Apareix la seqüència del nu de Marilyn Monroe a ‘Vides rebels’

Es donava per perduda. Es creia que havia estat destruïda en una habitació de muntatge amb la resta del cel·luloide descartat. I al final era en una llauna dins d’un despatx tancat i barrat. No era una llegenda: Marilyn Monroe va rodar el 1960 una seqüència amb nu per a Vides rebels (The Misfits), la pel·lícula de John Huston que va representar l’última aparició de l’actriu a la gran pantalla, abans de morir, als 36 anys, el 5 d’agost del 1962.

D’aquella seqüència hi havia testimoni gràfic, material de foto fixa, en el qual es veia Monroe tapada només amb un llençol davant Clark Gable en un llit. Els testimonis asseguraven que l’acció continuava amb ella deixant caure la tela. Ara l’escriptor Charles Castillo, que ha estat investigant en la vida de l’estrella per al seu llibre Marilyn Monroe: The Private Life of a Public Icon (St. Martin’s Press), assegura que ha trobat aquesta seqüència, que Huston va descartar perquè va pensar que era innecessària per a la història. Castillo va entrevistar Curtice Taylor, fill de Frank Taylor, el productor de Vides rebels, mort el 1999, i ell li va donar accés al despatx del seu pare, que havia estava clausurat des de la seva mort. Segons el seu fill, Frank Taylor va pensar que aquell material era prou important per conservar-lo. Castillo, en les entrevistes de promoció del llibre que es posa a la venda demà dimarts, ha comentat que Curtice Taylor no ha decidit què farà amb el metratge trobat. Si la seqüència s’hagués mantingut en el muntatge definitiu, hauria estat el primer nu d’una estrella nord-americana en una pel·lícula sonora d’una major, els estudis de Hollywood.

Vides rebels és, a més, un western molt especial, començant perquè va ser l’última pel·lícula que van rodar dos dels seus protagonistes: Monroe i Clark Gable, que va morir 10 dies després d’acabar el rodatge d’un infart de miocardi. El drama, que descriu la pugna de tres vaquers per cridar l’atenció d’una dona preciosa, va ser filmat al desert de Nevada i el rodatge es va convertir en una olla de patiment bombollejant. Gable estava greument malalt; Monroe travessava una de les seves etapes llegendàries d’autodestrucció, submergida en l’alcohol i els medicaments, mentre s’enfonsava el seu matrimoni amb el dramaturg Arthur Miller, que n’havia escrit el guió, i l’altre actor principal, Montgomery Clift, malvivia enganxat a les drogues amb les quals intentava apaivagar el dolor que naixia del seu rostre, destrossat uns anys abans en un accident de trànsit. Després de Vides rebels, Clift només apareixeria en tres pel·lícules més. Però, no obstant això, John Huston va saber agafar tota aquesta pena i convertir-la en un cant a la malenconia, gràcies a la mirada nova d’aquesta noia que viatja a Reno per divorciar-se i que acaba coneixent un grup de vaquers, caçadors furtius de cavalls salvatges. De tot allò va aixecar testimoni l’agència Magnum, que va enviar fins a nou fotògrafs —entre els quals hi havia Henri Cartier Bresson, Elliot Erwitt, Dennis Stock o Inge Morath, que acabaria casant-se amb Miller— per obtenir unes 200 imatges tan boniques com poc encoratjadores.

Gable va arribar a veure un primer muntatge abans de morir: l’actor, de 59 anys, sabia que li quedava poc temps, després d’haver fumat quatre paquets diaris de cigarrets els darrers trenta anys de la seva vida. Segons Miller, Gable va sortir de la projecció feliç pel seu treball, que va considerar el millor de la seva vida. I després de la seva mort, Huston, Miller i Taylor van intentar avançar la data de l’estrena, prevista per l’1 de febrer del 1961, en què hagués estat el 60è aniversari de Gable, per arribar a entrar en els Oscar. No ho van aconseguir per problemes de doblatge de so i perquè al compositor Alex North no li va donar temps d’acabar la música: li van ensenyar un muntatge molt tard.

El guió de Miller es basava en un relat curt que el dramaturg havia escrit a Reno mentre esperava els papers del seu primer divorci per casar-se amb Monroe. I aquell guió va representar el final del seu segon matrimoni. L’última obra de l’escriptor, Finishing the Picture (2004), descrivia aquell rodatge. Aquella pel·lícula que tant va odiar Monroe també li portava records funestos a Montgomery Clift. Una nit de juliol del 1966 la van programar en una cadena de televisió. El seu secretari i amant, Lorenzo James, li va preguntar si volia veure-la. Segons James, l’actor va respondre: “De cap manera”. I aquestes probablement van ser les seves últimes paraules. L’endemà va aparèixer mort.

Com li deia el personatge de Gable al de Monroe: “Carinyo, tots ens n’anirem un moment o altre, tinguem la raó o no la tinguem. Morir és tan natural com viure. L’home que té por a morir té por a viure”. D’entre tots, en queda el ressò que il·lumina la pantalla a Vides rebels.