El Suprem rebutja la denúncia de Torrent contra Llarena i tres jutges més

El Tribunal Suprem ha arxivat la denúncia presentada pel president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, contra Pablo Llarena i tres magistrats més de la sala d'apel·lacions perquè no compleix el requisit d'haver estat formulada mitjançant una querella, com exigeix l'article 406 de la Llei Orgànica del Poder Judicial. Segons la sala, aquest defecte de forma és suficient per acordar l'arxivament de les actuacions. Torrent pot ara tornar a demanar que s'actuï contra els jutges que estan instruint (Llarena) i revisant (en el cas dels magistrats de la sala que analitza els recursos, Miguel Colmenero, Francisco Monterde i Alberto Jorge Barreiro) la causa oberta contra els líders del procés, però haurà de presentar una querella.

Torrent  ha afirmat que la Cambra no es "quedarà de braços creuats" després que el Tribunal Suprem no hagi admès la denúncia. Torrent ha apuntat que ja es "temia" que l'alt tribunal al·legaria el defecte de forma de presentar una denúncia per no acceptar-la. Torrent sosté que van ser els lletrats del Parlament els qui van assessorar que se seguís per aquesta via. "Intuíem que el Tribunal s'acolliria a aquesta excusa i ja treballem en altres opcions. No ens quedarem passius", ha dit Torrent.

El president del Parlament va presentar la denúncia el 15 de juny després que a l'abril la majoria independentista de la Mesa del Parlament aprovés actuar contra els magistrats, en considerar que s'estaven vulnerant els drets polítics dels diputats que estaven en presó preventiva per suposats delictes de rebel·lió i malversació o a Bèlgica, a l'espera que la justícia d'aquest país decidís sobre la seva extradició.

La presentació de la denúncia ha generat una baralla política quan José Maria Espejo-Saavedra, de Ciudadanos, ha assegurat que Torrent havia incomplit els acords de la Mesa del passat mes d'abril en defensar que s'havien limitat a estudiar i a exercitar si procedia a accions penals. No obstant això, fonts dels serveis jurídics de la Cambra han confirmat la versió de Torrent en diversos punts: asseguren que des d'un principi van veure elements per exercir l'acció penal; que van aconsellar la interposició d'una denúncia i que l'acord adoptat el dia 24 d'abril permetia presentar la denúncia sense un nou acord de l'òrgan de govern.

"Torrent menteix i ha actuat pel seu compte i risc. És gravíssim. Ha patrimonialitzat el Parlament i el fa servir com el seu mas", va al·legar, no obstant això, José María Espejo-Saavedra, diputat de Ciutadans i vicepresident del Parlament, que ha assegurat que en la reunió de la Mesa d'avui ni el secretari general de la institució ni la lletrada tenien coneixement de la denúncia. El document el va redactar finalment el gabinet de Presidència de la Cambra.

Ciutadans havia advertit fa setmanes que si Torrent obligava els lletrats a redactar la querella o una denúncia podrien estar incorrent en un delicte de malversació per utilitzar la institució com a part. De fet, la denúncia l'ha redactat el mateix equip de Presidència de Torent. La formació taronja voldria que es convoqui una junta de portaveus per aclarir l'assumpte. El PSC s'ha alineat amb Ciutadans i ha considerat que Torrent es va precipitar a presentar la denúncia en assegurar que encara no existia l'informe jurídic dels lletrats i que, per tant, no havia actuat amb la cautela que li va demanar la Mesa.

La denúncia presentada recollia els intents frustrats d'investidura de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull. Segons el text, mantenir a la presó els diputats suposa un "atac contra la divisió de poders i l'autogovern” i viola l'autonomia organitzativa del Parlament té autonomia organitzativa en l'exercici de les seves funcions, entre les quals hi ha investir el president de la Generalitat sense interferències de cap altre òrgan.