La Masia llueix en l’adeu de Núñez

Han passat moltes coses al voltant del Barça aquests dies previs al derbi de Cornellà-el Prat, cap de tan important com la mort de Josep Lluís Núñez, acomiadat per representants de diferents generacions de barcelonistes i també per Jordi Pujol, amb qui el mandatari blaugrana se les va tenir de molt grosses, fins i tot després que Hidroplant, empresa de Marta Ferrusola, la dona del president de la Generalitat, canviés la gespa del Camp Nou.

També s’ha sabut que el 31 de gener Víctor Font presentarà la seva precandidatura a les eleccions barcelonistes del 2021. Acaba aleshores el mandat de Josep Maria Bartomeu, i s’haurà de veure si l’actual junta presenta una alternativa continuista en la figura de Jordi Cardoner o ves a saber si de Maria Teixidor. El debat al voltant del futur del club s’ha obert i apareixen grups de pensament i reflexió interessants, com ara El senyor Ramon.

No afluixa tampoc l’activitat de penyes senyeres, com ara la Penya Gastronòmica Barça que presideix Pere Durán. El darrer dinar, celebrat al Dry Martini amb Carles Rexach, va resultar tan exquisit i pedagògic com el futbol del Charly. I dimecres es va jugar un partit de la Copa del Rei que va deixar un bon regust perquè, per uns moments, no es va parlar de Dembélé i Coutinho i en canvi es va conversar llargament sobre la Masia.

Va ser especialment aplaudida l’estrena com a jugador de la plantilla professional de Carles Aleñá. El jugador té molt bona pinta i les expectatives són bones de cara a la seva integració a l’equip de Valverde. L’afició té ganes que els jugadors del planter tornin a ser importants al Camp Nou. També es va aplaudir el gol de Munir, les intervencions de Miranda i Chumi, el saber estar d’Oriol Busquets i especialment el joc de Riqui Puig.

Hi ha jugadors que són fàcils de veure, que entren pels ulls i tenen tanta lluminositat que se’ls aplaudeix fins i tot la intenció, com passava per exemple amb Iván de la Peña. Riqui Puig no compta amb l’aura de Lo Pelat, no és internacional i ni tan sols té assegurada la titularitat al Barça B. Però a la gent li agrada, l’aplaudeix perquè el sap diferent, hàbil en la passada cap a Denis Suárez que va significar el 4-1.

Té tanta confiança i, menut com és, se’l veu tan valent, que fins i tot hi ha por que la impaciència li pugui fer una mala jugada, com s’ha constatat amb altres promeses de la ciutat esportiva. Ara bé: una cosa és que el jugador vulgui anar massa de pressa i una altra molt diferent és que l’entrenador vagi molt a poc a poc amb els jugadors de la Masia. Valverde hauria de trobar un terme mitjà i apostar definitivament pels joves a la Copa.

Als professionals no els agrada ser suplents, de la mateixa manera que habitualment preferirien no haver de jugar segons quins partits, com ara el que el Barça va disputar amb la Cultural Leonesa. Vist el que va passar la temporada anterior, i sabent que la Copa desgasta molt de cara a la Lliga i la Champions, tal vegada no estaria malament apostar per futbolistes com els que dimecres van fer trempar els espectadors del Camp Nou.

La gent blaugrana necessita identificar-se amb els jugadors, i darrerament no ha tingut gaires motius per enganxar-se a un equip irregular a la Lliga. I ja se sap que quan les coses van mal dades els clubs s’encomanen al planter, com s’ha vist al Madrid. La quinta del Buitre i la de Lo Pelat van ser conseqüència d’una política de fitxatges controvertida al Bernabéu i al Camp Nou. Ara es torna a discutir sobre alguna incorporació al Barça.

La bona notícia és que es torna a fer barrila d’una colla de centrecampistes que poden fer forat com Aleñá, Riqui Puig i Oriol Busquets. El futbol base ha recuperat el protagonisme justament quan s’ha mort Núñez. L’expresident va ser qui va fer construir la Masia per por que els joves talents es perdessin pels carrers de Barcelona. I, amb el temps, aquella casa s’ha convertit en una mina després de treballar la idea de joc de Laureano Ruiz.

Res millor que el derbi d’aquest dissabte a Cornellà-el Prat per recuperar el futbol de proximitat i cloure una setmana en què, precisament, s’ha parlat molt dels fonaments del Barça.