Juan Carlos Martel, nou director del Teatre Lliure

Fumata blanca al Lliure, i sorpresa. D'entrada perquè no el dirigirà una dona. El ple del patronat, que s'ha reunit aquest divendres al matí, ha aprovat el nomenament de Juan Carlos Martel Bayod (Barcelona, 1976), un professional de perfil discret, com a nou director del teatre, en substitució de Lluís Pasqual, que va dimitir del càrrec el setembre passat enmig d'una greu crisi del col·lectiu i després d'acusacions de maltractament a una actriu.

L'aprovació del nomenament de Martel s'ha fet, segons una nota del Lliure, per majoria absoluta i a proposta de la junta de govern del teatre, que ha escollit un dels dos candidats proposats per la comissió de valoració, després que aquesta valorés les 11 candidatures que van concórrer al concurs per a la contractació de nou director. El complex procediment s'ha fet per esquivar les dificultats jurídiques que plantejava el concurs públic als estatuts del Lliure, que estan en procés de renovació.

Segons la comissió de valoració, el projecte presentat per Juan Carlos Martel Bayod ha estat considerat "el més complet i convenient per a la nova etapa del Teatre Lliure, atès que proposa tot un conjunt de mesures d'organització interna i remodelació del funcionament que en bona part coincideixen amb el procés de reforma ja iniciat per la Fundació amb la revisió dels estatuts i que es podran acomodar a les propostes del nou director".

Pel que fa al projecte artístic, hi ha "una voluntat integradora i d'obertura, i en diverses línies, amb la incorporació de noves generacions de creadors que satisfan les necessitats d'aquesta nova etapa, que s'aniran concretant en els mesos propers en diàleg amb l'equip del Lliure, el patronat i la Junta de Govern".

Juan Carlos Martel Bayod, amb estudis d'Economia a Esade i titulat superior en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre, a més de formació teatral internacional a diferents països, tasca docent a Itàlia (Teatre Nazionale della Toscana) i cofundador del Directors Lab of Mediterranean (Beirut), no era un dels noms que sonaven per substituir Pasqual. Sembla que s'ha triat un perfil discret –com a guardons només pot acreditar el Premi Butaca 2014 al millor espectacle per a públic familiar per Moby Dick, un viatge pel teatre–, que no doni peu des de l'inici a la controvèrsia, per afrontar una etapa delicadíssima, crucial. El Lliure està molt tocat, interiorment i exteriorment, per la polèmica entorn de l'anterior director.

Martel ha muntat alguns espectacles de format petit i mitjà al Lliure –inclosa una revisitació de Revolta de bruixes, de Benet i Jornet–, al Temporada Alta, a la Nau Ivanow, al Tantarantana, al Gaudí, a la Sala Beckett i a la Villarroel. El 2016 va debutar al festival Grec amb L'inframon, de Jennifer Haley.

Significativament, Martel ha treballat com a ajudant de direcció amb el mateix Pasqual i amb Carme Portaceli (que ha sonat diverses vegades com a candidata a dirigir el Lliure), que és una de les seves grans valedores.

Pasqual va decidir al setembre dimitir com a director del Lliure després que coincidís l'acusació d'una jove actriu, que el va acusar a Facebook de vexar-la en els assajos, amb la crítica de part dels treballadors del teatre qüestionant la seva gestió i el seu tracte cap a ells.