_
_
_
_

Així serà la nova Rambla de Barcelona

El passeig trigarà sis anys a refer-se i prescindirà d'un dels carrils de baixada

Alfonso L. Congostrina
Les obres de la Rambla trigaran sis anys.
Les obres de la Rambla trigaran sis anys.

L'equip interdisciplinari km-ZERO, encapçalat per l'arquitecta i exregidora de Ciutat Vella Itziar González, ha presentat aquest divendres el projecte de transformació de la Rambla de Barcelona amb l'objectiu que els barcelonins recuperin el passeig i torni a ser un espai per als veïns. "Veïnificació", en diuen els seus responsables, terme que vindria a ser el contrari de "gentrificació". A partir d'un pla especial i diversos processos participatius s'han elaborat dos documents: un se centra en les estratègies d'actuació (més presència de la cultura i una oferta comercial de més qualitat i de servei als veïns) i l'altre és l'avantprojecte d'urbanització (les intervencions físiques, sobre la pedra).

Más información
La Rambla canviarà la seva cara des de Colom a partir del 2019

La Rambla deixarà de tenir un dels carrils de baixada i, com si fos un tauler, es recol·locaran quioscos, floristes, cadires i bancs. L'obra tindrà un cost de 35,6 milions i es farà esglaonadament de mar a muntanya per trams (Colom-Santa Madrona; Santa Madrona-Arc del Teatre; Arc del Teatre-Liceu; Liceu-Portaferrissa, i Portaferrissa-Canaletes). Les primeres intervencions es faran entre el primer trimestre del 2019 i el 2020 i a partir d'aquesta data les obres s'allargaran durant cinc anys.

Crítiques dels restauradors

El Gremi de Restauració de Barcelona, amb la Associació de Venedors de Premsa de la Rambla, van denunciar aquest divendres el projecte: “No han comptat amb la visió dels que trepitgem cada dia la Rambla, venedors de premsa, floristes, estàtues humanes”, van lamentar. El director del Gremi de Restauració, Roger Pallarols, va desconfiar públicament de com es va fer el concurs del projecte i com es va atorgar a l'equip d'Itziar González. Pallarols va denunciar que el projecte limita a 300 (ara n'hi ha 400) les taules a les terrasses del passeig i elimina quatre dels 11 quioscos existents. L'equip de Bcomú nega l'acusació assegurant que encara no s'han discutit el nombre de taules ni de quioscos.

Avui la Rambla té un recorregut de 1.235 metres amb amplades variables. La transformació pretén construir zones “agradables millorant la permeabilitat" i que es garanteixi "la mobilitat amb transport públic”. Desapareixerà un carril de baixada de manera que el trànsit només tindrà un carril de circulació per sentit, de 3,5 metres d'ample. Uns carrils que garantiran el pas d'autobusos, vehicles de servei i l'accés als veïns de l'entorn. En disminuir l'amplada dels carrils, els metres sobrants es repartiran a les voreres. Per al transport públic se situaran només tres parades d'autobús de pujada i tres de baixada.

El tram central creixerà lleugerament per tots dos costats per millorar el passeig i les condicions de vida dels arbres. L'amplària del tronc central serà variable al llarg del traçat passant d'11 metres en el tram més estret a 30 en el més ampli. Les voreres, tant la central com les laterals, estaran elevades i delimitades. Al costat de les voreres hi haurà espais per a la càrrega i descàrrega indicats amb llums amb tecnologia led i que seran reversibles. Així, fora d'horari els vianants els recuperaran.

La singularitat de la Rambla es veurà projectada en tres grans espais distribuïts pel passeig. Són els principals punts on es creuen el Gòtic i el Raval i que coincideixen amb la ubicació de diferents equipaments culturals. Els punts són l'espai Moja-Betlem, el Pla de l’Os-Liceu i el Pla del Teatre-Teatre Principal. Seran tractats com a places o punts de trobada.

L'avantprojecte dissenya un nou punt Colom-Drassanes, on es generarà “un nou espai urbà” compost per arbrat acompanyat de 34 bancs (ara n'hi ha 10) i 113 cadires (ara n'hi ha 64). Km-ZERO proposa crear espais de repòs i estada amb cadires i bancs als laterals de tot el passeig. El paviment serà unificat de façana a façana.

Els quioscos de premsa es ressituaran perquè no estiguin davant per davant. S'ubicaran entre els espais d'arbres i no a la Rambla de les Flors, que queda reservada per a les floristes. Les 13 floristes també seran reordenades perquè tampoc quedin una davant de l'altra. També es conservarà el quiosc del Museu de la Cera. S'eliminaran les cabines de telèfon i es minimitzaran els armaris d'instal·lacions elèctriques.

Una de les estratègies del Consistori és declarar la Rambla com un espai d'“excepcionalitat cultural”, cosa que permetrà a l'Ajuntament prendre decisions sobre les autoritzacions d'ocupació de la via o substituir l'oferta comercial de productes de “baixa qualitat”. També es crearan unes marques: “Cultura les Rambles” i “Rambla dels museus”. Es reconvertiran quatre quioscos del passeig en punts d'informació i venda d'entrades per als equipaments, com el Macba, el CCCB, la Filmoteca i el Liceu, entre d'altres.

Pel que fa a la “qualitat gastronòmica” es treballarà perquè els restaurants augmentin la qualitat de l'oferta. Sobre la preocupació per la relació entre els veïns i el turisme es prioritzaran les accions comunitàries i dels veïns al passeig. A més, s'impulsaran mesures per comptabilitzar els turistes, ordenar l'activitat dels guies i reduir la presència del fenomen street food.

Les mesures per recuperar la Rambla

Declarar la Rambla àrea de rehabilitació i conservació. Aquesta mesura, no desenvolupada, pretén mobilitzar els habitatges buits i equilibrar tensions del mercat immobiliari donant un dret d'adquisició preferent a l'administració.

El pla vol promoure i defensar les arts de carrer i l'acció teatral i artística com un dels papers de recuperació de la Rambla.

El projecte pretén cooperar amb els restauradors per fomentar la qualitat gastronòmica i el desenvolupament dels models empresarials del passeig.

Las taules i cadires de les terrasses de la Rambla es guarden, en l'actualitat, en el mateix passeig. El projecte aposta per una brigada de persones vulnerables socialment que s'encarregui de muntar i desmuntar les terrasses. Una proposta que no agrada a el Gremio de Restauración

Creació de tres grans places a la zona Moja-Betlem, Pla de l'Os-Liceu i Pla del Teatre-Teatre Principal.

El memorial a les víctimes del 17-A es debatrà amb els afectats. També les mesures de seguretat, malgrat que les voreres tindran una altura d'entre vuit i 12 centímetres.

Mesures per limitar i ordenar les activitats dels guies turístics i fins i tot limitar els espais de parada.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_