Una teràpia amb Cala

Els nens esperen. Alguns estan nerviosos, fins que veuen entrar Cala, una petita pastor belga malinois. El mosso li treu el collaret i li demana que busqui la persona desapareguda. Darrere d’una de les dues portes, hi ha un mosso d’esquadra amagat. La gossa va d’un costat a l’altre, movent la cua. Té unes cadires que li impedeixen entrar-hi. Al final borda, grata una de les portes, fins que l’hi obren. L’ha trobat. “Què maca!”, la felicita el seu ensinistrador. Tots dos es posen a jugar, tirats per terra i els nens aplaudeixen.

Cala està especialitzada en recerca de persones. Mai, en drogues. Les dues participen en un taller de la policia catalana amb nens amb paràlisi cerebral, en el centre Nadís de Barcelona. “És una activitat de reforç, i per conscienciar el públic en general sobre l’atenció especial. I que els nens interactuïn amb els gossos, que vegin que no són una amenaça”, explica Marc, un mosso que fa 15 anys que treballa en la unitat canina de la policia catalana. Al final de la sessió, que dura una hora, un dels nens pregunta quants gossos té la unitat canina dels Mossos. 60, li respon el policia. Un altre nen vol saber què mengen. Al final de la jornada, Cala i Mai tornen a la furgoneta blanca que les retorna a l’edifici central dels Mossos, a Sabadell.

La policia catalana ha engegat una campanya de xerrades i tallers per a persones amb discapacitat. “S’han format uns 400 agents per prevenir els abusos entre aquest col·lectiu”, explica Carlos Domingo, mosso de l’àrea tècnica i de proximitat. En alguns casos, els mossos ensenyen alguns dels vídeos divulgatius que han elaborat expressament, juntament amb l’entitat Dincat (Federació d’entitats que treballen amb persones amb discapacitat intel·lectual de Catalunya), la Fundació Vicki Bernadet i la Fundació Catalana de Síndrome de Down.

Nacho Iglesias, mosso de la unitat de relació amb la comunitat de Sant Andreu, està davant d’una d’aquestes vinyetes, en les quals es veu un nen caminant cap a un grup, amb actitud amenaçadora. Els joves que l’escolten, en el centre de cooperació TEB de Sant Andreu —per a la inclusió de persones que pateixen discapacitat— el coneixen d’altres vegades. “Hola, senyor policia!”, li han dit en entrar. Cadascun té la seva història, que vol explicar als mossos. Nacho s’esforça per dirigir l’hora de xerrada perquè els joves aprenguin a identificar les amenaces, i, sobretot, com han de reaccionar.

Els demana que defineixin què és un abús psicològic. “Ui, quan deixes que et manin! O que et toquin sense permís”, exclama una de les joves. “Es fiquen sempre amb el més feble!”, es queixa l’Ana, una altra de les participants en el taller. “Al que ha tingut més problemes en la seva vida”, insisteix. “Tinc síndrome de Down, soc discapacitada, passa alguna cosa?”, intervé una altra de les assistents. “Ja, però tothom et mira”, lamenta de nou l’Ana.

El telèfon mòbil és un dels grans problemes, una via per la qual les persones, amb discapacitat o no, poden acabar patint amenaces. “Normalment són amics d’amics”, diu l’Alba. “Però d’això ja en vam parlar. Hem d’acceptar o no persones que no coneixem?”, recorda el mosso. “No entreu al joc, elimineu-lo. I si va a més, cal avisar els tutors i anar a comissaria”, insisteix el policia, que resumeix la clau del dia: “Davant un problema d’aquest estil, cal tallar-lo d’arrel i demanar ajuda”.

L’any passat, 94 persones que pateixen discapacitat van denunciar agressions o abusos sexuals. Això suposa el 5,2% del total de les denúncies d’aquest tipus. Però Mossos sospita que hi ha una xifra negra, que no arriba a les autoritats. Amb aquest nou projecte esperen que es deixin veure els casos ocults.