‘La vigília’, de Marc Artigau, s’endú el Premi Josep Pla

El Premi Nadal va arribar diumenge a Barcelona en la 75a edició i, com que els temps editorials no estan per gaire aventures, va jugar fort però sobre segur amb els trets que l’han marcat els últims anys: nom amb moltes vendes, trama d'intriga, certa repercussió mediàtica i, si pot ser, de la casa. Tot això ho compleix amb escreix el solvent escriptor argentí Guillermo Martínez, autor d'un dels grans long sellers de l'última dècada, Los crímenes de Oxford (2003), traduït a 40 llengües i que Álex de la Iglesia va portar al cinema. Els seus dos protagonistes, el professor de lògica Arthur Seldom i l'estudiant de matemàtiques G, reapareixen ara investigant uns misteriosos assassinats amb unes claus que giren a l'entorn del llibre Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll. Amb Los crímenes de Alicia, Martínez es va emportar els 18.000 euros del guardó degà de les lletres espanyoles, que convoca l'editorial Destino, del Grup Planeta.

En la mateixa vetllada, el 51è Josep Pla de narrativa catalana (6.000 euros) també va moure els actius mediàtics i va recaure en el dramaturg Marc Artigau, conegut col·laborador radiofònic, amb La vigília, on un novel·lista descobrirà un tèrbol episodi familiar en escriure una biografia per encàrrec.

Contista solvent forjat des de ben jove en uns concursos domèstics amb els seus tres germans instigats pel seu pare i que amb els anys ajudarien a germinar llibres com Infierno grande (1989) o Una felicidad repulsiva (primer Premi Hispanoamericà de Conte Gabriel García Márquez, 2014), la formació de Martínez (Bahía Blanca, Buenos Aires, 1962) com a professor de matemàtiques s'ha anat traduint en construccions novel·lesques ben bastides, ja des de la seva estrena en el gènere, Acerca de Roderer (2003), o a La muerte lenta de Luciana B. (2007). El gust pels elements fantàstics i la imaginació desbordant de Borges (el seu gran referent i a qui va dedicar l'assaig Borges y la matemàtica, el 2006) s'ha transformat en el gran èxit de les cinc novel·les que tenia publicades fins avui, Crímenes imperceptibles, amb el qual va guanyar el premi Planeta argentí el 2003 i que l'any següent va publicar a Espanya Destino, com Los crímenes de Oxford. El film de De la Iglesia hi va fer la resta.

Malgrat haver escrit entre mig altres llibres (la novel·la Yo también tuve una novia bisexual o l'assaig La razón literaria), Martínez s'havia quedat amb les ganes de seguir subvertint les seqüències matemàtiques de Los crímenes de Oxford i, sobretot, el joc-repte de les teories lògiques. És en el que aprofundeix amb Los crímenes de Alicia, quan una editora que treballa en uns manuscrits de l'obra és atropellada en estranyes circumstàncies, i s'hi afegirà l'assassinat d'un membre de la germanor literària de Carroll, a la qual també pertany Seldom. Les seqüències matemàtiques, a més de la rica simbologia d'Alícia al país de les meravelles sostenen una intriga en la línia de Borges o Umberto Eco. “M'interessa el gènere policíac per la seva conjectura: què pot ser conegut i fins on és veritable el que coneixem”, va afirmar ahir Martínez.

Les armes d'Artigau (Barcelona, 1984) passen més pels girs psicològics. És el que acostuma a caracteritzar el relat diari que fa per al programa radiofònic líder a Catalunya, El món a RAC1, amb Jordi Basté, amb el qual ha escrit dos llibres sobre un detectiu: Un home cau i Els coloms de la Boqueria. Amb fins ara petits premis literaris, algun llibre infantil, nou obres de teatre (com Ushuaïa) i cinc poemaris (Primers auxilis, Vermella…), a La vigília, la seva primera novel·la en solitari, en Raimon, un contista radiofònic, rep l'encàrrec de fer la biografia d'una dona gran. Descobrirà que va ser amant del seu pare i que van cometre un crim. “Tenim una gran capacitat per reinventar els records. La memòria és un mecanisme de supervivència”, va assegurar ahir l'escriptor.