Els partits a Catalunya signen el primer acord unànime contra el racisme

A les portes d'un cicle electoral que es preveu molt polaritzat, els partits polítics a Catalunya s'han compromès aquest dilluns a fomentar "un debat responsable sobre immigració i contra el racisme i la xenofòbia". L'acord és unànime i recull un compromís de mínims, que obliga les formacions al fet que, si emeten missatges sobre immigració, aquests no incitin al racisme, siguin contrastats i contextualitzats, i que la manera de tractar aquesta temàtica no variï segons el públic al qual s'adrecen. El manifest també l'han signat Ciutadans i el Partit Popular, que per primera vegada se sumen a una taula de partits impulsada pel president, Quim Torra. A l'acte han assistit més de 50 entitats i associacions dedicades a la immigració, que han instat el Govern a dur a terme polítiques públiques concretes.

L'acord pactat per tots els partits amb representació al Parlament és inèdit, però es limita a la responsabilitat que tenen els polítics en els seus discursos. Tot i això, serà una eina per mesurar si els partits ho compleixen en el cicle electoral que s'obre, amb les eleccions generals del 28 d'abril i les municipals i europees del 26 de maig. Precisament, partits com el PP i Ciutadans, signants del manifest, s'han mostrat disposats en l'àmbit estatal a emular el pacte andalús, que inclou el partit d'ultradreta Vox. Mentre que, en l'àmbit municipal, candidats com el popular Xavier García Albiol no renuncien a utilitzar missatges polèmics sobre immigració.

Els compromisos adquirits obliguen els partits a emetre missatges que donin a conèixer els beneficis de la immigració i de la diversitat, i a no atribuir comportaments individuals a col·lectius, entre altres acords. El president Torra; el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani; el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i totes les formacions polítiques i entitats socials presents en l'acte de la signatura del manifest —que s'ha fet al centre Arts Santa Mònica— han celebrat l'adhesió unànime al manifest.

No obstant això, alguns representants polítics i diverses entitats han lamentat que el compromís no vagi més enllà dels discursos, i han denunciat la falta de polítiques públiques per fomentar la integració i lluitar contra el racisme. L'objectiu és evitar que es repeteixin episodis com els atacs recents i manifestacions racistes contra centres d'acolliment a menors estrangers sense referents familiars, a Castelldefels i Canet de Mar. 

"Calen polítiques públiques plenes de compromís i cal compromís pressupostari. Volem acollir, però no tenim una resposta completa perquè aquest acolliment sigui digne", ha dit la portaveu de Catalunya en Comú-Podem, Jéssica Albiach. La representant de Ciutadans, Noemí de la Calle, ha demanat que aquest acte tingui continuïtat en un grup de treball al Parlament.

Les entitats han incidit en el fet que, malgrat el compromís dels polítics per fomentar un discurs responsable, molts immigrants (uns 800.000, segons ha denunciat la representant de la CUP, Natàlia Sànchez) no tindran dret a vot en les properes eleccions. "El racisme institucional també és part del problema, com mostra la llei d'Estrangeria", ha afirmat Sànchez.

"Segurament, si les persones que no tenen la nacionalitat poguessin votar, els partits polítics serien molt més responsables en els seus discursos", ha assegurat el portaveu de l'associació Joventut Multicultural Musulmana. Més dur ha estat Aziz Faye, del Sindicat de Manters, que ha demanat als polítics que canviïn la llei d'estrangeria per permetre el vot dels estrangers. "Ja que no tenim dret a vot, almenys que ens deixin en pau, i que no utilitzin els manters per generar odi i por cap als immigrants".