_
_
_
_

El Govern central deixa d’aplicar els avantatges concedits als migrants de l’‘Aquarius’

Espanya segueix exercint d’únic port segur del Mediterrani, però ja ha moderat la seva política de braços oberts amb les ONG dedicades a rescatar migrants

Un tripulant de l'Open Armes explica ahir a un migrant que el vaixell va a Espanya. En vídeo: Així són els primers dies dels migrants que entren per Cadis.Vídeo: JUAN MEDINA (REUTERS) | LUIS MANUEL RIVAS
María Martín

Espanya segueix exercint d’únic port segur del Mediterrani, però ja ha moderat la seva política de braços oberts amb les ONG dedicades a rescatar migrants que, fugint de Líbia, es llancen al mar per arribar a Europa. El canvi de criteri s’ha revelat en la gestió del proper desembarcament del buc català Open Arms, que dijous va rescatar 87 persones davant de les costes líbies. L’excepcionalitat s’ha acabat. Els rescatats “seguiran els protocols establerts per a qualsevol arribada de migrants”, afirmen fonts del Govern.

Fa gairebé dos mesos Pedro Sánchez oferia el port de València a l’Aquarius, que, amb 630 migrants a bord, feia gairebé dos dies que estava a alta mar sense un port en el qual desembarcar. També concedia 45 dies de permís de residència als rescatats per raons humanitàries i garantia que els seus tràmits i el seu acolliment fossin prioritaris.

Más información
Itàlia veta que els vaixells d’Open Arms atraquin als seus ports
L’ONG Open Arms acusa Líbia de deixar morir una dona i un nen al mar

A principis de juliol va repetir el gest i va oferir el port de Barcelona a l’Open Arms, que havia rescatat 60 persones davant de les costes de Líbia: els va donar una autorització de 30 dies i els seus tràmits van a cor què vols. El 21 de juliol, l’Open Arms tornava a atracar en un port espanyol, Mallorca, amb la supervivent d’un naufragi i dos cadàvers rescatats davant de Líbia.

En vista de la política de ports tancats d’Itàlia i Malta i el silenci d’altres socis europeus, el guió de l’excepció es va reproduir pràcticament idèntic en les tres ocasions. La Unió Europea va aplaudir el gest humanitari d’Espanya, però també va advertir que aquest no era el camí. “Espanya ha donat una de les millors mostres d’esperit europeu en termes de solidaritat per haver acollit aquestes persones amb dignitat. Crec que Espanya va reaccionar molt positivament. Però no es pot continuar així”, va afirmar en una entrevista a EL PAÍS el comissari europeu de Migració, Dimitris Avramopoulos.

Quan falten poques hores perquè arribin al port d’Algesires, el Govern ha informat que els 87 de l’Open Arms no tindran una autorització excepcional de residència com va passar amb desembarcaments anteriors. L’acolliment serà el mateix que reben els migrants rescatats a l’estret, el mar d’Alborán o els que arriben a les costes espanyoles en pastera. Quan trepitgin terra passaran un màxim de 72 hores a disposició policial i podran sol·licitar asil, si ho volen. D’entre els 87 rescatats, 84 són del Sudan i del Sudan del Sud, on s’han aguditzat els conflictes armats.

Protocol únic per a tots

El tractament s’ha revelat diferent des de l’assignació del port. Si bé altres vegades en poques hores el capità ha sabut la seva destinació, aquest cop s’ha demorat quatre dies. La Vicepresidència del Govern només va autoritzar el buc al fet que atraqués a Algesires dilluns. És aquí on, les darreres setmanes, s’han reforçat els mitjans materials i humans amb la creació d’un centre de recepció i un altre d’acolliment per rebre als migrants.

La destinació no va agradar gens a l’organització Proactiva Open Arms. Algesires no era el port més proper i suposava tres dies més de travessia. “Aguantar tres dies més de navegació ens sembla totalment evitable. Es podria organitzar tranquil·lament un desembarcament de 87 persones en un port més proper”, es va lamentar el cap de la missió, Ricardo Gatti. “Els nois als quals hem recollit ja feia dos dies que eren al mar i gairebé cinc de travessia”.

El Govern no reconeix un canvi de criteri. “L’Aquarius va ser una emergència humanitària en la qual estava en risc la vida de les persones i es va haver d’actuar amb rapidesa”, subratlla la secretària d’Estat de Migracions, Consuelo Rumí. “Ara estem en un altre moment. Estem fent rodar i greixant un protocol de recepció i acolliment que no existia”, defensa Rumí.

Organitzacions humanitàries i advocats que assisteixen migrants exigeixen al Govern un tractament transparent i uniforme. “Necessitem un protocol unitari, clar i que no sigui arbitrari. No pot dependre de l’agenda política de la setmana”, exigeix la directora general de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), Estrella Galán.

Per la seva banda, la vicepresidenta del Comitè de Migracions de l’Advocacia Europea, Noemí Alarcón, demana que s’usi “aquest punt d’inflexió que va representar l’Aquarius” per redissenyar la política migratòria interna que s’aplica en les arribades per mar. “No és normal que s’estiguin donant tractaments diferents a situacions idèntiques segons si aquestes persones desembarquen en un port o altre. Necessitem un protocol comú en tots els punts d’entrada d’embarcacions rescatades al mar”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

María Martín
Periodista especializada en la cobertura del fenómeno migratorio en España. Empezó su carrera en EL PAÍS como reportera de información local, pasó por El Mundo y se marchó a Brasil. Allí trabajó en la Folha de S. Paulo, fue parte del equipo fundador de la edición en portugués de EL PAÍS y fue corresponsal desde Río de Janeiro.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_