Premi Nacional per a la tardana poesia d’Antònia Vicens

Antònia Vicens ho recorda perfectament: “Va ser el 3 d'agost del 2006. Estava prenent el sol a la terrassa de casa i em van començar a venir imatges, uns records; la vida se m'estava com caient a trossos i em vaig posar a escriure intensament. Em va caure, no ho estava buscant”. Així va començar a escriure poesia als 68 anys, després d'una llarga trajectòria com a novel·lista, recordava aquest dimecres a EL PAÍS. Amb quatre poemaris –Lovely (2009), Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015) i Tots el cavalls (2017)– n'han tingut prou per rebre el Premi Nacional de poesia, que concedeix el Ministeri de Cultura, dotat amb 20.000 euros.

“No havia escrit cap vers fins llavors, que recordi”, diu qui ja des de petita, a Santanyí, localitat mallorquina on va néixer el 1941, va descobrir cap als sis anys el poder de les paraules: “Era pura postguerra, un entorn de misèria, però veia que les paraules podien fer riure i plorar, que en una habitació sense finestres creava amb elles paisatges, em permetia viure els meus desitjos. I així, de nena, vaig començar a col·leccionar paraules i va néixer una passió”.

Amb 26 anys, i després d'un premi pels seus relats reunits a Banc de fusta, ja va guanyar, amb 39º a l’ombra, el Sant Jordi de Novel·la, un dels guardons més importants en català. Una desena de títols conformen la seva bibliografia en aquest gènere, que completen poc més de mitja dotzena de volums entre relats, obres infantils i alguns de records. La trajectòria de l'autora va ser reconeguda el 1999 amb la Creu de Sant Jordi.

“La seva vocació poètica contempla tota una vida mitjançant una expressió seca, dura, inquieta i fulgurant”, assenyala el jurat. “És un llibre que esgarrapa, fereix i alhora emociona”, comenta l'editor Ignasi Pàmies sobre Tots els cavalls (La Breu), pel qual Vicens ha estat específicament guardonada.

“La poesia se'm va comprimint, com la vida, en imatges, en poques paraules. Sempre hi he jugat... perquè encara soc aquella nena”, assenyala l'escriptora.