Un Suprem dividit ha de resoldre qui paga l’impost de les hipoteques

El Tribunal Suprem té avui la tasca de retornar la seguretat jurídica a l'impost de les hipoteques. Els 31 magistrats de la sala contenciosa administrativa es reuneixen amb una disjuntiva sobre la taula: confirmar el criteri establert recentment que l'impost d'actes jurídics documentats l'ha d'abonar el banc perquè és el principal beneficiari de l'escriptura del préstec davant de notari o bé revocar aquesta decisió i tornar a la jurisprudència anterior, que fixava que el tribut és responsabilitat del client. Si opten per mantenir que pagui el banc, els magistrats hauran de resoldre si s'aplica per als préstecs que se signin a partir d'ara o bé si la mesura té efectes retroactius i fins on arriben.

Durant les últimes dues setmanes hi ha hagut a la sala contenciosa “moltes trobades de passadís” per intercanviar opinions, segons diversos magistrats, que coincideixen que l'única cosa segura és que no hi haurà unanimitat en la decisió i que hi ha tres factors que pesen per determinar el sentit del vot: el respecte que mereix el criteri dels experts en tributs que van subscriure la sentència del 18 d'octubre, que va establir que havia de pagar el banc; els dubtes que, al seu torn, planteja que aquests magistrats, diversos d'incorporació recent al Suprem, canviessin una jurisprudència molt consolidada de l'alt tribunal en sentit contrari sense que hi hagi hagut cap modificació legal que ho justifiqués; i la sensació que la imatge del Suprem està molt deteriorada i fer marxa enrere en una decisió a favor del client dues setmanes després d'adoptar-la generaria un dany enorme.

Diversos magistrats consultats sostenen que la decisió s'ha de prendre amb arguments estrictament jurídics, però admeten que és molt difícil abstreure's de l'enrenou que els canvis de criteri de les últimes setmanes han generat en l'opinió pública i fins i tot de les conseqüències econòmiques de la decisió. Minuts després de fer-se pública la primera sentència que imputava al banc l'impost, els bancs van començar a caure a la borsa. “Moltes de les decisions d'aquesta sala tenen conseqüències de milions d'euros. N'hem de ser conscients per decidir d'una manera molt rigorosa. Però no podem deixar que aquest fet influeixi en el sentit de la nostra decisió. Hi estem acostumats”, afirma un magistrat de la sala, que s'inclina per votar a favor de mantenir el nou criteri, però admet que té alguns dubtes.

Tres recursos semblants

La deliberació es produirà sobre tres recursos gairebé idèntics que van portar a la sentència del 18 d'octubre, que va fixar que l'impost l'havia de pagar el banc, i dues altres sentències posteriors en el mateix sentit. Les parts en conflicte tornen a ser l'empresa municipal de l'habitatge de Rivas-Vaciamadrid (que havia presentat diversos recursos), l'Estat i la Comunitat de Madrid. Els ponents dels tres casos (els magistrats que han estudiat amb detall l'assumpte i proposen una decisió) són dos jutges de la secció segona, l'experta en tributs i autora de les sentències anteriors. Dues de les ponències s'han assignat al president d'aquesta secció, Nicolás Maurandi, i l'altra, al magistrat Francisco José Navarro Sanchís. Tots dos van subscriure que l'impost corresponia al banc i defensaran avui la mateixa posició. Si la majoria del ple hi difereix, seran altres magistrats que representin aquesta majoria els qui redactaran la sentència.

Els 31 magistrats, en ordre del membre més nou al més antic, exposaran el seu criteri, per la qual cosa el ple serà llarg i, ateses les diferències existents, alguns no descarten que es requereixi més d'una sessió. Diversos membres, a més, han mostrat la seva intenció de plantejar a l'inici dubtes legals sobre la decisió de Díez-Picazo d'elevar l'assumpte al ple arran que la secció experta en tributs canviés la jurisprudència que mantenia el tribunal des de fa més de 20 anys. No obstant això, aquest debat ha perdut rellevància després que l'anomenada sala especial de l'article 61 del Suprem (formada pel president del tribunal i els presidents i dos magistrats de cada sala) rebutgés una querella presentada contra ell per Podem i donés suport a la potestat de Díez-Picazo d'elevar l'assumpte al ple en qualsevol moment.