Urkullu proposa una Espanya confederal inspirada en el model de la Unió Europea

“El nostre referent, Europa, és un exemple, en el seu funcionament, de democràcia plurinacional”. El lehendakari, Íñigo Urkullu ha desgranat aquest dijous cap a on avança el seu model de nova relació amb Espanya que persegueix amb el nou Estatut, i ha explicat que es pot resoldre la crisi territorial que viu Espanya simplement mirant la Unió Europea i adoptant un model confederal pactat que doni cabuda a les diferents realitats nacionalitats que conviuen a la Península. No és la primera vegada que Urkullu apel·la a una confederació d'Estats, però sí que és la primera que n'ha donat més detalls amb exemples en els quals fixar-se per resoldre els problemes territorials.

“El model confederal funciona per donar solució a realitats en les quals conviuen diferents sentiments de pertinença nacional”, ha dit durant la seva exposició en el ple de política general, al Parlament basc. Urkullu ha tornat a advocar per un pacte intern entre els partits bascos, més ampli que el que va impulsar l'Estatut de Gernika, i després un altre amb l'Estat per inaugurar una nova etapa d'entesa i lleialtat.

Sense citar Catalunya en aquest epígraf del seu discurs, ha explicat que a Europa es poden trobar exemples de com resoldre contenciosos de caràcter territorial i ha citat el d'Escòcia i la Gran Bretanya, el de Bèlgica i el seu model de federalisme asimètric, el de Suïssa amb el seu esquema de “sobirania compartida, i ha citat també el de Baviera i el federalisme alemany “basat en la subsidiarietat i en la lleialtat multilateral federal”. Però també ha al·ludit a l'organització institucional basca amb tres províncies que conviuen amb el Govern basc, gràcies a un pacte d'igualtat. Les províncies disposen de parlaments i executius provincials amb competències exclusives com la recaptació d'impostos. “La foralitat té un sentit essencialment confederal i aquest model funciona, per què no s'aplica a l'Estat? s'ha preguntat.

A més, per bastir una estructura d'Estat com la citada no seria necessari –sosté Urkullu– una reforma constitucional, sinó “una relectura més ambiciosa de la disposició addicional primera de la Constitució i de la disposició derogatòria que considera definitivament derogada la llei d'abolició foral de 25 d'octubre del 1839”. No ha citat, no obstant això, que sense reforma constitucional, l'únic Estat confederat seria Euskadi. Per Urkullu “la disposició addicional i la derogatòria de la Constitució del 1978 contenen, de manera implícita, un potencial que no ha estat desenvolupat en plenitud”.

Aquesta potencialitat que segons ha dit des de la tribuna pot propiciar el “ple reconeixement de la personalitat política del nostre poble i un conjunt de poders, singular i únic, que permeti el desenvolupament de les aspiracions col·lectives”. El lehendakari només ha citat una vegada el dret a decidir, per assegurar que segons la seva opinió caldria “enllaçar-ho amb la voluntat d'acord” dels partits polítics.

Avançar en la distensió

El lehendakari fa una crida a la "determinació" de totes les parts per superar la situació de "permanent bloqueig polític i institucional a Catalunya". Urkullu pràcticament ha començat el seu discurs en el debat de política general amb una petició genèrica als seus principals actors per avançar en la distensió i el diàleg a Catalunya. "Aposto per avançar amb determinació en processos de distensió. Distensió i diàleg", ha assenyalat. I ha col·locat al punt de mira d'aquest procés el final de l'empresonament preventiu de totes les persones que van participar en el procés. "La presó provisional no és una mesura proporcionada ni justificable des del punt de vista del procediment judicial", ha afirmat. Però als líders catalans també els ha posat feina per afrontar una conjuntura en la qual el lehendakari veu possibilitats d'èxit, en assegurar que el diàleg s'ha de plantejar i desenvolupar "amb vocació i voluntat real d'acord".

El lendakari es va reunir a finals d'agost amb el líder d'Esquerra Republicana empresonat, Oriol Junqueras, i després d'aquesta visita va explicar que l'excarceració dels líders del procés permetria escoltar millor les seves veus i fer unes anàlisis de la situació més precises. Una visita que va generar alguna tensió amb Junts per Catalunya. Uns dies després va parlar per telèfon amb el president Quim Torra i li va reiterar que no pararà d'ajudar "des de la bona fe" per aconseguir gestos que rebaixin la tensió en la situació política i social a Catalunya.

Urkullu afronta el nou curs amb una bona relació i estabilitat institucional amb el Govern central gràcies al suport que va donar a la moció de censura contra Mariano Rajoy, però amb algun problema més a Euskadi, on aquest suport complica la participació del PP als Pressupostos Generals. A la coalició PNB-PSE-EE li falta un escó per tenir la majoria absoluta. Els últims dos comptes públics s'han aprovat amb una participació del PP que ara està en dubte.

Per a Urkullu és positiva "la nova actitud formal" del Govern de Pedro Sánchez. Però no n'hi ha prou amb això. En la seva opinió cal una implicació decidida de les "diverses estructures de l'Estat", per avançar també a Euskadi en el desenvolupament ple de l'Estatut i en un acord entre administracions i partits per resoldre la crisi territorial en què està immersa Espanya. "Confio que les diverses estructures de l'Estat demostrin més sensibilitat cap al seu propi caràcter plurinacional", ha dit després de precisar que aprecia en el Govern de Pedro Sánchez una nova actitud formal.