“Tothom a Sant Roc corre el risc de desnonament”

El Tomás està casat i té un nadó de dos anys. Treballa d'escombrariaire a Badalona i ha estat encadenant contractes. Té una data marcada en vermell al calendari: el 28 de febrer. Aquell dia afronta un desnonament. Fa dos anys va abandonar la casa familiar i va ocupar il·legalment un pis, previ pagament de 800 euros a l'anterior ocupant. Vol regular la seva situació i, una vegada més, ha acudit a la plataforma Sant Roc-Som Badalona perquè negociï una sortida amb el fons bancari titular de l'habitatge. Fins ara ja han aconseguit frenar el desallotjament cinc vegades.

Poc abans, Adrian Dragusin, de 32 anys, d'origen romanès, que viu a Espanya des dels 14 i treballa de cuiner en un bar, ha sortit de l'entrevista i està desconsolat. Té tres fills petits en edat escolar i afronta la mateixa sort que el Tomás. Des de feia vuit anys pagava el lloguer fins que a l'estiu es va presentar a casa seva el nou propietari, que no li va donar opció a negociar-ne la renovació i li va demanar que deixés el pis. “Però, on aniré?”, es pregunta compungit. “Jo vull pagar i donar-li una educació als meus fills”.

“L’ocupació de pisos és un símptoma de la pobresa i precarietat laboral”, afirma Enric Marín, de la plataforma

“Només volem tenir un sostre i estar tranquils. Jo és que ja estic amargat”, se sincera al final el Tomás. “Em pregunta si conec més gent en aquesta situació? Sí, els meus quatre cosins. Bé, tot el barri sencer està igual”. Són les 17.00 i a una sala del Consorci Badalona Sud, al barri de Sant Roc, no paren de desfilar afectats per un possible desnonament dels bancs o dels fons d'inversió. Molts han ocupat pisos buits per necessitat. Enric Marín, membre de la plataforma, que ahir al matí va frenar cinc desallotjaments —tres de negociats i dos des del carrer— es reuneix amb cada un dels afectats que esperen torn amb la mateixa paciència i silenci, com si fossin en un ambulatori. “Albiol criminalitza els febles i aquestes són històries de precarietat laboral, de no poder pagar un pis. L'ocupació és el símptoma d'un problema de pobresa. I de la nova pobresa: gent que treballa, cobra 800 euros i no en pot pagar 600 de lloguer”, explica.

“Només volem tenir un sostre. Jo ja estic amargat”, se sincera el Tomás, un dels afectats

L'incendi de Sant Roc, que, segons Marín, es va produir en una de les zones menys deteriorades del barri, ha destapat la realitat del fet que molts veïns han hagut d'ocupar cases, perquè no han tingut cap més sortida. No tenen un document legal que certifiqui que viuen allà i les elèctriques s'acullen a això per no donar-los d'alta del servei. Això no passa en el cas del subministrament de l'aigua. Hi ha un altre problema afegit: la xarxa elèctrica està obsoleta i necessita, expliquen des de la plataforma, que Endesa la modernitzi. La plataforma ja va avisar a la tardor l'Ajuntament d'aquest risc de sobrecàrregues. No és la primera vegada que hi ha hagut incendis. Marín assegura que el percentatge de persones que punxen la llum expressament i deliberadament per no pagar és mínim.

Albiol va anunciar querelles per homicidi imprudent contra els suposats autors de la punxada que va originar l'incendi. “És clar que ens preocupa. Això li pot passar a qualsevol”, explica l'Adrián. “Em fa molta ràbia el que diuen de nosaltres. Si poguéssim pagar, no seríem aquí”, diu. “Si em fan fora, després hi entrarà algú altre”. L'Elena, nom fals, té quatre fills d'entre 6 i 16 anys. En fa dos que va deixar casa seva, de lloguer, per marxar a una altra d'ocupada. Ara s'arrisca a un desnonament. “Què faré? No ho sé. Fa ràbia i impotència. Aniré a buscar algú de l'Ajuntament i me n'aniré a casa seva”, apunta enfadada. “Tots tenim por amb el tema de la llum. Haurien de facilitar el canvi de nom per poder pagar. Però Endesa no ho regularitza”.

Una col·laboradora de la plataforma avisa de l'efecte rebot que tindran els desnonaments al barri per la incapacitat de molts veïns d'assumir l'augment dels lloguers. De fet, la plataforma gairebé ja no afronta impagaments per hipoteques. Aquesta història interminable, de pobresa enquistada, seguia ja de nit al local. La Carmen, de 61 anys, nom fictici, amb les mans a la falda, hi deia la seva. “Ens volen fer fora a mi i el meu marit. Li queda una pensió molt baixa”, explica. “I què fem amb totes aquestes persones?”, es pregunta Marín, que només aquest mes negocia l'aturada de 80 desnonaments.