Delacroix i Venècia abstractes

Velázquez és un dels grans mestres de la pintura de tots els temps. Les seves obres han impactat reis, persones de tota mena i condició i artistes de totes les èpoques. A Pablo Picasso el va portar a fer una sèrie completa de 56 obres a partir de la seva reinterpretació de Las Meninas, un dels quadres icònics del sevillà del Segle d'Or. El 2004 Jorge R. Pombo (Barcelona, 1973) també es va sentir inspirat per Velázquez i pel seu Crist crucificat (1631) del Prado per iniciar una sèrie de teles en les quals gradualment converteix la imatge en un conjunt de taques de colors fins a formar una nova composició abstracta.

Després de l'obra de Velázquez, Pombo, un pintor entestat a investigar el procés creador dels grans mestres i aprofitar així les seves fórmules per elaborar un llenguatge propi, va crear altres sèries a partir de pintures com La detenció de Jesús (1602), de Caravaggio; La Pietà del Mendicanti (1614), de Guido Reni; La Llibertat guiant el poble (1830), d'Eugène Delacroix, i El miracle de Sant Marc (1548), de Tintoretto. Totes elles es poden veure a l'exposició Jorge R. Pombo, viatge a l'essència de la pintura, que s'ha inaugurat a la seu de Can Framis de la Fundació Vila Casas (fins al 20 de gener), unes obres que no deixen ningú indiferent, ni per les seves dimensions ni per la intensitat dels colors.

Rep els visitants l'enorme Variació de ‘La Llibertat guiant el poble’, de 260 per 350 centímetres, una obra que guanya amb la distància, quan deixa endevinar el model original. En tots els casos Pombo copia el format i la paleta de colors de l'original, que acaba, amb l'ajuda d'un dissolvent, metamorfosant, com si creés una action painting.

Les noves obres abstractes no són les úniques de l'exposició comissariada per l'especialista Marie-Claire Uberquoi. També són abstractes les vistes aèries, zenitals, de ciutats com Nova York, Venècia, Mèxic i Istanbul. Des de lluny semblen fotografies, però de ben a prop mostren la tècnica refinada de l'autor, que domina la pintura a l'oli amb molta precisió.

Ambigüitat

“Pombo desenvolupa un treball molt subtil, creant suggeridors efectes de transparències o recorrent a la superposició d'imatges de diferents procedències”, comenta Uberquoi. Com en la sèrie de ciutats, en les quals, aquesta vegada de prop, s'endevinen dos universos, dos mons i dos urbanismes diferents, com New York / Vaticà (2012), Florència / Jarkhot (2009), Bombai / Nova York (2007) i Doha / París (2011). En d'altres, són les èpoques les que se superposen com en les dues exquisides pintures titulades Siena / Nova York (1324-2104), en les quals les figures de persones del Trecento italià afloren en una ciutat moderna. “Planteja una reflexió sobre la percepció de la realitat visible en posar de manifest l'ambigüitat de la seva representació”, continua la comissària.

És evident a Icebergs, una altra de les seves sèries, present també en aquesta exposició, que, més que una retrospectiva, és una “síntesi” dels seus treballs, segons Uberquoi, que també destaca que “l'obsessiona i es converteixen en una icona i un senyal d'identitat”. A París / Iceberg (2005), la silueta velada d'aquesta muntanya de gel a la deriva deixa veure per transparència les façanes dels edificis de la capital parisenca, creant un impacte visual insòlit.

Sense rastre humà

La segona exposició que es pot veure a la seu de Can Framis de la Fundació Vila Casas és la d'Álvaro Sánchez-Montañés (Madrid, 1973), un fotògraf, que després de guanyar el Premi de Fotografia 2017 que concedeix aquesta entitat, exposa el seu treball.

L'exposició, titulada No com el caos, parla de l'acció humana, o més aviat del gènere humà i el seu afany per conquerir la natura i de com aquesta acaba imposant la seva llei i apropiant-se (de nou) dels espais. Les seves imatges parlen del pas de l'ésser humà, però en totes aquestes està absent. En algunes només són ombres.