_
_
_
_

Dormint amb setanta Verges

Andreu Fité ha creat una col·lecció única de rèpliques de talles romàniques desaparegudes durant la Guerra Civil

José Ángel Montañés
Andreu Fité amb les rèpliques de talles romàniques que té a casa.
Andreu Fité amb les rèpliques de talles romàniques que té a casa.Cristóbal Castro

Impressiona trobar-se de cara amb més de quaranta Verges que et miren als ulls i semblen preguntar-se qui és aquest que ve a interrompre la seva tranquil·litat. Però no són les úniques. Repartides per tota la casa es poden veure una dotzena més de talles d’aquestes dones de rostre allargat i gest hieràtic d’estil romànic: a l’entrada, sobre una calaixera de noguera, a les prestatgeries del menjador i en una taula situada entre els sofàs del saló. Però Andreu Fité ja hi està acostumat. Fa més de quaranta anys que viu i dorm amb setanta Verges, totes representades amb el seu Nen Jesús assegut a la falda.

“Aquesta és la culpable”, assegura, mentre n’agafa una de molt deteriorada, com si hagués tingut una vida molt atrotinada. “La va comprar una amiga als Encants pensant que era romànica i quan li van dir que era una còpia me la va vendre. I a partir d’aquí vaig començar amb la meva col·lecció”, explica Fité, que ha treballat com a relacions públiques en la indústria farmacèutica i que ara, després de jubilar-se, viu en una còmoda torre a Vilassar de Dalt (Maresme) des d’on es veu el Mediterrani. “Al final vaig reunir una trentena de peces que vaig comprar visitant mercats ambulants i els Encants. Sempre per estètica, no com a inversió. Però al cap de dos anys em vaig adonar que no en sabia res, ni com es deien ni d’on procedien, que eren ‘Verges sense DNI’”.

I aquí va començar una altra fase. “Buscant informació d’aquestes Verges vaig trobar llibres en què es feia un inventari de les imatges romàniques de Girona desaparegudes durant la Guerra Civil. Vaig buscar les seves imatges i la seva descripció a l’Arxiu Mas i vaig començar a fer el dossier de Verges per fabricar”, explica aquest home d’aspecte juvenil juntament amb les imatges que ha creat. “Aquestes si que tenen DNI. Gairebé totes són del Barça, perquè van vestides de blau i grana. És el que es portava i el que diu la bibliografia que he consultat”, diu amb sorna.

Alguns dels rostres de les Verges que té a casa Andreu Fité.
Alguns dels rostres de les Verges que té a casa Andreu Fité.Cristóbal Castro

“Però les imatges no les he fet jo. Només m’atribueixo el treball de documentació perquè un tallista les faci”. Després de contactar amb un d’Olot, “li vaig explicar el projecte i li va agradar molt, però demanava una mitjana de 6.000 a 10.000 euros per cadascuna i un any i mig de feina per fer-la”, internet li va donar la solució: “Vaig trobar un poble a Equador, San Antonio de Ibarra, que viu només de la talla de la fusta. Això em va obligar a anar fins allà, explicar-los què era el romànic i que les Verges no havien de ser ni boniques ni perfectes”.

Fité insisteix que les seves Verges són rèpliques. “El seu pes ja demostra que és fusta nova, no de fa segles”. La prova del cotó de la seva col·lecció va ser quan va exposar a Olot una part de les peces. “Des del Museu de Girona es van posar en contacte amb nosaltres per dir-nos que una de les talles, la de la marededeu de Bausols o Bossols, no havia desaparegut, sinó que era en el magatzem del seu museu. Vaig agafar la meva imatge i la vaig portar a Girona. Quan les vam col·loquar les dues juntes, clar que hi havia diferències, però eren molt molt semblants, i vaig quedar gratament satisfet per la feina que havia fet”.

Les exposicions formen part del que Fité anomena “quarta etapa”: la promoció de la col·lecció perquè se sàpiga que existeix. “Totes són imatges de culte que fa 80 anys rebien la devoció d’una parròquia, per això hi ha moltes històries sobre elles”. Amb tota aquesta informació ha preparat un llibre que ha portat a una editorial perquè l’hi publiquin. També ha exposat en els darrers anys part de la col·lecció a Ripoll, Olot i Puigcerdà.

Però Fité ara busca una sortida per a les seves peces que passa per dues opcions: que les Verges tornin a les ermites i esglésies d’on van desaparèixer durant la guerra. “Però aquest és un tema que fa por a l’església”, assegura. Tot i que el que li agradaria és que les seves Verges es puguin veure en un museu. “Són rèpliques, sí, i els museus només volen originals, però en aquest cas les autèntiques no existeixen. Crec que en un museu com el MNAC, el Museu Marés o el Museu de Girona, aquestes talles es podrien exposar amb un sentit didàctic”, rebla.

El valor de la rèplica

“No entenc que aquesta col·lecció no hagi despertat més interès i s’hagi ignorat. Fité és un pioner que ha creat una cosa que no ha fet ningú. És un tema fantàstic”. Jordi Campillo coneix la trista història del patrimoni desaparegut per actes iconoclastes o per l’espoli, després de realitzar la seva tesi doctoral sobre el tema i publicar diversos llibres. “El fet de poder tenir en 3D imatges fidedignes de les talles desaparegudes té un gran valor”, afegeix Campillo, que creu que “tot el que ha invertit Fité en esforç i diners ha estat una mica en va a l’hora de fer-ho conèixer”. Quant al possible retorn de les peces a les seves parròquies d’origen, Campillo és categòric: “Soc partidari que tot torni al seu lloc d’origen, però la cosa no ha canviat molt en 80 anys i aquestes peces desapareixerien en dos o tres dies”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_