El pare del Julen demana que no es posi en dubte que el nen és al pou

El pare del petit Julen, el nen de dos anys que diumenge va caure en un pou d'una finca familiar als afores de Totalán (Màlaga), ha volgut aclarir les circumstàncies en què es va produir l'accident, que va veure amb els seus propis ulls. “El meu fill és aquí, que ningú ho posi en dubte. Tant de bo fos impossible que fos al pou, com he sentit dir. Tant de bo fos jo qui estigués enterrat aquí sota i que ell fos aquí dalt, amb la seva mare”, ha afirmat en una entrevista publicada a Sur.

“Ja hi ha una certesa, una evidència científica que el menor és allà”, ha informat aquest dimecres la subdelegada del Govern a Màlaga, María Gámez, que ha explicat que diumenge a la nit es van agafar mostres biològiques de l'interior del pou per iniciar la investigació. Restes que s'han analitzat i s'han casat amb l'ADN dels pares i també del menor, extretes del seu biberó. “L'informe és ara com ara verbal, no està redactat, però ha permès saber que les restes biològiques corresponen al Julen”, ha insistit Gámez, que ha dit que “podrien ser cabells”. Aquest dimecres s'estan accelerant les complicades tasques per treure el nen de dos anys del forat. Els equips de rescat estan excavant dos túnels, un al lateral de la muntanya i un altre paral·lel al del nen, per "connectar" en menys de 48 hores amb el pou.

Segons el relat del pare, es trobava amb la seva parella, la Victoria, i el nen, passant un dia de camp amb la seva cosina i la seva parella, propietari de la finca, que aquell dia pretenien inaugurar. El José, de fet, estava preparant una paella per celebrar-ho, un dinar al qual també tenien planejat sumar-s'hi altres familiars i amics. Ell s'encarregava de l'arròs i mentre estava tirant llenya a la foguera, la seva dona va trucar a l'empresa on treballa (una hamburgueseria de la Cala) per avisar que no hi aniria aquell dia. “Ella era amb el Julen i em va demanar que jo li fes un cop d'ull mentre trucava. La criatura era a quatre o cinc metres. Jo vaig anar a agafar un parell de troncs i el nen va arrencar a córrer”, afirma. “La meva cosina, que era més a prop, va sortir al darrere seu i va començar a cridar 'el nen, el nen!' per por que s'entrebanqués”, assegura.

Tots dos van veure llavors com el menor es precipitava al pou de prospecció, que el propietari de la finca havia encarregat fer feia menys d'un mes per buscar aigua –sense èxit– a la parcel·la. “Ella està destrossada. Va veure com el Julen queia dempeus pel forat, amb els braços amunt. Jo vaig arribar just després. Vaig apartar com vaig poder les pedres i vaig ficar el braç fins a l'espatlla, recolzant el cap a terra per intentar arribar-hi. No sabia quina era la profunditat del pou i em pensava que ell era més a prop. Jo vaig sentir plorar el meu fill. Només vaig poder dir-li: 'Estigues tranquil, el papa és aquí i el germanet [Óliver, mort la primavera del 2017 per una mort sobtada] ens ajudarà'”.

“Vam veure perfectament com queia pel forat. Ella millor que jo, perquè era més a prop”, subratlla el José, que afegeix: “No es poden insinuar aquestes coses, és molt dur. Soc el primer que, quan passa un crim o alguna cosa lletja, ho repudio. Ho arribo fins i tot a entendre, però quan vegin el seu error... Jo només vull el meu nen amb mi, tant de bo el tingui molt ràpid. I quan el tingui, se n'adonaran. No s'hauria d'especular amb res, però amb això encara menys”.

Moments més tard de la caiguda, una parella de senderistes va acudir després de sentir els crits i els van ajudar a avisar els serveis d'emergències. Des de llavors, estan “morts en vida”, afirma el José, que recorda que ja van patir molt per la pèrdua d'un altre fill fa menys de dos anys. “Jo tenia el meu cor trencat en mil trossos i ara ho està en tres mil, perquè d'aquí a un dia o dos em puc quedar sense ell”.

Respecte al pou on va caure el nen, el José assegura que ni tan sols sabia que existia. I destaca que no ha estat mai segellat, només tapat amb unes roques, tot i que la parella de la seva cosina va avisar que anessin amb compte: “Ningú va treure les pedres, però es veu que no estaven ben posades. El Julen es va colar entre elles”.

Finalment, el pare –que no dorm des de diumenge i passa les nits amb la Victoria en un cotxe– ha volgut agrair a l'operatiu de rescat el seu intens treball, però també ha criticat la falta de mitjans. “No pot ser que el primer camió de bombers que va arribar no portés ni càmera i haguessin de ficar un mòbil. L'hi he dit al delegat i l'hi diré al president del Govern: no necessito piulades ni missatges en xarxes, necessito mitjans. Sé que és un cas complicadíssim, i que han de treballar sense recursos, inventant i fabricant eines. Tant de bo ningú més hagi de passar per això...”, conclou el José.