Buch agreuja la crisi dels Mossos amb la col·locació d’un polític al capdavant

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha posat de manera provisional com a cap dels Mossos un polític. Les funcions que fins ara exercia el comissari Ferran López seran assumides pel director de la policia, Andreu Martínez. La decisió ha caigut com un gerro d'aigua freda en un cos que travessa una greu crisi pel procés. Interior al·lega que es tracta d'una decisió provisional a l'espera d'una reestructuració més profunda del cos. Fonts policials asseguren que ja s'està preparant un despatx a la seu central de Mossos per al nou director.

La decisió va arribar el migdia de dijous dia en forma de nota de premsa. El conseller d'Interior, Miquel Buch, acceptava la renúncia que Ferran López li va fer el passat 4 de juny, com la persona designada pel Ministeri de l'Interior per substituir el major Josep Lluís Trapero, cessat pel Govern central. López li va comunicar que donava per acabada aquesta labor, ja que ja hi havia un nou Govern de la Generalitat.

Buch tenia dues opcions: ratificar López o rellevar-lo i triar un altre comissari. El que pocs comandaments s'esperaven és que el conseller optés per no substituir la figura del cap de Mossos, i fer dependre a l'actual escala de comandament del director general de la policia, Andreu Martínez. López segueix sense saber quin lloc ocuparà als Mossos, i els que eren els seus segons, el cap territorial, Miquel Esquius, i el cap dels serveis centrals, Joan Carles Molinero, hauran de reportar directament al director de la policia.

És la primera vegada que Mossos no té a un cap policial al capdavant. “És una politització absoluta del cos, que no és admissible ni tan sols transitòriament”, lamenten comandaments de Mossos, que es pregunten qui s'encarregarà ara d'assumir la representació tècnica amb la resta de policies, o qui redactarà les ordres operatives internes. “Es farà de manera col·legiada? Ho farà el mateix director? El cos necessita un cap policial”, sentencien.

A això se sumen les formes en les quals s'ha gestionat el tema més delicat que tenia Buch sobre la taula: la més que previsible substitució de Ferran López pel seu paper simbòlic com a comissari del 155. Buch ha tardat 10 dies a acceptar la seva renúncia, allargant l'agonia sobre el futur de Mossos, sense posar ningú al seu lloc. López va ser citat a la una de la tarda al Departament d'Interior, amb Molinero i Esquius. El conseller els va comunicar la decisió de deixar vacant el lloc i posar al capdavant el director de la policia. A dos quarts de tres de la tarda, Interior va informar a la premsa i la majoria de comandaments es va ser assabentant a través dels mitjans de comunicació de la inaudita decisió.

Interior obre ara una etapa d'“anàlisi de l'actual estructura” dels Mossos d'Esquadra per “proposar, si fa falta, les mesures necessàries per reforçar i adequar l'organització policial” a les necessitats de la ciutadania. El Departament no ha posat una data límit per a aquesta situació.

Ara com ara, els sindicats dels Mossos es mostren prudents sobre la decisió presa i esperen a veure els següents passos que farà el conseller. “Suposem que serà momentàniament, però si s'allarga en el temps, posarem el crit en el cel”, asseguren fonts sindicals.

Els Mossos d'Esquadra no han aixecat encara cap d'un període molt dur, en el qual han vist el seu cap imputat per sedició i organització criminal i desenes d'agents, investigats per la seva actuació durant el referèndum il·legal de l'1 d'octubre. Durant vuit mesos, el comandament del cos ha estat en una situació d'interinitat, intervinguts pel Govern central, que dubtava de la lleialtat de la policia catalana. A això se suma la desconfiança de jutges i fiscals, que van anunciar la seva intenció d'apartar de les investigacions els Mossos. Els comandaments s'han esforçat a recuperar aquesta confiança perduda, insistint en la seva neutralitat política i la seva professionalitat. La decisió de Buch, asseguren fonts policials, posa en dubte aquesta feina.