L’extravagant vida de Dembélé

“Els que van jugar contra el Sevilla i Dembélé fan regeneratiu; la resta, a entrenar”, assenyalen des del cos tècnic del Barça el primer dia d'entrenament de la setmana. “El Dembélé va jugar?”, pregunta, en to burleta, un dels pesos pesants del grup. “Bé, els titulars més l'Ousmane”, resol un dels tècnics. Ningú pot contenir el riure al camp Tito Vilanova. El problema, per a Dembélé, és que darrere de les gràcies dels seus companys s'amaga una història de malestar. Una història curta. Tot i així, prou grotesca per alterar fins i tot un home comprensiu com Valverde, que el va deixar a la banqueta contra l'Inter.

En la recerca per apagar a qualsevol preu l'incendi que havia deixat el traumàtic adeu de Neymar, Dembélé va arribar a Barcelona l'agost del 2017. Amb l'exdirector esportiu, Robert Fernández, el francès es va convertir en el fitxatge més car en la història blaugrana (105 milions, més 42 en variables) fins que el va superar Coutinho (120, més 40). “Els vestidors solen mirar, d'entrada, amb cert recel quan arriben aquesta mena de fitxatges. No va ser el cas”, explica un treballador del club. Coutinho tenia el vistiplau de Messi i Suárez —havia estat company del 9 al Liverpool—, mentre que Dembélé es va saber guanyar la simpatia dels pesos pesants.

L'habilitat de Dembélé amb els espais va cridar l'atenció del 10. A l'inici de la temporada passada, preguntava a Jon Aspiazu, segon entrenador, com ho havia de fer per aprofitar la velocitat de l'extrem. També feia gràcia al vestidor la personalitat de l'extrem, una mica innocent, força despistat. S'hi sumava també el fet que s'hi solidaritzaven per la mala sort que tenia amb les lesions (es va perdre 27 partits). Però les actituds del francès van començar exasperant els directius i han acabat fent perdre la paciència dels companys i del cos tècnic.

Inici il·lusionant

D'entrada, a Dembélé no li agradava el xofer que li havia assignat el club. Després, cansats que no fes cas dels consells d'alimentació, el Barça li va posar un cuiner francès perquè li preparés l'esmorzar, el dinar i el sopar. Situació resolta. Van arribar altres problemes: impuntualitat als entrenaments, viatges llampec sense que ho sabessin els responsables i falta de compromís en les activitats comercials del club. “No s'assabenta de gaire, però sembla que tampoc se'n vol assabentar”, afirmen des del grup blaugrana. I quan semblava que el futbol ho tapava tot, Dembélé es va apagar al camp. Després d'un inici de temporada almenys il·lusionant (cinc gols en els primers sis partits), el jugador es va esfumar.

El partit contra el Sevilla va marcar el pols. Dembélé va trigar tot el temps del món a saltar al camp, després de la lesió de Messi (l'argentí va xocar amb Vázquez al minut 16, el francès el va substituir al minut 22). “Avui hem jugat molt de temps amb un de menys”, es va queixar en públic Rakitic, després del partit contra l'equip de Machín. L'actitud se suma a la seva falta de solidaritat. En els seus 11 partits ha perdut 165 pilotes (una mitjana de 0,22 per minut jugat) i n'ha recuperat 25 (0,03). “Qualsevol jugador pot perdre una pilota. La qüestió és el que fa després: la reacció que es té davant d'una pèrdua”, opina Valverde. “Té molt per aprendre”, afegeix el tècnic. El problema és que no sembla que Dembélé tingui ganes de fer-ho.