Núria de Gispert, la metamorfosi de fada a trol a Twitter

Núria de Gispert torna a ser a l'ull de l'huracà. La Generalitat va aprovar dimarts passat la concessió de la Creu de Sant Jordi a aquesta polèmica dirigent de Demòcrates, partit independentista i democristià hereu d'Unió. La distinció institucional li ha arribat per haver estat presidenta del Parlament. Des de l'oposició s'ha carregat durament contra l'Executiu de Quim Torra perquè consideren que De Gispert no és mereixedora d'aquest reconeixement pels seus "reiterats comentaris públics vexatoris i excloents", segons el grup parlamentari del PSC.

L'expresidenta del Parlament ha lamentat públicament que amb freqüència li recorden el seu retrat disfressada de fada. La fotografia acompanyava una entrevista d'EL PAÍS del 2011 en què De Gispert es presentava com la primera presidenta del Parlament. De Gispert va optar per aparèixer amb aquell vestit màgic perquè, deia, de petita somniava a ser una fada, “perquè sempre pensava en com podia aconseguir coses que no eren possibles”. Vuit anys després, la veterana política torna a ser notícia per un canvi de conducta que sorprèn propis i estranys: De Gispert s'ha convertit en un trol de Twitter.

De Gispert (Barcelona, 1949) va obrir el seu compte en aquesta xarxa social el setembre del 2015. Des d'un inici va sorprendre per la seva visceralitat: el novembre del 2015 va replicar una crítica contra Artur Mas de la socialista Carme Chacón, que va morir el 2017, d'aquesta manera: “Quina grolleria i quina mala educació! Quants electors han votat pel vostre pseudofederalisme? Torna a Miami, hi estaves molt bé”. Chacón va ser professora en una universitat d'aquesta ciutat dels Estats Units. L'agressivitat de De Gispert es va accentuar el 2017. L'agost d'aquell any, després d'un missatge de felicitació del diputat Albert Batet a l'exdirigent d'Unió Martí Barberà per un nomenament, De Gispert va irrompre amb aquestes paraules: “No, Albert, no li donis les gràcies. De què? De ser unionista? De ser Duranista [per Duran i Lleida, l'exlíder d'Unió]? De tenir especial interès a mantenir el càrrec?”. De Gispert ha estat a la política des del 1986, quan es va afiliar a Unió. Entre el 1995 i el 2003 va ser consellera de Justícia i de Governació, i va ser presidenta del Parlament entre el 2010 i 2015. Actualment és dirigent de Demòcrates, l'escissió dels independentistes de l'extinta Unió, “la CUP d'ordre”, com els ha descrit ella mateixa a Twitter. El seu pare, Ignasi de Gispert, va ser conseller de Justícia del primer govern de Jordi Pujol. La fundació del Col·legi d'Advocats de Barcelona du el nom d'Ignasi de Gispert.

La virulència digital de De Gispert el 2017 tenia diversos objectius. Al seu excompany d'Unió Ramon Espadaler el va acusar de “botifler” i d'aliar-se amb el PSC per diners; va fer una crida al boicot contra Vueling per una presumpta mala atenció a dues passatgeres per haver parlat en català; del PSC va apuntar que “no fa ni pena, fa fàstic”; sobre aquest diari va assegurar que “el millor que pot fer EL PAÍS és tancar i barrar el diari. Molts no el necessitem per res”.

Obsessió amb Arrimadas

Les seves intervencions més polèmiques a les xarxes han estat contra la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, per les quals ha estat reprovada pel Parlament. En dues ocasions l'ha instada a marxar de Catalunya; la darrera, aquest octubre. Si a la primera ocasió va demanar disculpes, a la segona es va justificar i va aprofitar per criticar el diari La Vanguardia per fer-se ressò de la polèmica: “El tuit és l'expressió ràpida d'un moment concret i a vegades et pots equivocar, però els diaris com La Vanguardia tenen molt de temps per pensar què escriuen, i tenen a sou alguns majordoms amb molta incontinència i poc respecte per les nostres autoritats, o no és així, senyor Carol [Màrius Carol, director d'aquest diari]?”.

Les darreres picabaralles entre De Gispert i Arrimadas s'han produït aquesta mateixa setmana. La portaveu de Ciutadans va escriure a Twitter: "Aquesta senyora m'ha fet fora diverses vegades de Catalunya per no haver nascut aquí. I ha insultat altres líders polítics. El nacionalisme premia xenòfobs fent-los presidents de la Generalitat i donant-los la Creu de Sant Jordi". De Gispert no va trigar a respondre a les dures acusacions d'Arrimadas: "Inésss, te'n vas tu soleta d'aquí a unes setmanes. T'ho has buscat tu. La bilis que escups contra una gran part de Catalunya t'ha fet fugir. El teu èxit, molt efímer. Segur que et trobaràs millor a Madrid. Seràs molt a prop de Telva, la revista Hola, Pronto... Oblida't de Catalunya". De Gispert també va compartir una llista dels noms de quatre polítics de Ciutadans i del Partit Popular –Arrimadas, Juan Carlos Girauta, Enric Millo i Dolors Montserrat– en la qual els comparava amb exportacions porcines catalanes.

“Desacomplexada, alliberada”

Dues persones que han tractat durant anys amb De Gispert expliquen a aquest diari que no la reconeixen. De Gispert va confirmar en una entrevista a TV3 del juliol del 2015 que després del trencament d'Unió “era una Núria de Gispert desacomplexada, alliberada”. De Gispert ha explicat que li “ha caigut la bena dels ulls”: “Com és possible que a la meva edat, com he pogut haver canviat tant en cinc anys?”, es preguntava De Gispert el 2016 en una entrevista a Catalunya Ràdio: “Ara vull la independència, perquè se m'ha tret la bena dels ulls, perquè amb l'Estat espanyol és molt difícil entendre'ns. Quan sento aquesta cançó de Raimon, la nostra terra que ens l'estimem tant, com podria ser de bonica si fos nostra del tot”. De Gispert també recordava en aquella entrevista que del seu pare sobretot va aprendre a reflexionar: “El meu pare em deia 'abans de parlar, pensa el que diguis, i si has de dir una tonteria, calla'. I quan arribava el meu torn, jo deia la tonteria. 'Veus? Això t'ho hauries d'haver callat!'”.

“En el meu vocabulari no tinc la paraula independència”, deia De Gispert el desembre del 2012 a El Punt Avui, i hi afegia que donava per impossible els plans de l'independentisme unilateral que després secundaria: “Per què ha de funcionar una declaració d'independència? L'endemà de la declaració, què faríem? Altres països ho han fet però el context és diferent. Hem de fer els tràmits necessaris per omplir-nos de raons i continuar el camí de la legalitat”. Sis anys després, De Gispert ha admès que va pressionar l'expresident Carles Puigdemont perquè declarés la independència l'octubre del 2017, malgrat la seva inconstitucionalitat i malgrat l'amenaça d'intervenció de la Generalitat.