El Parlament tramita una moció de la CUP sobre el 9-N malgrat l’avís dels lletrats

Els lletrats de el Parlament han advertit aquest dimarts a la Mesa del Parlament de les conseqüències de tornar a elevar al Ple una moció de la CUP per ratificar els principis de la declaració de l'inici del procés d'independència, que es va aprovar el novembre del 2015. Els serveis jurídics han assenyalat, segons fonts de l'oposició, que aquest document va ser anul·lat pel Tribunal Constitucional i que, per tant, contravé la seva sentència. Ciutadans, PSC i PP presentaran propostes de reconsideració perquè el debat, previst en principi per al 4 de juliol, no es consumeixi.

La Mesa, amb majoria independentista, ha tramitat el text al qual Junts per Catalunya i el Grup Republicà presentaran esmenes. La moció constata que la Cambra ratifica la seva voluntat de realitzar les passes necessàries per declarar la independència i reitera, per tant, el contingut de la resolució del 2015. Aquest text considerava que el Constitucional no tenia legitimitat a Catalunya i per això la CUP vol que el Govern prengui mesurades per aplicar ja les 10 lleis socials suspeses per l'Alt Tribunal –com les de la pobresa energètica o la de la sanitat universal– i a presentar un pla de 90 dies per recuperar les anul·lades.

“Volem que es facin efectives aquestes lleis en defensa de les classes populars”, ha afirmat el diputat Vidal Aragonés, de la CUP, que ha defensat la sobirania del Parlament. Pedro Sánchez, president del Govern central, s'ha mostrat obert a abordar amb el president Quim Torra el rescat d'algunes d'aquestes normes però els anticapitalistes es mostren escèptics. "Hi ha qüestions que no dependran del Govern sinó de l'Estat. La sobirania no és negociable. Han parlat de recuperar algunes lleis i no totes. I de les anul·lades no sabem si es negociaran perquè han estat anul·lades pel Constitucional".

Gemma Geis, portaveu de Junts per Catalunya, ha negat que temin represàlies contra la Mesa i ha advocat per "trencar el marc mental de la repressió". "Hem de fer aquest debat", ha insistit. Tenim un mandat democràtic i no hem de tenir por a debatre". La republicana Anna Caula ha defensat l'actuació de la Mesa en al·legar que la seva funció és complir una qüestió formal mentre que és el Ple el que ha d'entrar en les qüestions de fons. "El Parlament pot debatre de tot", ha dit assenyalant que presentaran esmenes per "enriquir" el text. "Han passat moltes coses des de llavors. Cal analitzar on estem i quines passes encara ens queden per fer. I cal analitzar-ho".

El PSC ja ha presentat aquest mateix dimarts la petició de reconsideració en sostenir que el primer punt de la moció és contrària a la Carta Magna i a l'Estatut com va establir la sentència del Constitucional i demana per això un informe als serveis jurídics. Alejandro Fernández, portaveu del grup popular, ha defensat que els anticapitalistes poden parlar de tot i defensar el seu programa polític a la Cambra però no així presentar una moció perquè en la seva opinió ja comporta un acte jurídic. "Que ningú digui que en aquest país no es poden defensar unes idees perquè a més és el que fan constantment, però impulsar una moció és diferent: no es pot instar el Govern a incórrer en una il·legalitat", ha afirmat.

Carlos Carrizosa, portaveu de Ciutadans, ha qualificat la moció de "claríssimament inconstitucional" i que, per tant, hauria de ser inadmesa. "Donarem a la Mesa una oportunitat perquè recapaciti. És la mateixa història. No exclourem cap iniciativa: ni els tribunals ordinaris ni el Constitucional". Els comuns tenen una visió diferent. Xavier Domènech sí han matisat que el Parlament ha d'intentar mirar cap a endavant i no "revisitar" el passat. "Però nosaltres sempre hem estat partidaris que es pugui debatre de tot", ha subratllat.