Professionals que treballen per Cap d’Any recorden les seves anècdotes

Hi ha gremis que no descansen ni tan sols per Cap d’Any. I menys ara, que Espanya cada vegada té amb més establiments que obren les 24 hores i els 365 dies per l’alliberament dels horaris comercials. “Encara que no ho sembli, no és la nit de l’any en què la gent va més desfasada”, comenta a Verne Luis, un policia que ha viscut diverses nits de Cap d’Any treballant a la zona del Corredor del Henares (Madrid).

Els policies, juntament amb els taxistes, els infermers i els hotelers, són habituals a l’hora de fer guàrdies nocturnes, i tant li fa la data del calendari. Més de 2,3 milions d’espanyols treballen en torn de nit de manera total o parcial, segons l’Encuesta de Población Activa de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) del 2017. Alguns d’aquests també ho fan per Cap d’Any.

Dels 8 anys que fa que el Luis és policia, la meitat li ha tocat treballar la nit del 31 de desembre i l’altra meitat la del 24 de desembre. “Per Cap d’Any, la feina al carrer sol començar a partir de les 00:30, que és quan comencen els conflictes i els accidents”, explica per telèfon. Alguna vegada, no ha pogut menjar ni el raïm perquè algú s’ha quedat atrapat en un ascensor i, en aquests casos, “la Policia ha d’anar-hi abans d’avisar els bombers”.

José Miguel porta fent torns de nit des que va començar a treballar com a taxista, fa 17 anys. El seu horari d’aquest dia és especial: està al taxi fins les 11 tocades de la nit, passa per casa seva ràpidament per prendre el raïm amb la seva família i torna a sortir fins a les vuit del matí. “L’índex de feina és bastant elevat, perquè hi ha menys taxis al carrer i no hi ha transport públic”, explica a Verne. El petit suplement que s’obté per cada servei compensa l’esforç, per la qual cosa ha passat moltes nits de Cap d’Any al volant, especialment durant els anys de la crisi.

A més de fer les tasques d’un transport públic, aquesta nit als taxistes també els toca fer de conductors improvisats d’ambulància amb més freqüència que altres dies de l’any. “Sobretot per gent que s’ennuega durant el sopar”, diu, tot i que aquesta nit també es troben amb un clàssic dels taxistes: dones donant a llum.

A més, “és un dia en què els desconeguts s’organitzen al carrer per compartir taxi, perquè saben que no n’hi ha gaires, i fan un recorregut múltiple”, comenta José Miguel. És una nit per al bon rotllo.

“Un avantatge de treballar aquesta nit és que la gent és més amable i propera del que ho és normalment amb un policia de servei. I no perquè va beguda, sinó perquè se solidaritza amb el fet que estiguis de servei i volen contagiar-te una mica del seu esperit festiu”, recorda Luis. “Alguns han compartit el seu raïm amb algun passatger que havia recollit de l’aeroport per culpa d’un avió amb retard mentre escoltaven les campanades per la ràdio”.

Els 12 raïms en un hospital

Pilar Hurtado, que és infermera en el torn de nit en diferents àrees d’un hospital, ha passat més de deu nits de Cap d’Any treballant. “Depèn de l’àrea en què et trobis, aquesta nit deixes el raïm a cada pacient a la seva tauleta i, de vegades, deixem que alguns nens visitin els familiars a aquestes hores perquè puguin compartir les campanades”, explica a Verne per telèfon.

“Els companys ens repartim per passar-les a les habitacions dels pacients que estan més sols. Intentem donar la sensació de família. Els familiars, abans d’anar-se de les seves visites, solen portar-nos cava o sidra per a nosaltres”, diu la Pilar.

“Una nit que les circumstàncies ho permetien, ho vam celebrar de manera discreta a la nostra sala perquè els pacients no s’assabentessin que estàvem sopant escamarlans i gambes. No va ser l’olor el que ens va delatar, sinó el soroll en menjar-los. L’endemà, un d’ells ens va dir: Heu estat menjant pipes aquesta nit, eh?”, recorda.

La Natalia, una infermera a l’àrea de psiquiatria de l’hospital infantil Sant Joan de Déu de Barcelona, es menja sovint el raïm a la feina: “Passem la nit tots junts en espais comuns, perquè els nois se sentin integrats. Amb les seves famílies celebren la Nit de Nadal i el Nadal de manera anticipada a la tarda. I adaptem l’entorn per trencar la fredor d’un hospital. Hi ha una part d’il·lusió i una part de nostàlgia. Si t’agrada la teva feina, et compensa, en part, no estar amb la teva família”.

La Gemma va ser, en el seu moment, una d’aquestes pacients que va passar de manera circumstancial el Cap d’Any en un hospital. Va donar a llum un 30 de desembre i hi va estar ingressada fins a l’1 de gener, per la qual cosa va viure el canvi d’any lluny de casa seva.

“El vam celebrar el meu marit, el bebè i jo, enmig del silenci normal d’una planta de maternitat. A mi, com a pacient, em van portar el raïm, però al meu marit no. Al final se’l va menjar ell perquè a mi no em venia de gust. Va haver de sopar el que li van portar els meus parents quan van venir de visita a la tarda. La meva filla gran, de dos anys, es va quedar a casa de la meva família, així que la sensació va ser agredolça i estranya”, explica a Verne.