Manuel Marchena presidirà un Poder Judicial amb majoria progressista

El Govern espanyol i el PP han pactat definitivament la renovació del Poder Judicial amb una novetat molt rellevant. El president del Consell General del Poder Judicial i, per tant, també president del Tribunal Suprem, serà, si tira endavant aquest pacte, Manuel Marchena, actual màxim responsable de la sala penal, que deixarà aquesta responsabilitat i no dirigirà el judici als líders del procés. A canvi de cedir la presidència a una persona de línia conservadora, el PSOE s'ha garantit una majoria progressista dins del poder judicial, segons confirmen fonts del Govern de Sánchez i del PP. Els socialistes i els seus socis de Podem tindran 11 vocals. Els populars, només 9. 

Les negociacions han estat complexes precisament perquè el nom de Marchena, una persona amb fort lideratge dins del Tribunal Suprem però també amb una clara empremta conservadora, no serà acceptat fàcilment en els sectors progressistes del món judicial propers al PSOE. Tampoc Podem, soci principal dels socialistes, ho veu amb bons ulls. Podem també vol tenir influència en el Consell General del Poder Judicial, i reclama consensuar amb el PSOE almenys quatre vocals. Ara, en tenir-ne 11 per acordar entre els dos, serà més senzill. Ciutadans ha decidit quedar-se fora del pacte perquè no accepta el sistema de repartiment entre partits i, per tant, els populars tenen els seus 9 per a ells, a més del president.

El consell està compost per 20 vocals triats pel Congrés i el Senat –8 juristes proposats pel Congrés i el Senat, que es presenten aquest dilluns, i 12 de proposats per les associacions judicials però que també es voten a les Corts, de manera que al final tot deriva d'un pacte polític de repartiment– que després trien, però no entre ells, el president, que desempata, atès que és el número 21 i té vot de qualitat. Per tant, Marchena haurà de ser triat per aquests 20 vocals, cosa que implica que els progressistes hauran d'avalar el candidat conservador.

En aquesta nova majoria ha estat la clau en les negociacions durant el cap de setmana entre la ministra de Justícia, Dolores Delgado, i el seu antecessor del PP, Rafael Catalá. Els populars volien tenir 10 vocals i la presidència de Marchena, i així es garantien continuar amb el control del CGPJ com fins ara. Els socialistes van acceptar al magistrat del Suprem com a president, i no una dona progressista com ells volien, a canvi que el PP renunciés a aquesta majoria que ha tingut durant els últims anys.

L'elecció de Marchena no està exempta de polèmica. Corre el risc de ser vist com un missatge negatiu pels independentistes catalans, que el consideren l'ideòleg del judici del procés i de les mesures més dures contra els líders del moviment que va derivar en la declaració d'independència el 2017 i que ha provocat que Oriol Junqueras, líder d'ERC, i altres dirigents clau siguin en presó preventiva des de fa més d'un any per presumptes delictes de rebel·lió. Junqueras i 17 altres dirigents independentistes afronten una petició de la Fiscalia de fins a 25 anys de presó.

No obstant això, aquest pacte té conseqüències importants sobre el judici del procés que no han de ser necessàriament negatives per als dirigents independentistes. Marchena ja no presidirà el judici ni serà ponent. Caldrà triar un nou president –que serà votat pel nou CGPJ, de majoria progressista– i un nou ponent. Una opció, segons les fonts consultades, és que el president del judici i redactor de la futura sentència sigui el membre més antic del tribunal del procés, Andrés Martínez Arrieta, de 63 anys i amb 20 d'experiència al Suprem. Marchena no dirigirà la sala, però sí que presidirà l'alt tribunal, un càrrec que correspon sempre al president del Poder Judicial. Des d'allà, i tenint en compte el seu lideratge en aquest tribunal, tindrà també una influència important en el judici clau.

El nom de Marchena ja va ser el 2013, en l'anterior renovació del CGPJ, el primer candidat del PP, que llavors tenia majoria absoluta al Congrés. Però el PSOE va vetar aquest nom durant les negociacions i els populars van presentar llavors el de Lesmes, que sí que va obtenir el vistiplau dels socialistes.

Tant el PSOE com el PP volien tenir ara la renovació del Poder Judicial a punt abans que comenci el judici del procés per donar un nou impuls a la justícia i especialment al Suprem, atès que la seva imatge ha quedat molt tocada aquesta setmana arran de la sentència de les hipoteques. Carlos Lesmes, actual president del Poder Judicial, també va quedar molt tocat i el PP volia substituir-lo com més aviat millor.

El CGPJ és fonamental per al món de la justícia perquè és l'òrgan que decideix els nomenaments clau al Suprem i els càrrecs més importants dels tribunals. Des del PSOE traslladen que ara, amb un president d'una línia i una majoria d'una altra per primera vegada en la història, serà imprescindible apostar pel consens, tot i que aquesta intenció inicial caldrà comprovar-la amb les primeres decisions.