El revers del paradís

La imatge de les platges mallorquines farcides d’escombraries després d’hores de tabola durant la nit de Sant Joan, festa en què se celebra el solstici d’estiu, és el punt de partida del que s’apropa la resta de l’estació. Plàstics, burilles, ampolles… així, fins a l’escandalosa quantitat de 400.000 residus diaris de mitjana per quilòmetre quadrat de sorra durant tot l’estiu a l’illa. És el revers, amb freqüència ignorat, d'unes vacances en una illa paradisíaca. S'acostuma a apartar la mirada d'un problema mediambiental cada vegada més difícil de gestionar.

Mallorca i la resta de les platges de les illes mediterrànies acumulen durant l’estiu fins a tres vegades més escombraries que fora de la temporada. En algunes zones, la quantitat d’escombraries abocades es multiplica per set. Així ho constata un estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que posa xifres a l’impacte mediambiental del turisme massiu en vuit illes mediterrànies.

A l’estiu, si algú s’apropa amb vaixell o nedant a la costa mallorquina, la sensació que pot arribar a experimentar és que l’illa està envoltada per un exèrcit de meduses. Res a veure amb la realitat; el que realment observarà seran milers i milers de plàstics surant sobre la superfície. També pot ser que hi vegi ampolles (fins i tot de vidre) i també llaunes de cervesa. Ja amb els peus a la sorra, el resident o turista caminarà sobre milers de residus més, com ara burilles i taps d’ampolles, també nocius per a l’ecosistema d’un arxipèlag que només el 2017 va rebre la visita d’uns 13,8 milions de turistes estrangers, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística.

“Les illes, quant a la gestió de residus, tenen el problema afegit de ser espais tancats que reben molts turistes. Les infraestructures no donen per a més perquè la capacitat de reciclatge i gestió dels residus és més limitada”, explica Michael Grelaud, investigador que en el marc del projecte europeu BlueIsland ha analitzat i quantificat les escombraries generades pel turisme a Mallorca, Sicília (Itàlia), Malta, Rab (Croàcia), Creta, Rodes i Míkonos (Grècia) i Xipre. Per fer-ho, s’han dut a terme 147 campanyes per analitzar els residus de les illes tant en la temporada alta com en la baixa. Segons els resultats obtinguts, durant la temporada alta (des del maig fins al setembre), es llancen a les platges una mitjana de 250.000 residus al dia per quilòmetres quadrat, una quantitat que augmenta fins als 316.000 residus al juliol i a l’agost, i que contrasten amb els 81.000 restes de mitjana diària en temporada baixa.

Les illes, quant a gestió de residus, tenen el problema de ser espais tancats que reben molts turistes. Les infraestructures no donen per a més perquè la capacitat de reciclatge i gestió dels residus és més limitada”

“La resolució d’aquests resultats és molt exacta. Vam començar pel febrer del 2017 i cada mes hem inspeccionat 100 metres concrets de sorra, sempre tenint en compte l’última vegada que les platges havien estat netejades”, explica Grelaud. La majoria de residus acumulats a la sorra, segons aquest estudi, són plàstics (36,8%) i burilles de cigarrets (30,6%). La resta de les escombraries està formada per pellets de plàstic (6,2%), taps d’ampolles de plàstic (3,7%), utensilis de plàstic com ara forquilles o ganivets (2,5%), o embolcalls de caramels (2,2%). “D’aquestes xifres, no es pot saber exactament quins residus arriben del mar o quins es llença directament a la platja. Però cal destacar que els pellets, o petites esferes de plàstic a partir de les quals es fabriquen objectes, no provenen del turisme, sinó de la indústria. Hi ha un gran nombre d’empreses productores a la zona del Mediterrani i és possible que vagin a parar al mar a través d’abocaments o de pèrdues de càrrega de contenidors que transporten els vaixells”, afegeix l’investigador.

La medalla d’or de les illes mediterrànies amb les platges més brutes se l’emporta Malta, on es poden arribar a acumular 600.000 residus diaris per quilòmetre quadrat de sorra a l’estiu. La segona posició és per a Mallorca, on s’arriben a acumular 400.000 residus diaris de mitjana. Rab (Croàcia), amb 270.000 restes, i Xipre, amb 113.000, les segueixen. Per contra, les platges més netes es troben a Míkonos (Grècia), amb 8.700 restes d’escombraries; Sicília (Itàlia), amb 29.000; Creta amb 49.000, i Rodes (Grècia), amb 66.000. “En aquests resultats, hi influeix l’extensió de les platges. Per exemple, Malta, que rep menys turistes que Mallorca, ocupa la primera posició perquè l’extensió de sorra és inferior i, per tant, s’acumulen més escombraries en menys metres”, afegeix Grelaud.

Quant a les platges on més escombraries deixen els turistes, la platja de Marsaslock (Malta) ocupa el primer lloc, seguit de les platges de Torà (Mallorca), Golden Bay (Malta), Es Caragol (Mallorca), Gneja (Malta) o Sunrise Beach (Xipre). Per contra, la platja més neta de les analitzades és Tsoutsouras (Creta). Pedro García és el director de l’Àrea de Medi Ambient de l’empresa municipal encarregada de la neteja del municipi mallorquí de Calvià, on es troba la turística platja de Torà. García defensa que els resultats d’aquest estudi, que situen la platja del municipi entre una de les més brutes, són enganyosos. “Ens va cridar l’atenció que sortís entre les més brutes. Però cal tenir en compte que, a diferència d’altres que s’han examinat en l’estudi, aquesta platja es troba en una zona urbana”, defensa García, fet que explica que el major problema a què s’enfronten a l’hora de netejar-la són els microplàstics que provenen del mar. “Tot allò tira la gent diàriament és més fàcil de treure perquè es veu de seguida. Els microplàstics, en canvi, de vegades són imperceptibles i ens arriben fins i tot del nord d’Europa. També cal dir que durant els darrers anys hem observat com la gent està més sensibilitzada. Ara s’ho pensen dues vegades abans de tirar una burilla a la sorra”, afegeix.

Els plàstics i les burilles sumen el 67% de les escombraries a la sorra

Els mitjans per netejar les platges, segons els ecologistes, és un problema afegit a la ja difícil conservació d’aquests llocs asfixiats pel turisme massiu. A Mallorca la neteja de les platges és de competència municipal, tot i que, en determinades platges, el servei passa a dependre dels quiosquets o serveis que les exploten econòmicament. L’any passat, després que es declarés d’Es Trenc, unes de les platges més visitades de Mallorca, Parc Natural, l’Ajuntament de la localitat de Campos es va negar a recollir les escombraries fins que no es restablissin els serveis de la platja, que fins aquell moment s’encarregaven de la neteja. La brutícia es va anar acumulant a les dunes fins que una associació hotelera en va assumir la neteja. “És un estira-i-arronsa entre concessionaris de platges, l’Ajuntament i el Govern autonòmic que cada any es repeteix”, explica Margalida Ramis de l’ONG medioambientalista de Mallorca GOB, que afegeix: “a més, hi ha casos en què no se sap ni quina administració s’ha d’encarregar de netejar algunes platges verges que semblen estar en terra de ningú. Pot arribar a ser surrealista”.

En el cas de les petites cales de sorra o roca amagades, tal com s’hi refereixen els residents, és recurrent que els banyistes més assidus acabin recollint els residus que altres visitants de pas han generat. El Port d’Andratx, antic poble de pescadors reconvertit amb els anys en un lloc d’estiueig per al turisme de més alt poder adquisitiu a Mallorca, tampoc se salva del poc civisme i la brutícia a les seves costes. A l’estiu, com en altres municipis, molts dels seus petits accessos al mar propers als xalets s’omplen diàriament de residus que els mateixos veïns acaben retirant.

Davant aquestes xifres, el projecte europeu BlueIsland, pretén ara passar a l’acció i proposar solucions. “Estem en contacte amb les administracions per parlar sobre mesures concretes. Hi ha tot un ventall de solucions: des de campanyes de sensibilització fins a la prohibició de fumar a les platges, que seria la més extrema”, sentencia Grelaud, que posa com a exemple Tailàndia, que l’any passat va decidir tallar en sec i va prohibir fumar a 20 de les seves platges més populars pel cap baix.