Així serà la nova Rambla de Barcelona

L'equip interdisciplinari km-ZERO, encapçalat per l'arquitecta i exregidora de Ciutat Vella Itziar González, ha presentat aquest divendres el projecte de transformació de la Rambla de Barcelona amb l'objectiu que els barcelonins recuperin el passeig i torni a ser un espai per als veïns. "Veïnificació", en diuen els seus responsables, terme que vindria a ser el contrari de "gentrificació". A partir d'un pla especial i diversos processos participatius s'han elaborat dos documents: un se centra en les estratègies d'actuació (més presència de la cultura i una oferta comercial de més qualitat i de servei als veïns) i l'altre és l'avantprojecte d'urbanització (les intervencions físiques, sobre la pedra).

La Rambla deixarà de tenir un dels carrils de baixada i, com si fos un tauler, es recol·locaran quioscos, floristes, cadires i bancs. L'obra tindrà un cost de 35,6 milions i es farà esglaonadament de mar a muntanya per trams (Colom-Santa Madrona; Santa Madrona-Arc del Teatre; Arc del Teatre-Liceu; Liceu-Portaferrissa, i Portaferrissa-Canaletes). Les primeres intervencions es faran entre el primer trimestre del 2019 i el 2020 i a partir d'aquesta data les obres s'allargaran durant cinc anys.

Avui la Rambla té un recorregut de 1.235 metres amb amplades variables. La transformació pretén construir zones “agradables millorant la permeabilitat" i que es garanteixi "la mobilitat amb transport públic”. Desapareixerà un carril de baixada de manera que el trànsit només tindrà un carril de circulació per sentit, de 3,5 metres d'ample. Uns carrils que garantiran el pas d'autobusos, vehicles de servei i l'accés als veïns de l'entorn. En disminuir l'amplada dels carrils, els metres sobrants es repartiran a les voreres. Per al transport públic se situaran només tres parades d'autobús de pujada i tres de baixada.

El tram central creixerà lleugerament per tots dos costats per millorar el passeig i les condicions de vida dels arbres. L'amplària del tronc central serà variable al llarg del traçat passant d'11 metres en el tram més estret a 30 en el més ampli. Les voreres, tant la central com les laterals, estaran elevades i delimitades. Al costat de les voreres hi haurà espais per a la càrrega i descàrrega indicats amb llums amb tecnologia led i que seran reversibles. Així, fora d'horari els vianants els recuperaran.

La singularitat de la Rambla es veurà projectada en tres grans espais distribuïts pel passeig. Són els principals punts on es creuen el Gòtic i el Raval i que coincideixen amb la ubicació de diferents equipaments culturals. Els punts són l'espai Moja-Betlem, el Pla de l’Os-Liceu i el Pla del Teatre-Teatre Principal. Seran tractats com a places o punts de trobada.

L'avantprojecte dissenya un nou punt Colom-Drassanes, on es generarà “un nou espai urbà” compost per arbrat acompanyat de 34 bancs (ara n'hi ha 10) i 113 cadires (ara n'hi ha 64). Km-ZERO proposa crear espais de repòs i estada amb cadires i bancs als laterals de tot el passeig. El paviment serà unificat de façana a façana.

Els quioscos de premsa es ressituaran perquè no estiguin davant per davant. S'ubicaran entre els espais d'arbres i no a la Rambla de les Flors, que queda reservada per a les floristes. Les 13 floristes també seran reordenades perquè tampoc quedin una davant de l'altra. També es conservarà el quiosc del Museu de la Cera. S'eliminaran les cabines de telèfon i es minimitzaran els armaris d'instal·lacions elèctriques.

Una de les estratègies del Consistori és declarar la Rambla com un espai d'“excepcionalitat cultural”, cosa que permetrà a l'Ajuntament prendre decisions sobre les autoritzacions d'ocupació de la via o substituir l'oferta comercial de productes de “baixa qualitat”. També es crearan unes marques: “Cultura les Rambles” i “Rambla dels museus”. Es reconvertiran quatre quioscos del passeig en punts d'informació i venda d'entrades per als equipaments, com el Macba, el CCCB, la Filmoteca i el Liceu, entre d'altres.

Pel que fa a la “qualitat gastronòmica” es treballarà perquè els restaurants augmentin la qualitat de l'oferta. Sobre la preocupació per la relació entre els veïns i el turisme es prioritzaran les accions comunitàries i dels veïns al passeig. A més, s'impulsaran mesures per comptabilitzar els turistes, ordenar l'activitat dels guies i reduir la presència del fenomen street food.