Espanya empata amb el Marroc i passa a vuitens com a primera de grup (2-2)

Irreconeixible, desdibuixada, apagada de principi a fi, gairebé sense ocasions, amb un empat al minut 91 de Iago Aspas (2-2) contra una selecció eliminada ja del Mundial com el Marroc, Espanya va sobreviure a Rússia 2018 mentre va fregar el fracàs i es va trobar, de sobte, amb la primera posició. La va aconseguir de rebot, per un gol de l'Iran al minut 93 contra Portugal. La meta final va molt més enllà, al títol que es definirà el 15 de juliol, una utopia amb partits com el d'aquest dilluns d'Espanya, que ja sap rival, data, hora i lloc per als vuitens: Rússia, 1 de juliol, 17.00, Moscou.

Mentre Hierro manté molt definida l'estructura base de la selecció, amb pocs retocs en tres partits, perquè d'aquí no es mouen ni De Gea ni Carvajal ni Ramos ni Piqué ni Jordi Alba ni Sergio Busquets ni Silva ni Isco ni Iniesta ni Diego Costa, i aquest dilluns sí que hi va aparèixer de sobte Thiago –no va fer ni un sol canvi fins al minut 74–, l'equip encara juga sobre la corda fluixa.

No hi ha coartada ni per al seu partit; ni per al primer quart d'hora, una successió de passades sense risc ni intenció, com si qualsevol jugada ofensiva fos una mera qüestió de temps o inèrcia, com si no requerís una passada, un desmarcatge, una esprintada o una rematada; ni per a les seves mínimes ocasions; ni per a les seves llacunes al darrere; ni per al seu quart gol en contra en el campionat, que va ser un despropòsit: era el minut 14 quan, al voltant de la línia del mig camp, Sergio Ramos va servir una falta en curt a Andrés Iniesta, aquest l'hi va retornar, el defensa va creure que més que una passada era una conducció del migcampista i per aquí el més llest va ser Boutaiab, que va agafar el regal, va córrer a tota velocitat i va superar per baix David de Gea.

Tanta adversitat ja no és una casualitat. Li va passar amb Portugal, amb un penal només començar el partit, amb un error del porter en el segon gol rival i amb una falta innecessària en el tercer; la va fregar contra l'Iran, just quan ja guanyava 0-1, i li va tornar a passar aquest dilluns contra el Marroc, que va trobar un gol que no intuïa.

Espanya manté dificultats en la defensa. Ja no són dubtes. És un problema amb el qual ja conviu, encara que la seva reacció aquest dilluns també va ser immediata; molt més concloent en el marcador o en les individualitats d'Iniesta o Isco –connectats dues vegades en l'1-1 culminat pel madridista– que no pas col·lectivament en el seu futbol.

La selecció espanyola va ressorgir llavors, sobretot, per Iniesta. Des de les seves conduccions verticals, el lideratge que es va proposar amb la pilota, la responsabilitat que va assumir i les seves irrupcions entre les incomptables vies que va oferir un oponent descobert a estones en la seva feble defensa, Espanya va respondre a un moment més que inquietant.

També per una intervenció indispensable de De Gea. La seva primera aturada al Mundial va ser transcendent, pel resultat, de moment, al minut 25, tot just cinc després de l'empat d'Espanya, i pel qual hauria suposat un altre cop. El segon duel amb Boutaiab el va guanyar el porter amb astúcia.

Una aturada clau, com també ho va ser després, ja prop de l'hora de joc, el fortíssim xut de rebuig de Nourredine Amrabat, per sostenir Espanya, que tenia la possessió com sempre, però sense la profunditat d'abans.

No les troba fins ara en aquest Mundial. Ni tan sols n'està aparentment a prop. Tampoc contra el Marroc, que sense ser ni fer res de l'altre món la va desdibuixar gairebé sempre, encomanada a una jugada puntual per guanyar el partit, com el cop de cap d'Isco que va treure sobre la línia Da Costa o el de Piqué, que va fregar el pal, mentre rebuscava Diego Costa i Silva, imprecisos i inadvertits.

Ja per sobre de l'hora de partit, el Marroc havia disposat almenys de les mateixes ocasions clares, sinó més, que Espanya, que ni tan sols va tenir un rampell final ofensiu. Ni va assetjar ni es va apropar ja a la victòria. De fet va rebre l'1-2 d'En Nesiry, que no va estranyar ningú. Va empatar després per mitjà de Iago Aspas, cap al minut 91, amb l'ús del VAR, i es va trobar de sobte al primer lloc.