Alberto Fernández Díaz no repetirà com a candidat del PP a Barcelona
El regidor anuncia que deixa el càrrec a l'Ajuntament després de 27 anys com a regidor
Alberto Fernández Díaz se'n va i no serà candidat en les eleccions municipals de maig, després d'haver encapçalat les quatre darreres convocatòries. El veterà regidor del PP a l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat, sis mesos abans de les eleccions, que deixarà el Consistori. Fernández Díaz, de 56 anys, ha ocupat l'acta de regidor durant 27 anys, en dues etapes. La primera, entre el 1987 i el 1999, quan va ser triat diputat al Parlament. Després de dirigir el partit a Catalunya, el 2003 va tornar a l'Ajuntament.
El regidor no ha concretat les raons de la seva marxa, tot i que ha afirmat que fa mesos que va prendre la decisió, i ha afegit: "Tot té un moment i el meu havia arribat". Fernández Díaz se'n va "amb sensació de tenir el deure complert" i ha celebrat "el privilegi d'haver servit la ciutat, haver-la pogut conèixer i estimar, i treballar més enllà de sigles, representant sense complexos conviccions sòlides i idees de centredreta". Sobre el seu futur, es planteja tornar a exercir d'advocat, amb la incògnita de si podria anar a la llista dels populars a les eleccions europees, també al maig.
El pes del PP a l'Ajuntament s'ha reduït dràsticament en els últims anys 15 anys: el partit va obtenir set regidors el 2003 i el 2007; i el 2011 en va aconseguir nou, amb Fernández Díaz com a candidat. El popular va ser el principal aliat de l'alcalde Xavier Trias durant el mandat passat, quan el debat independentista no condicionava l'agenda i el PP i CiU coincidien en la defensa de polítiques de dretes. En el mandat actual, el quart en el qual Fernández Díaz ha estat cap de llista, el partit només té tres regidors. Bona part del seu electorat l'ha absorbit Ciutadans (cinc regidors), que en les properes eleccions presentarà com a candidat l'ex-primer ministre francès Manuel Valls.
Les enquestes auguren mals resultats al PP en les eleccions del maig, fins i tot la possibilitat de quedar fora de l'Ajuntament. Oficialment, el PP encara no ha fet públic qui encapçalarà la seva llista, tot i que entre els candidats que sonen figuren Andrea Levy, propera a l'actual direcció de la formació; o l'empresari Josep Bou, que presideix l'entitat Empresaris de Catalunya, contrària a l'independentisme.
Només un regidor supera Alberto Fernández Díaz en experiència a l'Ajuntament. Va ser el convergent Joan Puigdollers, que es va acomiadar el mandat passat, quan amb Xavier Trias d'alcalde va presidir el ple. Puigdollers va ser a la Casa Gran durant 28 anys. De fet, si el popular es queda fins al maig, seran els dos regidors més veterans en el que va de democràcia, amb set mandats en el càrrec.
Fervent defensor de la moto com a mitjà de transport a la ciutat, a Fernández Díaz se'l coneix pel seu to afable, la seva nota de premsa diària, els seus atacs al moviment okupa, la seva defensa de la Guàrdia Urbana, l'ordenança de civisme i la monarquia, les seves notes de lletra minúscula (habitualment ni els seus col·laboradors saben què dirà en les seves intervencions) i els seus acudits o jocs de paraules, dels quals cap adversari se n'ha deslliurat. Per exemple, quan en una brutal sequera l'alcalde Joan Clos, va plantejar fer arribar aigua a Barcelona amb vaixell, Fernández Díaz es va treure de la màniga els "barcobotijos". Davant d'un pressupost de la regidora ecosocialista Imma Mayol, li etzibava que canviés "la falç i el martell pel ganivet i la forquilla". Al govern de l'alcaldessa Ada Colau l'acusa de tenir “cotxefòbia” o d'haver posat un pessebre que és un nyap.
La seva experiència a l'Ajuntament (va arribar al consistori quan encara eren regidors Miquel Roca o Ernest Maragall) li permet, també, recordar a la resta de grups municipals (de vegades fent-los passar un mal moment) què van votar en qüestions clau sobre les quals amb el temps han canviat d'opinió. A la pregunta sobre el millor moment del seu pas per l'Ajuntament, Fernández Díaz ha citat un episodi previ: la designació de Barcelona com a ciutat olímpica, el 1986. Però ha recordat que gràcies al suport del PP, l'exalcalde Pasqual Maragall va aconseguir els vots necessaris per a projectes vinculats a la celebració dels Jocs, com el Pla d'hotels o les obres de les rondes. Sobre el pitjor moment, el regidor popular no ha dubtat a citar, gairebé entre llàgrimes, els assassinats de regidors del PP per part d'ETA.
Sobre la firma
