El Govern preveu derogar el nucli de la ‘llei mordassa’ abans que acabi l’any

El grup socialista, a instàncies del Govern, ha iniciat les últimes setmanes discretes converses amb altres formacions polítiques per engegar al més aviat possible els treballs de la comissió del Congrés dels Diputats que ha d’abordar la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana —coneguda com a llei mordassa— que el PP va aprovar el 2015. La previsió dels socialistes és que la ponència que ha d’acabar amb els articles més polèmics s’iniciï al setembre i no trigui més de dos mesos a tenir enllestit un text definitiu que compti amb prou suport parlamentari per tirar endavant.

Només el PP s’ha mostrat contrari a una reforma en profunditat que el mateix Pedro Sánchez va qualificar d‘“urgent” en el discurs de la moció de censura que el va convertir en president. Un compromís que va reiterar a l’entrevista concedida a EL PAÍS que es va publicar aquest diumenge. Sobre la taula hi ha dues proposicions de llei. Una, presentada pel PSOE, demana la derogació de la llei i el retorn a la norma anterior, la llei Corcuera del 1992. La segona, elaborada pel PNB, planteja treballar sobre el text de l’actual i modificar-ne els preceptes més polèmics.

Aquesta duplicitat de propostes és el que fins ara ha esgrimit el PP —que presideix la Comissió d’Interior del Congrés on s’ha de debatre— per endarrerir l’inici dels treballs des de fa mesos, segons denuncien els representants de diversos grups polítics. Rafael Merino, diputat popular i president de la comissió, nega aquesta intencionalitat i assegura que un dels grups, ERC, no havia designat els seus ponents fins divendres passat i, per tant, no havia pogut iniciar els treballs. Merino incideix també en què l’existència de dues proposicions provoca una “tramitació complexa” que ha obligat a demanar informes als lletrats de la comissió sobre la manera com abordar els treballs. “Si se’n retirés una, tot seria molt més senzill”, assegura a aquest diari.

Precisament, sobre aquest últim punt han girat els contactes que les últimes setmanes han tingut representants del PSOE i PNB, els dos partits autors de les proposicions de llei, segons confirmen fonts de tots dos partits. Aquestes coincideixen a assenyalar que el més previsible és que els socialistes retirin la seva i els treballs se centrin en la proposició de llei dels nacionalistes bascos. “Això ens evitaria problemes i escurçaria la durada dels treballs”, reconeix David Serrada, un dels tres diputats socialistes que participaran a la ponència.

Des de les files del PNB reconeixen “algun contacte” amb el PSOE, però els titllen d’“informals” fins ara. “No ens hem assegut a parlar amb papers sobre la taula ni ens hem citat per a cap dia. Suposo que això passarà pròximament”, afegeixen. Els nacionalistes bascos sí que admeten que el partit del Govern els ha traslladat la seva intenció d’“accelerar” la tramitació parlamentària per modificar la llei. “Es van mostrar oberts a treballar sobre el nostre text en lloc de fer-ho sobre el seu”, afegeixen.

En la seva proposició de llei, el PNB advoca per fer canvis en 44 preceptes de la llei mordassa i incorporar tres disposicions finals amb l’objectiu de protegir el dret de reunió i manifestació, la llibertat d’expressió i informació, la llibertat sindical i el dret de vaga que consideraven amenaçat per l’articulat que va tirar endavant el PP amb la majoria absoluta que va sostenir el primer Govern de Mariano Rajoy.

També proposa modular el règim sancionador que preveu i regula les devolucions en calent d’immigrants irregulars a la frontera. En aquest últim punt, el Govern de Sánchez ja ha donat el primer pas per acabar amb aquesta figura polèmica en anunciar que revisarà el recurs que havia presentat l’Executiu de Rajoy a la recent condemna imposada a Espanya pel Tribunal Europeu de Drets Humans per l’expulsió per aquest procediment de dos immigrants a Melilla el 2013.

La proposta del PNB com a punt de partida és vista amb bons ulls per Ciutadans. Miguel Gutiérrez, el seu portaveu a la Comissió d’Interior, assegura haver parlat sobre aquesta possibilitat als passadissos del Congrés amb dirigents socialistes i haver mantingut contactes “informals” amb altres grups sobre la necessitat d’abordar ja la modificació de la llei mordassa.

Esmenes de Ciutadans

“Tots els grups parlamentaris, excepte el PP, tenim la voluntat de canviar la llei. No hi ha d’haver problemes perquè es faci amb rapidesa si treballem amb una única proposició de llei”, afegeix el dirigent del partit d’Albert Rivera, que apunta al text del PNB com la seva preferència. Ciutadans ha presentat més de 100 esmenes a les proposicions de PSOE i dels nacionalistes bascos que s’hauran de veure a la ponència de la comissió parlamentària.

No opinen de la mateixa manera al grup parlamentari Units Podem. Fonts parlamentàries de la formació reconeixen que estan més còmodes amb la proposició inicial del PSOE, tot i que discrepen en el fet de tornar a la llei Corcuera del 1992. La proposta de la formació que lidera Pablo Iglesias és elaborar una nova llei de seguretat ciutadana des de zero.

La fi de la polèmica norma del PP va ser una de les 20 mesures concretes que el líder de Podem va posar sobre la taula en la discreta reunió que va mantenir amb Pedro Sánchez el passat 14 de juny a la Moncloa i en la qual va oferir una “col·laboració parlamentària estreta” als socialistes per dur-les a terme. Ara, no obstant això, es mostren més escèptics sobre el resultat que surti de la comissió. “A veure quin text en surt”, comenten.