guerras del interior (Debate, 14,90 euros). Són, per exemple, un lampista que abandona ciutat, dona i fills per morir a la selva defensant amb els de la seva tribu, els ashàninkas, els arbres amb què es trafica amb fusta; o la d’una pagesa que lluita contra una companyia minera que vol expulsar-la d’uns terrenys farcits d’or... “Vull fixar la història psicològica d’una decisió humana”, diu el jove periodista peruà Joseph Zárate per cosir les tres històries del volum, una d’elles guanyadora del premi García Márquez 2018. Hi ha una feliç eclosió editorial de títols de periodisme literari. Potser no és casual en el convuls i insolidari món d’avui: són llibres per mirar allò que mai es mira.
Construir i habitar / Construir y habitar
Richard Sennett
Arcàdia / Anagrama
454 / 430 pàgines
25,90 euros
La distància mínima a què processem correctament la informació sobre l’altre, “el llindar interpersonal”, és de 25 metres, calcula Jan Gehl. Aristòtil, a Política, defensava que la ciutat ha d’estar formada per diferents menes d’homes: “Les persones semblants no poden fer existir una ciutat”. L’urbanista danès i el filòsof grec són puntals d’un llibre amb el qual el sociòleg nord-americà completa la trilogia Homo Faber (El artesano y Juntos: rituales, placeres y política de cooperación). Cada plana, un repte: “Les ciutats avui estan sociològicament traumatitzades per la dita d’Aristòtil”, creu. I segueix: “Les reduccions al mínim en un habitatge conviden a reduir les vides dels que hi ha dins”; “Si la ciutat és lloc per fer, més que per ser, el que no fa és despertar la compassió pels altres”; i sobretot: les illes de vianants o l’ús de material reciclat, “ajuden a la crisi de l’habitatge” o “a la tolerància?”. Sucós.
El increíble viaje de las plantas
Stefano Mancuso
Galaxia Gutenberg
144 pàgines
16,90 euros
El neurobiòleg vegetal que va fer saber a mig món que les plantes memoritzen, dormen i intercanvien informació entre si (Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal) i que són model per inventar noves tecnologies perquè consumeixen poca energia, són resistents i tenen intel·ligència compartida (El futuro es vegetal), proposa ara veure com han viatjat d’una punta a l’altra del món en circumstàncies increïbles: a la volcànica illa islandesa de Surtsey, nascuda el 1967, la Cakile arctica hi ha arribat per mar perquè les llavors poden flotar-hi anys; a la zona zero d’Hiroshima hi ha força hibakujumoku (desmais que van resistir la radiació) i a Lousiana van estar a punt d’introduir hipopòtams cap al 1910 per reduir els jacints d’aigua que havien arribat el 1884 fruit d’un present de les autoritats japoneses... Un viatge deliciós.
Identidad
Francis Fukuyama
Deusto
206 pàgines
19,95 euros
Les desigualtats socials haurien d’haver portat avui al predomini de l’esquerra. Però pobres i marginats s’han tornat tan invisibles pels altres, com ja alertava Adam Smith, que és aquí on han brotat les polítiques d’identitat populistes, amb partits polítics nacionalistes i religiosos, que han acabat arraconant tant l’esquerra com la dreta tradicionals. Aquesta és la tesi del politòleg nord-americà, famós pel seu polèmic La fi de la Història (1989). Només ha faltat internet, diu, que reforça el pitjor de les identitats: rancúnia, rebuig del diferent... Sorprenent defensor de la política social d’Obama i crític amb els blancs del sud que han comprat el discurs contrari de Trump, en canvi proposa cercar identitats més àmplies creant, per exemple, un servei sociomilitar per a tots els ciutadans... A favor o en contra, lectura obligada.
¡Sálvese quien pueda!
Andrés Oppenheimer
Debate
360 pàgines
18,90 euros
Un <CS8.8>estudi de la Universitat d’Oxford diu que hi ha un 99% de probabilitats que els teleoperadors perdin la feina substituïts per un robot, i sorprèn que els analistes de préstecs bancaris en tinguin un 98% (com el àrbitres esportius); però és que cambrers i recepcionistes, un 97%, i cuiners, un 96%... Tampoc se’n deslliuren les grans professions —als EUA els robots ja seden a les colonoscòpies, i el sensors reclouran els metges a intèrprets de les seves dades i a suport psicològic al pacient— ni l’exèrcit —a Corea del Sud ja treballa una torre de metralladores robotitzada. Demostrant per què és premi Pulitzer, el periodista ha comprovat el procés en vuit països, recollint dades i casos en un treball inquietat: la intel·ligència artificial superarà la humana i viurem revoltes d’antirobotització... Per cert, les entrevistes han estat transcrites per una màquina.
La batalla por el paraíso
Naomi Klein
Paidós
92 pàgines
14 euros
Poc després del dramàtic pas de l’huracà Maria, el governador Ricardo Rosselló anunciava per televisió mesures “per refer el nou Puerto Rico”. Això és: privatització del sistema elèctric, “pla fiscal” amb el tancament de 300 escoles públiques i de dos terços de les oficines estatals... La privatització del país. L’autora de No Logo visità l’illa el gener del 2018 per comprovar els intents d’aplicació del que ella ja ha tractat a La doctrina del xoc: aprofitar crisis econòmiques i desastres naturals per aplicar el neocapitalisme salvatge. En l’opuscle, constata que l’austeritat “és pitjor que la que es va dictar a Grècia”, però veu amb esperança la resposta popular, traduïda en la nova formació Junta Gente, a qui donarà els guanys del llibre, el qual acaba pronosticant que la lluita entre xocs i antixocs no pot trigar gaire.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
