Messi-Dembélé: cara i creu al Barça

L’argentí exerceix com a capità, viatja amb l’equip a Milà sense que sàpiga si podrà jugar o no, s’entrena com un suplent quan el dia abans no ha participat en el partit i fa vida amb l’equip, com se suposa que han de fer els futbolistes, fins i tot una celebritat de la vàlua de Messi.

L’actitud del 10 ha provocat certa sorpresa, més que res perquè ja se sap que no suporta estar-se a la banqueta o a la tribuna, sinó que fins i tot descansa al terreny de joc, sempre protagonista, també als amistosos que es juguen fora del Camp Nou. Hi ha qui ha dit que si havia anat amb l’expedició blaugrana a San Siro era per fugir de casa, cansat de la família, avorrit per la lesió al colze que es va fer contra el Sevilla. No és pas que estigui malament amb la dona i la canalla, ans el contrari, atès que és una persona molt d’estar per casa, d’anar a buscar els nens a l’escola i de passar l’estona per Gavà i Castelldefels. El que passa és que el futbol el torna boig: “¡¿Papá, otra vez te vas a gol?!”, li va dir un dia el seu fill gran Thiago.

El Barça ha sabut jugar molt bé sense Messi. Als futbolistes els convenia reivindicar-se, fer-se mereixedors de pertànyer al mateix equip que el seu capità, facilitar que pogués tornar en les mateixes condicions, líder a la Lliga i al seu grup de la Champions. El missatge és especialment engrescador: l’equip li ha dit a Messi que el necessita per guanyar els títols i, mentrestant, els companys no en perdran cap sinó que procuraran eliminar rivals al tornejos espanyols i a Europa.

A Messi se’l troba a faltar sempre; una altra cosa és que la seva absència hagi servit per cohesionar la plantilla, perseverar en el solfeig futbolístic i intimidar adversaris com ara el Madrid. Tothom es deleix en qualsevol cas per tornar a veure al camp el 10 del Barça.

Tot ha anat molt bé al Barcelona fins que s’ha sabut que Dembélé va de mal borràs, com aquell nen mal criat que no hi ha manera que faci bondat, convençut que no necessita ningú per jugar a futbol, incorregible fins i tot en un equip que està ple de bones persones com el FC Barcelona. El francès fa vida a part, va pel seu compte, al camp i al carrer, i si es troba malament, o no li ve de gust, ni tan sols avisa el club que no anirà a entrenar, com ha passat aquesta setmana en tornar de Milà.

Ni Abidal ni Umtiti ni Lenglet han aconseguit fer-lo entrar en raó; tampoc fa cas a Valverde i ara ha fet enrabiar Messi. O sigui que el Barça té mala peça al teler amb Dembélé. El problema és que se’l va pagar com si fos una estrella (105 milions més 40 de variables), fins i tot més apreciat per alguns tècnics que Mbappé, i avui sembla un cas perdut als 21 anys. Reiteratiu en les faltes, si Dembélé no es corregeix a temps serà carn de canó perquè Barcelona no és Liverpool ni Manchester. Per jugar a futbol al Camp Nou es necessiten cames i cap, no es pot perdre el temps, sobretot ara que es compten les Champions que es deixen de guanyar i es dona la Lliga per conquerida des que hi ha Messi.

Dembélé ha ajudat a guanyar partits, certament, però amb la seva manera de fer, representant del talent sense esforç, fa perdre el sentit d’equip que representa Messi. Com que és un cas com un cabàs, capaç d’acabar fins i tot amb la paciència del calm Valverde, el club li ha fet saber que abans de tornar al Camp Nou, quan ja en tingui ganes, consulti la llista de convocats perquè potser veurà que no hi és ni l’esperen; com ha passat contra el Betis. Dembélé faria bé, de moment, d’aprendre de Messi.