Guanya el Barça, perd el Camp Nou

El Barça ha après a manejar-se al mercat després de ser considerat un club tan malgastador com bon formador de jugadors a la Masia. Pressionat per les ofertes de l'estranger, el planter blaugrana ha perdut protagonisme i, per contra, guanyen pes les operacions de compravenda i el seu saldo positiu: l'entitat ha guanyat aquest estiu 5,8 milions després de comptabilitzar el total gastat en les incorporacions (131,9) i els ingressos obtinguts pels traspassos (137,7).

No es recorda cap balanç econòmic millor des dels últims temps del president Josep Lluís Núñez (1999). La política esportiva, no obstant això, és més qüestionable si s'atén a la consolidació dels fitxatges: en els últims tres anys, 9 dels 15 que s'han fet han causat baixa, 12 sobre 22 si es pren com a referència la temporada 2014-2015, abans de la destitució d'Andoni Zubizarreta el 2105, quan va canviar la gestió al FC Barcelona.

Zubizarreta es va incorporar al Barça com a secretari tècnic el 2010 a petició de Pep Guardiola. Sandro Rosell, llavors president, reconegut negociador com a vicepresident blaugrana i abans vinculat a Nike, aspirava a col·locar un tècnic d'un perfil més baix i proper, una persona de la seva màxima confiança, com era Pere Gratacós. Guardiola, no obstant això, va apostar per Zubizarreta, substitut de Txiki Begiristain, símbol de l'era Laporta, sempre associat a Johan Cruyff.

Zubizarreta va resultar decisiu en l'elecció de Tito Vilanova com a substitut de Guardiola, i en la de Luis Enrique, que va ocupar el lloc de Tata Martino, tècnic proposat per Rosell. Va ser també qui va fomentar l'àrea de metodologia, va crear el COR (Coneixement, Organització i Rendiment) i va renovar la plantilla el 2014-2015 amb Lucho i nou incorporacions: Rakitic, Luis Suárez, Ter Stegen, Vermaelen, Masip, Mathieu, Douglas, Bravo i Rafinha. Avui es mantenen com a titulars Ter Stegen, Rakitic i Suárez, als quals cal afegir Alba, contractat el 2012-2013, sense oblidar que Valverde sempre va ser un candidat a la banqueta en el mandat de Zubizarreta. Encara que condicionat inicialment per la personalitat de Guardiola i de Rosell, el criteri de Zubizarreta es va anar accentuant fins que el gener del 2015, un any després de la dimissió de Rosell, va ser acomiadat sorprenentment per Josep Maria Bartomeu.

La política va canviar amb el nou president, més partidari d'un equip d'executius que no pas d'un ideòleg com Zubizarreta. Així s'expliquen les apostes per Albert Soler i Pep Segura, avui mànager del club, i la contractació d'un secretari tècnic com Robert Fernández, substituït aquesta temporada per Éric Abidal i Ramon Planes. Davant la falta de diners i l'elevada massa salarial, la prioritat és contractar joves perquè es revaloritzin i vendre'ls bé si no es consoliden al Camp Nou.

Nou dels 15 fitxatges dels últims tres anys han deixat el club: Arda Turan i Aleix Vidal, incorporats el 2015, quan el Barça va ser sancionat per la FIFA, i André Gomes, Digne, Alcácer, Paulinho, Deulofeu, Yerry Mina i Marlon. I dels sis que segueixen, un és titular: Umtiti; tres són suplents —Cillessen, Denis i Semedo—; i Coutinho i Dembélé, les incorporacions més costoses de la història del club, van arribar després que s'ingressessin 222 milions per Neymar.

La gestió de Robert ha estat condicionada pel nou modus operandi de Bartomeu i el judici a la seva tasca queda pendent del rendiment de jugadors com Coutinho, Dembélé, Arthur o Lenglet, després de la consolidació d'Umtiti i a l'espera d'incorporar De Jong a mitjà termini. Encara que els nous han estat beneïts per Messi, la gestió esportiva, al cap i a la fi, està a costa dels resultats, mentre que l'econòmica està beneïda, de moment, pels beneficis.

La prioritat és guanyar la Champions i inaugurar l'estadi Johan Cruyff, una manera de potenciar el futbol base, pàl·lid pel descens del filial a Segona B després de 34 fitxatges en dos anys i mig; tocat des que Thiago va ser traspassat el 2013 al Bayern per 25 milions, quan la seva clàusula havia arribat a ser de 90; desmoralitzat per la sortida de promeses com Robert Navarro, Eric García o Jordi Mbola.