Crítiques a la UE en l’arribada dels 60 migrants de l’‘Open Arms’ a Barcelona
Dos activistes de l'ONG han col·locat una armilla salvavides a l'estàtua de Colom
Els 60 rescatats per l'Open Arms fa cinc dies davant de les costes de Líbia han desembarcat aquest dimecres al port de Barcelona entre cants i salts d'alegria. La jornada, tot i això, ha estat agredolça per a l'ONG Proactiva Open Arms, que ha insistit que durant els dies de travessia han deixat de rescatar centenars de persones que es llancen al mar buscant una vida millor. L'ONG, l'Ajuntament i la Generalitat han denunciat l'actitud de la Unió Europea al Mediterrani.
Eren les 11.15 i ja es podia veure una petita catifa vermella davant de la petita escala del vaixell de rescat al moll de creuers. Honoree Bitcha, un camerunès de 39 anys que va ser segrestat i esclavitzat a Líbia, mirava al cel i feia un gest d'agraïment amb les mans. Repetia, amb el somriure que va mantenir durant tot el viatge: “Merci, merci, merci”. El vaixell arribava després de quatre dies de travessia i una vegada que Itàlia i Malta li van denegar l'entrada als seus ports després del rescat. Ha atracat amb les neveres buides i amb 2.000 litres de gasoil, combustible insuficient per a mig dia més de viatge.
Han estat quatre hores de desembarcament durant les quals s'han succeït els aplaudiments a diversos integrants del passatge. No és comú que la tripulació passi tant de temps amb rescatats a bord i aquesta missió ha permès conèixer cadascun dels 50 homes, cinc menors i cinc dones que van intentar arribar a Europa en una llanxa pneumàtica apedaçada amb cinta aïllant. Entre els que han sortit entre cants hi havia Hussein Karrit, de 58 anys, el més veterà del passatge, que havia emocionat la tripulació amb la trucada que va fer a la seva filla des de coberta per dir-li que estava viu; també el petit Khingsley, de nou anys, que viatjava amb la seva família.
Després de la recepció, els homes han estat traslladats en autobús a la residència Blume d'Esplugues de Llobregat, al costat de Barcelona, un centre on durant el curs viuen i estudien esportistes. Les dues dones que viatjaven amb un fill cadascuna s'allotgen en un equipament de Manresa (Bages), dues dones soles en un altre de l'Ajuntament de Barcelona, i de tres menors se n'ha fet càrrec la Generalitat. Només un dels rescatats ha estat ingressat en un hospital.
Passada l'eufòria del desembarcament, la roda de premsa posterior ha estat carregada de crítiques a la Unió Europea per la situació al Mediterrani. “No hem rescatat 60 persones, hem deixat morir 340”, ha denunciat Òscar Camps, el director de l'organització catalana Proactiva Open Arms. “No hi ha cap vaixell a la zona de rescat ara mateix. El Govern de Malta no deixa sortir els vaixells humanitaris dels seus ports. El d'Itàlia no ens hi deixa entrar. Incompleixen la llei”, ha afirmat en un discurs que ha emocionat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. “Al mar no hi ha migrants, hi ha navegants o nàufrags. Rescatem vides en perill i no migrants en perill”, ha destacat Camps.
Colau ha celebrat l'arribada dels migrants, però ha insistit en la seva petició que la política d'atenció als que arriben per mar sigui estructural i extensiva a tothom. “Arribem anys tard i milers de persones mortes tard, però hem demostrat que es pot fer. Cal fer-ho en tots els casos”, ha advertit Colau en referència als milers de persones que arriben a Espanya per la frontera sud, sense recursos ni atenció mediàtica.
Íñigo Vila, de la Creu Roja, ha recordat tres dades que descriuen la situació: el 2017 van arribar a les costes espanyoles 24.000 migrants; des que ha començat el 2018, 16.000; i només al juny, 4.867, una xifra que és vuit vegades superior a l'Aquarius, que en portava 630.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.