Les dones són The Influencers

Les dones seran les grans protagonistes de The Influencers, un festival que pretén il·luminar els vessants més foscos d'internet i les xarxes socials. La 14a edició de l'esdeveniment, que arrenca dijous al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), presenta, fins dissabte, un programa integrat gairebé exclusivament per dones, artistes que treballen en la intersecció entre l'art, la tecnologia i les noves cultures populars digitals.

Nascut el 2004 com a festival d'“acció mediàtica i entreteniment radical”, per donar a conèixer les pràctiques que combinen art i activisme no convencional, amb els anys The Influencers s'ha convertit en un bon fòrum on s'exploren els conflictes materials i simbòlics d'un present que, segons els organitzadors de l'esdeveniment, es troba “a punt del col·lapse”.

Un col·lapse que es materialitza en aspectes característics de la societat contemporània, com la superabundància d'imatges que es produeixen, es reben i que, en definitiva, envolten i submergeixen els ciutadans. Ho demostren les encarregades de la sessió inaugural, Àsia Bazdyrieva i Solveig Suess, fundadores de Geocinema, un projecte sobre cinema, dades i territori que analitza l'entramat de càmeres, sensors i terminals de tota mena, com si es tractés d'un únic dispositiu. Entre les participants també destaca la tecnòloga nord-americana d'origen xinès An Xiao Mina, estudiosa de la funció política dels mems, que abordarà la comunicació viral en contextos de censura, com la  societat xinesa.

També genera especial interès l'artista iraniana establerta a Nova York Morehshin Allahyari, que tracta les qüestions de gèneres en relació amb el patrimoni cultural combinant narració poètica i mitjans digitals. Altres ponents, com l'holandesa Femke Herregraven o l'estoniana Katja Novitskova, s'encarregaran de posar el focus a les zones més fosques de la xarxa, revelant dades sobre les estratègies algorítmiques relacionades amb la publicitat i el màrqueting, les polítiques de la informació, les mutacions accelerades de la cultura visual i l'impacte de la tecnologia en els imaginaris col·lectius.

A més de les conferències, com és costum el festival organitzarà activitats que desborden els límits del CCCB com a centre d'art, tot i que aquesta vegada no són de caràcter massiu, sinó restringides a poques persones. És el cas d'El joc de l'algoritme, inspirat en el llibre de Cathy O’Neil Armas de destrucción matemática (publicat a Espanya per Capitán Swing), i d'un taller sobre mètodes de publicació descentralitzades a internet, a càrrec de PWR Studio.

Identitats fictícies

En canvi, estarà oberta a tot tipus de públic la Criptorave, un esdeveniment nocturn secret organitzat pel col·lectiu berlinès OMSK. L'única condició per obtenir les imprescindibles indicacions per anar-hi és participar en un taller preparatori on aconseguir una identitat fictícia. Per segon any consecutiu, el festival s'emmarca en el projecte The New Networked Normal, una xarxa europea que es dedica a investigar la capacitat de l'art per il·luminar noves dinàmiques socials en l'era de la vigilància, les dades i la pèrdua de la fe en la utopia tecnològica.