Josep Maria Pou: “He marxat de força funcions sense remordiments”
L'actor interpreta el capità Ahab de 'Moby Dick' i acaba de ser nomenat director del teatre Romea de Barcelona
Josep Maria Pou (Mollet del Vallès, 1944) és un dels grans noms de l'escena espanyola. Interpreta ara al Teatre La Latina de Madrid el capità Ahab de Moby Dick i acaba de ser nomenat director del Romea de Barcelona.
Què el va portar al teatre?
De petit, m'hi portaven els meus pares cada diumenge. Fins que, ja amb 24 anys, m'hi vaig topar de cara, gairebé sense proposar-m'ho.
Quina és l’última obra teatral que li ha agradat?
The Inheritance, de Matthew López. La vaig veure a Londres fa un mes i mig. Set hores (en dues parts) del teatre més senzill i, alhora, més perfecte que he vist en anys.
I la seva preferida de tots els temps?
El Rei Lear, de Shakespeare.
Ha marxat alguna vegada d’alguna funció a mitges?
Sí, d'algunes. De força. Sense remordiments.
Hi ha alguna cosa que odiï del teatre?
No, res. Potser la frivolitat i la condescendència amb què alguns n'opinen. Però això és aliè al teatre en si.
Quin paper no acceptaria mai?
Qualsevol que formés part d'una obra que fos contrària a les meves conviccions. O que ataqués els drets humans o altres qüestions igual de sagrades.
Què el va atreure del capità Ahab?
La seva bogeria. La seva determinació. La seva fusta d'heroi. El seu alè shakespearià.
Quin personatge que ha interpretat l’ha marcat més?
El Rei Lear.
Un que somiï d’interpretar o dirigir?
Interpretar Willy Loman, de La mort d'un viatjant, d'Arthur Miller, ha estat sempre el meu somni recurrent. Però ja no. Se m'ha passat l'edat.
Quina cançó escolliria com a autoretrat?
Un mix que reunís, en les mateixes proporcions, A man alone i It was a very good year cantades per Frank Sinatra, i Mr. Bojangles cantada per Sammy Davis Jr.
La seva pel·lícula preferida?
Impossible. No soc d'una sola pel·lícula. Però n'hi dic dues (d'una llarga llista) que em fascinen: Campanadas a medianoche i Matar a un ruiseñor.
Què està socialment sobrevalorat?
La bellesa? La joventut? L'èxit fàcil? YouTube? Instagram?
A qui li donaria el proper Premi Nacional de Teatre?
A Núria Espert. Tot i que ja el té. Però és igual. A Núria Espert, any rere any, ara i sempre, pels segles dels segles, amén.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
