El líder del Barça a Girona va ser Ter Stegen

El millor porter pot guanyar un partit, també al Barça, el mateix equip que celebra el fitxatge d'un volant com De Jong per mantenir el seu ADN. Els signes d'identitat del futbol barcelonista són cada dia més qüestionats després d'actuacions tan decebedores com la de Girona. Viu el FC Barcelona del poder dels centrals i del porter, excel·lent amb les mans i amb els peus, igual de resolutiu amb les aturades que en l'inici del joc, decisiu amb 0-0 i 0-1 i en el 0-2 de Messi. El 10 va ser molt esbroncat a Montilivi, una reacció que explica la impotència del Girona, condicionat per l'àrbitre, presa de la fatalitat, abatut per Ter Stegen.

Ja són vuit els partits que suma el Girona sense guanyar, tants com victòries seguides el FC Barcelona. Així funcionen les ratxes al futbol i a La Lliga. Vestits de blaugrana o groc virolat-fluorescent, el planter de Valverde ha après a gestionar un torneig de mínims: escassegen els punts, els gols i les jugades, i hi ha dies en què fins i tot escasseja Messi. Ni tan sols amb un gol a favor van tenir una tarda plàcida els barcelonistes, que van empitjorar progressivament, massa convencionals i fins i tot vulgars, mancats de regateig i desequilibri sense Dembélé, sotmesos a la pista per un valent i laboriós Girona.

A la càrrega ambiental de Montilivi, especialment lúdica i nacionalista, disposada l’afició a reivindicar el factor camp, va respondre l'equip amb una pressió alta i un joc valent, un pla exigent per al Barça. Ningú va tenir cap dubte que el partit es disputava a Girona i no al Hard Rock Stadium de Florida. La resposta blaugrana va ser tan interessant com intel·ligent perquè es va organitzar a partir de la possessió de la pilota i de la finor de Coutinho. Tot i que reiteratiu en les pèrdues, el brasiler s'oferia en cada jugada, necessitat de protagonisme després de molt temps d'abatiment, animat també pels seus companys del FC Barcelona, sostingut per Valverde.

Coutinho va intervenir en el 0-1. A una arribada seva va respondre malament en el rebuig Bernardo i la pilota va quedar solta als peus de Semedo després d'un xut fallit d’Arturo Vidal. Els dubtes de la defensa local van contrastar amb la determinació del portuguès, titular per davant de Sergi Roberto. I Coutinho va tenir també el 0-2 en una assistència de Messi que va neutralitzar Bono després d'un excel·lent mà a mà amb el 7 del Barça. Al Girona, intens i admirable per la seva anticipació, li costava trobar la línia de passada, molt confiat en les accions d'estratègia i en el salt dels seus centrals i de Stuani. L'uruguaià va marcar decididament l'ofensiva amb un possible penal per agafada de Jordi Alba.

L'esforçat Girona en tenia prou amb el seu poder aeri per desajustar el Barça i posar nerviós Arturo Vidal. Els nois d’Eusebio, per contra, no tancaven bé, permeables en la seva pista, constants en les faltes tàctiques per contrarestar les deficiències en el replegament, poc compactes davant el futbol entre línies de Messi. El partit va estar molt obert durant una bona estona, temps per a la poesia i Instagram, per contemplar una preciosa cortina de pluja i admirar després l'arc de Sant Martí del cel de Girona, un paisatge ideal per oblidar Miami. La bucòlica postal va deixar embadalit el Barça. La terra es va empassar Coutinho des que va fallar davant Bono i es va deixar anar el Girona.

No va empatar Stuani perquè Ter Stegen el va aguantar molt bé i va treure amb la cama dreta el xut del 7. I no va marcar tampoc tot seguit Pons després que Piqué tragués la pilota sota la porteria del Barça. Ningú millor que Pons, excel·lent en el desplegament, per expressar la fe i orgull del Girona. Igual de significativa era també la presència d’Arturo Vidal per explicar la dispersió del Barça. Tampoc apareixia Coutinho. I s'administrava molt Messi. De manera que Stuani va colpejar de nou i va respondre una altra vegada Ter Stegen enmig de l'atropellament del Girona. La fogositat del Girona no va agradar a Luis Suárez ni a Messi i l'àrbitre va expulsar per doble amonestació el central Bernardo.

No va defallir el Girona ni en situació d'inferioritat i tampoc va espavilar amb un jugador més el Barça. Va haver-hi tres arribades locals fins als nassos de Ter Stegen fins que Valverde va donar entrada a Arthur per intentar calmar el partit de Montilivi. No hi havia manera perquè quequejava Busquets. Faltava control, incòmodes amb el 3-5-2 del Girona, els blaugrana es van encomanar a la fredor de Ter Stegen. El porter va llançar la contra a camp obert per Luis Suárez, Jordi Alba va donar continuïtat al gir de l'uruguaià i el cuir es va aturar als peus de Messi, impassible a la cridòria, serè en el control, subtil en el toc davant Bono.

El Girona només es va enfonsar a partir del 0-2. Ja no li quedava aire ni tan sols per protestar després de sortir mal parat de cadascuna de les decisions dubtoses que va prendre González Fuertes. Fins i tot el Barça va semblar que s'apiadava llavors d'un equip admirable i no va marcar el 0-3 que de cap manera hauria reflectit la tarda viscuda a Montilivi i somiada a Miami. El marcador va ser manifestament favorable al líder i en canvi el joc i l'ambient de Girona van marcar distàncies respecte al FC Barcelona, com si per un moment s'hagués trencat el vincle, expressat en l’esbroncada a Messi. El Girona no està disposat a rendir homenatge al FC Barcelona ni al 10.